Miquel de Perellós

Miquel de Perellós

Biografia
Naixement	dècada del 1340 Aragó (Espanya)
Mort	1r maig 1427 (Gregorià) (77/87 anys)
Arquebisbe
Activitat
Ocupació	prelat

Miquel de Perellós ^{[nt 1]} (Perellós, 1348 ?^{[nt 2]} — Ambrun, 1 de maig del 1427) va ser un religiós rossellonès, arquebisbe d'Ambrun.

Procedia de família noble, atès que era fill de Francesc I de Perellós, primer vescomte de Rueda, i germà de Ramon de Perellós. Canonge de Mallorca el 1370, el 1378 i probablement per la influència del seu pare a la cort reial de París va ser nomenat arquebisbe d'Ambrun pel papa cismàtic Climent VII d'Avinyó. Tingué bona relació amb el successor d'aquest, Benet XIII, que l'ajudà a combatre l'heretgia dels valdesos a la seva arxidiòcesi enviant-li el 1401 el notable predicador valencià Vicent Ferrer. Malgrat l'origen cismàtic del seu nomenament, l'actuació de Perellós estigué vinculada^[2] únicament als interessos materials de la seva diòcesi, sense intervenir en responsabilitats d'un abast més gran. Malauradament, el seu govern dels afers materials de la diòcesi fou molt feble, i sembla (segons Capeille) que la seva família es dedicà al saqueig dels béns de l'arquebisbat.

Començà a distanciar-se de Benet XIII quan es negà a acatar el pagament d'un impost extraordinari fixat el 1407. Posteriorment, el 1415, mitjançant el seu germà Ramon prestà jurament de fidelitat a l'emperador Segimon I, a Perpinyà. Es visualitzà definitivament el retorn de la diòcesi d'Ambrun a l'església romana quan el 1417 el conciliador papa Martí V confirmà alguns antics drets de la diòcesi i el 20 de febrer del 1421 en ratificà els estatuts i els privilegis.

Fou el darrer arquebisbe d'Ambrun que tingué el dret d'encunyar moneda, ja que, a causa de la baixíssima llei amb què ho feia, el rei Carles VI la devaluà a nivells ínfims^[3] i feu establir a començaments del segle xiv una seca pròpia a Ambrun.