Michèle Alliot-Marie

Michèle Alliot-Marie
	(2006)
Biografia
Naixement	10 setembre 1946 (78 anys); Villeneuve-le-Roi (França)
Diputada al Parlament Europeu
	Representa: Els Republicans; 1r juliol 2014 – 1r juliol 2019 ; Legislatura: VIII legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest ; Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 2014
Diputada a l'Assemblea Nacional
	28 març 2011 – 19 juny 2012 ; ← Daniel Poulou – Sylviane Alaux → ; Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Ministra d'Afers Exteriors de França
	14 novembre 2010 – 27 febrer 2011 ; ← Bernard Kouchner – Alain Juppé → ; Membre del gabinet: tercer govern de François Fillon
Ministra de Justícia de França
	23 juny 2009 – 13 novembre 2010 ; ← Rachida Dati – Michel Mercier → ; Membre del gabinet: segon govern de François Fillon
Diputada a l'Assemblea Nacional
	20 juny 2007 – 19 juliol 2007 – Daniel Poulou → ; Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Ministra de l'Interior de França
	18 maig 2007 – 23 juny 2009 ; ← François Baroin – Brice Hortefeux → ; Membre del gabinet: primer govern de François Fillon
Diputada a l'Assemblea Nacional
	19 juny 2002 – 18 juliol 2002 – Daniel Poulou → ; Legislatura: dotzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Presidenta Reagrupament per la República
	4 desembre 1999 – 24 abril 2002 ; ← Serge Lepeltier – Alain Juppé →
Diputada a l'Assemblea Nacional
	12 juny 1997 – 7 juny 2002 ; Legislatura: onzena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Diputada a l'Assemblea Nacional
	17 setembre 1995 – 21 abril 1997 ; ← Daniel Poulou ; Legislatura: desena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Mayor of Saint-Jean-de-Luz (en)
	23 juny 1995 – 7 maig 2002 – Peyuco Duhart →
Consellera general
	1994 – 2001 ; Circumscripció electoral: cantó de Sant Joan Lohizune
Diputada a l'Assemblea Nacional
	2 abril 1993 – 1r maig 1993 – Daniel Poulou → ; Legislatura: desena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Diputada al Parlament Europeu
	Representa: Els Republicans; 25 juliol 1989 – 30 març 1993 ; Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1989
Diputada a l'Assemblea Nacional
	23 juny 1988 – 1r abril 1993 ; Legislatura: novena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
Diputada a l'Assemblea Nacional
	2 abril 1986 – 2 abril 1986 – Alain Lamassoure → ; Legislatura: vuitena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: circonscription des Pyrénées-Atlantiques de 1986 à 1988 (fr)
Secrétaire d'État chargé de l'Enseignement (fr)
	20 març 1986 – 10 maig 1998 ; Membre del gabinet: segon govern de Jacques Chirac
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Panteó-Assas ; Universitat de París I Panteó-Sorbona
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les
Ocupació	política, diplomàtica, jurista
Partit	Unió per a un Moviment Popular ; Reagrupament per la República
Altres
Cònjuge	Patrick Ollier (1988–); Michel Alliot (1971–1984)
Pare	Bernard Marie
Condemnada per	conflicte d'interessos il·legal
Premis
	(29 desembre 2022) Oficial de la Legió d'Honor; (1987) Palmas Magisteriales (en) ; Orde de la República d'Egipte; Orde de l'Estrella d'Anjouan; commandeur de l'ordre de l'Étoile équatoriale (fr) ;

Michèle Jeanne Honorine Alliot-Marie, (10 de setembre de 1946, Villeneuve-le-Roi, França), és una política francesa. Va ser ministra d'Afers exteriors de França. Anteriorment havia estat ministra d'Interior per als Territoris d'Ultramar.^[1] Ella va ser la primera dona que va ostentar aquest càrrec i, igualment, va ser la primera a dirigir un partit polític majoritari a França. Va ser ministra de defensa en els gabinets de Jean-Pierre Raffarin i de Dominique de Villepin. També va ser la primera dona a assumir aquest càrrec.^[1]

La revista Forbes la va situar en el rànquing de dones més poderoses del planeta, el 2006, en el número 57, en el número onze el 2007.

El 27 de febrer de 2011 va renunciar al càrrec de Ministra d'Afers Exteriors davant l'escàndol públic provocat per haver acceptat unes vacances regalades per un empresari tunisià proper al llavors president Zine El Abidine Ben Ali així com les crítiques per la seva incorrecta gestió de l'affaire Cassez, que va portar França a una crisi diplomàtica amb Mèxic.^[2]

Ha estat europarlamentària de la Tercera legislatura (1989 - 1993) i la Vuitena legislatura (2014 - 2019).^[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michèle Alliot-Marie

↑ ^1,0 ^1,1 «Excerpts from "Dawn Evening or Night"».
↑ Antonio Jiménez Barca (27 de febrer de 2011).
↑ «8ª legislatura | Michèle ALLIOT-MARIE | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2021].

[iht2007-1] 1,0 ^1,1 «Excerpts from "Dawn Evening or Night"».

[2] Antonio Jiménez Barca (27 de febrer de 2011).

[3] «8ª legislatura | Michèle ALLIOT-MARIE | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2021].

[1]