Montserrat Soto i Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961  (62/63 anys)Barcelona |
| Residència | Gumiel de Izán |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia |
| Ocupació | fotògrafa, artista visual |
| Premis | |
| Lloc web | montserratsoto.com |
Montserrat Soto i Pérez (Barcelona, 1961) és una artista catalana que treballa principalment la fotografia i les instal·lacions, sobretot en format de sèries. Treballa l'espai, el lloc i el paisatge, analitzant el buit com un element destacat. Algunes de les seves sèries més reeixides documenten magatzems de museus i/o cases de col·leccionistes.[1][2] L'any 2019 va guanyar el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya per la seva "preocupació per l'ecologia i la memòria, que atorga a la seva obra un pes d'ordre polític antropològic i social".[3][4]
Biografia
[modifica]Es va formar a l'Escola Massana i a la School of Fine Arts de Grenoble.[5] Posteriorment va convalidar els seus estudis a París. Va realitzar la seva primera exposició individual el 1990. A Grenoble va coincidir amb el comissari Frederic Montornés mentre ella estudiava Belles Arts, i ell, a l'École du Magasin. A invitació de Montornés, va presentar una intervenció en un Espai 13 a les fosques, amb elements lumínics que assenyalaven un recorregut a l'interior de l'espai. Aquests efectes feien que els volums es tornessin complexos i en distorsionaven la percepció. El 1996 va muntar la instal·lació inversa a la Sala Montcada, on va convertir la sala d'exposicions en una superfície infranquejable d'arquitectures fotogràfiques.[6]
Exposicions destacades
[modifica]- 1992 - Passes. Espai 13. Fundació Joan Miró, Barcelona
- 1996 - Sin nombre. Sala Montcada. La Caixa. Barcelona
- 2004 - Del umbral al límite. Koldo Mitxelena.
- 2005 - Tracking Madrid. Museo Nacional Arte Contemporáneo Reina Sofia. MNCARS[5]
- 2006 - Archivos de Archivos. Centre d'Art la Panera
- 2006 - Museu Patio Herreriano. Valladolid
- 2007 - Lugar de silencios. Amb Dionisio Cañas. Centre d'Art Santa Mònica CASM. Barcelona[7]
- 2008 - Pabellón a Caballo. Periferico de Caracas Arte Contemporaneo. Caracas. Veneçuela
- 2010 - Museu de Saragossa
Referències
[modifica]- ↑ «Montserrat Soto». Web. Hangar. [Consulta: 7 maig 2014].
- ↑ «.xml Montserrat Soto i Pérez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Morales, Manuel «La obra sobre el paisaje y la memoria de Montserrat Soto, premio Nacional de Fotografía» (en castellà). El País, 18-10-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ «Montserrat Soto, Premio Nacional de Fotografía 2019» (en castellà). El Cultural, 18-10-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Montserrat Soto. Tracking Madrid». Web. Museu Reina Sofía. [Consulta: 7 maig 2014].
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ «FREDERIC MONTORNÉS I MONTSERRAT SOTO. A PARTIR D'UNA CONVERSA SOBRE EL BINOMI ARTISTA/COMISSARI. ESCOLA MASSANA». Web. Departament de Cultura. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2007. [Consulta: 7 maig 2014].