Medinaceli

Medinaceli

Tipus	municipi d'Aragó
Localització
41° 10′ 20″ N, 2° 26′ 07″ O / 41.1722°N,2.4353°O / 41.1722; -2.4353
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella i Lleó
Província	província de Sòria
Capital de	Tierra de Medinaceli
Capital	Medinaceli (en)
Conté la subdivisió	Arbujuelo (es) Azcamellas (en) Beltéjar (en) Benamira (en) Blocona (en) Corvesín (es) Estación de Medinaceli (en) Esteras de Medinaceli (en) Fuencaliente de Medinaceli (en) Lodares (en) Medinaceli (en) Salinas de Medinaceli (en) Torralba del Moral (en) Yuba (en)
Població humana
Població	671 (2024) (3,27 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Obras y Servicios de Corpes Mancomunitat de Turismo Duero-Jalón
Superfície	205,37 km²
Altitud	1.092 m
Limita amb	Alcubilla de las Peñas Alcolea del Pinar Sigüenza Miño de Medinaceli Anguita Almaluez Arcos de Jalón Yelo
Organització política
• Alcalde	Felipe Utrilla Dupré
Identificador descriptiu
Codi postal	42240
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	42113
Lloc web	medinaceli.info

Medinaceli és un municipi de la província de Sòria,^[1] a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Segons es creu, malgrat els dubtes actualment existents, Medinaceli fou l'antiga Ocilis (ciutat que traí als romans, durant les guerres celtíberes). A la plaça Major, dins l'edifici del palau del Ducs, es conserven importants mosaics romans.

En temps de la dominació musulmana el seu nom era Madina Salim. Almanzor va morir a aquesta població, després d'ésser ferit a la batalla de Calatañazor (la llegenda diu que la seva tomba es troba a aquest municipi). Al segle xi i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El 1083 la va ocupar Alfons VI de Castella, però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per Álvaro Fáñez el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per Alfons I d'Aragó el Bataller el 1123 amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.

Amb el rei d'Aragó Alfons el Bataller, va tenir fur propi i un comú de vila i terra dels més importants de la regions, embrió del futur comtat de Medinaceli.

Posteriorment, fou la seu del poderós Ducat de Medinaceli i conserva encara el palau dels ducs, a la plaça Major).

Les salines foren la seva principal font de riquesa.

Es conserva bona part de la seva muralla, castell (actual cementiri) i diferents restes de les diferents cultures que varen passar pel poble.

Destaquen el seu arc romà (únic a Espanya amb tres portes), el palau del Ducs (actual museu de pintura contemporània, on també es guarden mosaics romans de gran valor) i la seva gran col·legiata renaixentista, entre altres monuments.

Hi ha museu-aula arqueològica, museu d'art contemporani, diferents galeries i, prop del poble, a Torralba del Moral - Ambrona, un important museu paleontològic amb restes d'Elephas Antiquus.

A finals del segle xix s'independitza el poble de Salinas de Medinaceli. A finals del segle XX el terme municipal incorporà Beltéjar, Benamira, Blocona, Esteras de Medina, Fuencaliente de Medina i Salinas de Medinaceli. Fuencaliente, al seu temps, incorporà a Azcamellas i a Torralba del Moral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medinaceli