Vés al contingut

Maud Malone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaud Malone

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1873 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort1951 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Activitat
Ocupacióbibliotecària, sindicalista, sufragista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBiblioteca Pública de Nova York
Daily Worker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Maud Malone (Brooklyn, 1873 - 1951) també coneguda com a Maude Malone, era una bibliotecària estatunidenca i sufragista de Nova York.[1] També fou portaveu del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, el primer sindicat de treballadors de biblioteques públiques estatunidenc.

Biografia

[modifica]

Maud Malone nasqué a Nova York, de pares immigrants irlandesos, Annie i Edward Malone. Son pare era metge; el seu oncle Sylvester Malone, sacerdot, i tots dos foren fundadors de la Societat Antipobresa de Nova York.[2] La seua germana Marcella i els seus germans Lawrence i Sylvester foren advocats.[3]

Carrera

[modifica]

Malone era activa com a sufragista a Nova York. Fou presidenta de la Lliga de Drets Iguals de Harlem i organitzà una reunió de sufragi a l'aire lliure el 1908. «És en el més ampli esperit de la democràcia que sortim als carrers convidant tots els transeünts a escoltar els nostres arguments i dir-ne les seves objeccions o fer preguntes», escrigué Malone sobre l'acte.[4] Al març del 1908, abandonà la Unió de Dones Progressistes en protesta contra la seua intenció d'atraure una «multitud ben vestida».[5] El 1909, dugué un gran cartell groc que advocava pel sufragi, en una marxa en solitari des de la Cooper Union, per Broadway, al llarg de la Cinquena Avinguda.[6]

Maud Malone en un míting sufragista, al maig de 1914

Un dels seus visibles actes de protesta fou com a «escridassaire», sobretot en els discursos dels candidats presidencials del 1912, quan se la coneixia per cridar «Què passa amb el sufragi femení?» des del públic.[7][8] Sovint l'expulsaren per aquest acte, o la multaren, i almenys una vegada fou condemnada per aldarulls en una reunió pública.[9][10][11] El 1917 va fer un piquet davant la Casa Blanca amb altres sufragistes.

Maud Malone treballà en la Biblioteca Pública de Nova York i fou membre fundadora del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, al 1917.[12] Fou portaveu de l'organització; la seua germana Marcella fou presidenta del sindicat durant un temps. Després de molts anys d'activitat sindical, l'acomiadaren de la Biblioteca Pública de Nova York el 1932.[13][14] Més tard treballà com a bibliotecària per al diari Daily Worker.[15]

Maud Malone va morir el 1951, a setanta-vuit anys.[15]

Referències

[modifica]
  1. "A Militant Suffragette" Altoona Tribune (12 de març de 1910): 8. Newspapers.com.
  2. "Praise for Dr. Malone" The World (6 d'octubre de 1890): 3. Newspapers.com.
  3. "From the Eastern District; Father Malone Makes His Niece a Bachelor of Laws" Brooklyn Daily Eagle (3 de juny de 1896): 4. Newspapers.com.
  4. Linda J. Lumsden, Rampant Women: Suffragists and the Right of Assembly (University of Tennessee Press 1997) pàgs. 28-33, 45-46. ISBN 9781572331631
  5. "Miss Malone Quites the Suffragettes" New York Times (27 de març de 1908) p. 4.
  6. "Saffron Parade of One" New York Times (13 de febrer de 1909): p.6, Newspapers.com.
  7. "Lone Suffragette Upsets Fusion Rally" New York Times (9 d'octubre de 1909) p. 1.
  8. "Maud Malone Stops Roosevelt". New York Times (26 de març de 1912): p. 1.
  9. "Maud Malone Asks in Vain to be Fined". New York Times (13 de novembre de 1912) p. 24.
  10. "Maud Malone Held; Court Rebukes Her". New York Times (24 d'octubre de 1912): p.11.
  11. "The Case of Maud Malone". New York Times (25 d'octubre de 1912): p. 12.
  12. Clare Beck, The New Woman as Librarian: The Career of Adelaide Hasse (Scarecrow Press 2006): pàgs. 219-220 ISBN 9781461673347
  13. "Banquet Ends Library Sessions; Miss Maude Malone Precipitates Another Lively Wage Dispute". Asbury Park Press (28 de juny de 1919): p 2. Newspapers.com.
  14. Catherine Shanley, "The Library Employees' Union of Greater New York, 1917-1929". Libraries & Culture 30(3)(Summer 1995): pàgs. 235-264.
  15. 15,0 15,1 Kathryn Cullen-DuPont, American Women Activists' Writings: An Anthology, 1637-2001 (Cooper Square Press 2002): p. 296, ISBN 9781461698746