Miguel Cané
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 gener 1851 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 5 setembre 1905 (54 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
Ambassador of Argentina to Colombia (en)  | |
| valor desconegut – | |
| Ambassador of Argentina to Venezuela (en) | |
| valor desconegut – | |
| Senador de l'Argentina | |
| 15 novembre 1898 – 30 abril 1904 Circumscripció electoral: Buenos Aires | |
| Intendent de la Ciutat de Buenos Aires | |
| 7 novembre 1892 – 7 juny 1893 ← Juan José Montes de Oca – Federico Pinedo → Nomenat per: Carlos Pellegrini | |
| Diputat de l'Argentina | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Colegio Nacional de Buenos Aires Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Buenos Aires |
| Ocupació | periodista, jurista, polític, diplomàtic, poeta advocat |
| Partit | Partit Autonomista Nacional |
| Obra | |
Obres destacables
| |
  | |
Miguel Cané (Montevideo, 27 de gener de 1851 - Buenos Aires, 5 de setembre de 1905) fou un escriptor i polític argentí d'origen uruguaià. Ocupà el càrrec d'intendent de la ciutat de Buenos Aires, així com d'altres càrrecs públics: fou ambaixador, professor universitari, i director-encarregat d'oficines públiques.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a Montevideo, Uruguai, el 1851, durant l'expatriació de la seva família. Amb dos anys regressà a Buenos Aires amb la seva família, poc després de la caiguda de Juan Manuel de Rosas.
Entre 1863 i 1868 cursà el batxillerat al Col·legi Nacional de Buenos Aires (situat a l'actual passeig històric de la "Manzana de las Luces"), en l'època que era un internat d'homes, durant la direcció del canonge Eusebio Agüero i com a alumne del professor francès Amadeo Jacques. Les experiències viscudes en aquest col·legi van ser narrades en Juvenilia (1884), el més recordat dels seus llibres.
Es va iniciar en el periodisme primerencament en el diari La Tribuna dels seus cosins els Varela, i després en El Nacional, redactat per Domingo Faustino Sarmiento i Vélez Sársfield.
Es graduà en Dret a la Universitat de Buenos Aires el 1878. Va ser diputat provincial i nacional, director de Correus i diplomàtic davant Colòmbia i Veneçuela. Com a resultat d'aquestes experiències fora del país, va escriure En viaje (1884). Va ser intendent de la ciutat de Buenos Aires entre 1892 i 1893, ministre de Relacions Exteriors i de l'Interior i diplomàtic argentí a París. El 1898 ocupà una banca al Senat, on impulsà a comanda de la Unió Industrial Argentina la llei de Residència (1902). Morí a Buenos Aires el 1905.
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Dada a www.er-saguier.org (pàg. 10)
Enllaços externs
[modifica]