Vés al contingut

Maria Lassnig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Lassnig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Kappel am Krappfeld (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri central de Viena Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nova York
Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, dibuixant, escultora, animadora, gravadora, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata - 2014 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentArt feminista i informalisme Modifica el valor a Wikidata
Representada perHauser & Wirth Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juny 1997documenta X
19 juny 1982documenta 7 Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 2393286 Modifica el valor a Wikidata

Maria Lassnig (Kappel am Krappfeld, 8 de setembre de 1919 - Viena, 6 de maig de 2014) va ser una artista austríaca, coneguda pels seus autoretrats i la seva teoria sobre la "consciència corporal".[1][2]

Durant la Segona Guerra Mundial va estar represaliada i acusada de fer "art degenerat" pels nazis. Posteriorment s'instal·là a París on va inspirar-se, entre d'altres, en l'art d'André Breton. Durant els anys 50 i 60 va ser activa en el moviment informalista i posteriorment va viure entre París, Viena i Nova York, on s'inicià en la cinematografia. La seva obra artística es va orientar de nou envers el realisme, i al costat de retrats i natures mortes va pintar centenars d'autoretrats de "consciència corporal".[2][3]

Va ser la primera dona a guanyar el Gran Premi Estatal d'Àustria el 1988 i va guanyar també el premi Max Beckmann (2004) i la Medalla d'Àustria per les Arts i les Ciències (2005), el Lleó d'Or a la trajectòria de la Biennal de Venècia (2013).[1]

Va viure i treballar a Viena, on va ser docent a l'Acadèmia de Belles Arts, entre 1980 i la seva mort.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Maria Lassnig | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 «Maria Lassnig» (en anglès). Hauser & Wirth. [Consulta: 17 juliol 2024].
  3. González, José Ángel. «El arte de Maria Lassnig sobre la conciencia traumática del cuerpo» (en castellà). 20minutos, 25-05-2016. [Consulta: 17 juliol 2024].