Vés al contingut

Mirella Freni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMirella Freni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Mirella Fregni Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1935 Modifica el valor a Wikidata
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEttore Campogalliani Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNicolai Ghiaurov Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0294262 TMDB.org: 938939
Spotify: 5dz9lXIYillOvg5xH0t5EN Musicbrainz: be81ad1d-b280-40e9-8097-2c999420ed0b Discogs: 837529 Allmusic: mn0000176260 Modifica el valor a Wikidata

Mirella Fregni, coneguda com a Mirella Freni (Mòdena, 27 de febrer de 1935[1] - Mòdena, 9 de febrer de 2020[2]), fou una famosa soprano italiana cantant d'òpera, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatiu. El seu repertori inclou gairebé quaranta rols, particularment els de Verdi i Puccini, però també els de Mozart i Txaikovski. Freni va estar casada per molts anys amb el baix búlgar Nicolai Ghiaurov, amb qui, a més a més, va enregistrar moltes obres i amb qui va actuar sovint.

Va cantar durant més de vint anys al Liceu, d'ençà del seu debut amb Faust el 1971 fins a la seva darrera aparició el 1993 amb Fedora, al costat de Josep Carreras.

Biografia

[modifica]

La família de Mirella era de classe mitjana (la seva mare i la mare del tenor Luciano Pavarotti van treballar juntes a la cigarrera de Mòdena i ambdós van ser alletats per la mateixa dida). Encara que va ser una nena talentosa per a la música i va cantar l'ària Un bel di vedremo als deu anys en un concurs de ràdio, el tenor Beniamino Gigli li va advertir que corria el risc d'arruïnar la seva veu si no deixava el cant fins que fos una mica més gran. Freni va reprendre el cant als 17 anys.

El seu debut operístic va ser a Mòdena el 1955, als 19 anys, cantant el personatge de Micaëla de la Carmen de Bizet. Malgrat que va rebre diverses ofertes, va decidir deixar de costat la seva carrera per casar-se i tenir un fill amb el seu professor de cant Leone Magiera.

El 1958 va reiniciar la seva carrera, guanyant un concurs de cant i interpretant la Mimì de La Bohème de Puccini al Teatro Regio de Torí. Després va cantar a la Netherlands Opera en la temporada 1959-1960. Va ser reconeguda internacionalment quan va cantar el paper d'Adina en una producció de Franco Zeffirelli de L'elisir d'amore de Donizetti al Festival de Glyndebourne. En la temporada 1960-1962, va cantar en aquest mateix festival els personatges còmics de Susanna i Zerlina de l'òpera Don Giovanni de Wolfang Amadeus Mozart. Va debutar en el Royal Opera House com la Nannetta del Falstaff de Verdi, el 1961, a la Scala el 1963 (sota la direcció de Herbert von Karajan i Zeffirelli), i en el Metropolitan com la Mimì de La Bohème de Puccini el 1965.

El seu repertori es va ampliar per incloure Liù, Marguerite i Julieta. Entre els anys 1970 i 1980 va cantar rols més pesats de Verdi, com Elisabetta, Desdemona, Amelia, Elvira, Leonora i, fins i tot Aïda. També va cantar papers de Puccini com Manon, Tosca, Madama Butterfly i els tres personatges d'Il Trittico. En els anys 1990 va incloure també personatges del verisme italià, com Adriana, Fedora i Madame Sans-Gêne, i fins i tot papers de l'òpera russa, com Tatiana, Llissa i Juana.

El 1981 es va casar amb Nicolai Ghiaurov i junts van fundar el Centre Universale del Bel Canto a Vignola. Van iniciar a donar classes mestres en aquest centre el 2002. Després de la mort de Ghiaurov, el 2004, Freni va continuar el seu treball i les seves classes no només en el centre sinó al voltant de tot el món.

El 1990 va publicar les seves memòries, Mio Caro Teatro. Aquell mateix any, va rebre l'orde Cavaliere della Gran Croce della Repubblica Italiana i el 1993 la condecoració d'honor de la Legió francesa.

Repertori

[modifica]

Discografia

[modifica]

Òperes completes

[modifica]

Monografies

[modifica]
  • Mirella Freni, Opera Arias - EMI CDM 7 631102, 1968 (1 CD)
  • Mirella Freni and Renata Scotto in Duet - Decca 475 6811, 1978 (1 CD)
  • Mirella Freni - Puccini & Verdi Arias - con el tenor Franco Bonisolli - Dir. L.Magiera - ARTS (1 CD)
  • Mirella Freni, 40th Anniversary - DECCA 440 412-2, 1994 (1 CD)
  • Freni, Pavarotti: Arias and Duets - DECCA 458 221-2, 1998 (1 CD)
  • Very Best of Mirella Freni CD - EMI Classics (2CD)
  • Close Encounters with Great Singers - Mirella Freni - Vai VAIA 1216, 2003 (1 CD)
  • Mirella Freni: a celebration - DECCA 475 6553, 2005 (2 CD)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mirella Freni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Foletto, Angelo. «Morta Mirella Freni, grande soprano e sorella di latte di Pavarotti» (en italià). Repubblica. [Consulta: 9 febrer 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirella Freni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mirella_Freni&oldid=32495479»