Mode eòlic
Reproduir (?·pàg.)
Reproduir (?·pàg.)
El mode eòlic o també escala menor natural és una escala musical utilitzada des de l'antiga Grècia amb diferents denominacions i funcions a través dels diferents períodes musicals.
L'escala menor natural de la (que coincideix amb les tecles blanques del piano igual que el seu relatiu major, do major) està formada per les notes: la, si, do, re, mi, fa, sol i la. La seva seqüència intervàl·lica és de to-semitò-to-to-semitò-to-to.
Mode eòlic grec
[modifica]Segons els atenencs, el novè mode de la música grega (desconegut en l'actualitat) era el preferit a Eòlia, per això li deien el mode eòlic.[1]
Durant l'edat mitjana se li va adjudicar aquest nom a la manera sobre la nota la, format amb l'estructura de l'escala natural (sense alteracions) començant per la. Els dos semitons de les maneres gregorians estan entre la segona i la tercera menor, i entre la cinquena (o dominant) i la sisena, donant lloc al que des del Barroc es denomina escala menor "antiga" (en contraposició a l'"escala menor harmònica" i l'"escala menor melòdica").
Mode eòlic del renaixement
[modifica]Durant el Renaixement es va adjudicar aquest nom al mode sobre la nota la , format amb l'estructura de l'escala natural (sense alteracions) començant per la . Els dos semitons dels modes gregorians estan entre la segona i la tercera menor, i entre la quinta (o dominant) i la sexta, donant lloc al que des del barroc s'anomena escala menor "antiga" (en contraposició a l'escala "harmònica" i la "melòdica").
Aquesta mode i altres tres (hipoeòlic, jònic i hipoiònic) van ser creats el 1547 pel suís teòric de la música Henricus Glareanus, e va publicar en la seva Dodecachordon, com a part d'una reforma del sistema modal. La seva premissa tenia com a idea central l'existència de dotze modes diatònics en lloc de vuit, incloent un parell separat dels modes de cada un en las finalis la i do, amb els modes de finalis d'aquestes notes havien estat considerats com a simples transposicions de les notas finales de la quinta justa més baixos. Què Glareanus anomenat eòlic havien estat tractats prèviament com transposició de mode dòric.[2]
Cançons que utilitzen mode eòlic
[modifica]El mode eòlic com a escala és idèntica a l'escala menor natural. Per tant, és ubic a clau menor musical. La següent és una llista d'alguns exemples on es pot distingir la tonalitat menor ordinària, que també utilitza e escala menor melòdica i la escala menor harmònica segons calgui.
Vegeu també
[modifica]- Escala menor
- Escala menor natural
- Escala menor harmònica
- Escala menor melòdica
- Eòlida o Eòlia (Una zona de l'antiga Grècia asiàtica).
- Modes grecs (Música)
Referències
[modifica]- ↑ Ancient-Greek-modes; Britannica (2003)
- ↑ Harold S. Powers, "Mode, §II. Medieval Modal Theory, 2. Carolingian Synthesis, 9th–10th Centuries, (i) The Boethian Double Octave and the Modes, (b) Tetrachordal Degrees and Modal Quality." The New Grove Dictionary of Music and Musicians, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001).
- ↑ 3,0 3,1 Gary Ewer, "Dorian Mode, Aeolian Mode, Minor Key... What’s the Difference?", The Essential Secrets of Songwriting Blog (accessed 14 December 2014).
Bibliografia
[modifica]- Berle, Arnie: Mel Bay's Encyclopedia of Scales, Modes and Melodic Patterns. Mel Bay, 2003.
- Burns, Edward M.: «Intervals, Scales, and Tuning». Deutsch, D. (ed.): The Psychology of Music. Academic Press, 1998.
- Hewitt, Michael: Musical Scales of the World. The Note Tree, 2013.
- Jeanneteau, Jean. Los modos gregorianos: historia-análisis-estética. Abadía de Silos, 1985.
- Powers, Harold S.: «Dorian». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. MacMillan, 2001 [1980].
- Powers, Harold S. & Wiering, Frans: «Mode». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. MacMillan, 2001 [1980].
- Yamaguchi, Masaya: The Complete Thesaurus of Musical Scales. Masaya Music Services, 2006.
