Marcusenius thomasi

Marcusenius thomasi

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	182602
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Osteoglossiformes
Família	Mormyridae
Gènere	Marcusenius
Espècie	Marcusenius thomasi (Boulenger, 1916)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims	Gnathonemus thomasi (Boulenger, 1916)[3]

Marcusenius thomasi és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.^[4][5]

Marcusenius fa referència a l'alemany Johann Marcusen^[6] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),^[7] mentre que l'epítet thomasi al·ludeix a l'antropòleg Northcote W. Thomas, el qual va aconseguir-ne el tipus.^[7]

Fa 20 cm de llargària màxima. Cap espina a les aletes dorsal i anal. 22-27 radis tous a l'única aleta dorsal i 37-43 a l'anal. Origen de l'aleta dorsal situat darrere del de l'anal. Aleta caudal forcada. El cap, algunes parts del cos i els extrems de les aletes dorsal i anal són més foscos que la resta del cos, el qual és, generalment, marró. 80-88 escates a la línia lateral i 12 al voltant del peduncle caudal. Absència de barbetes sensorials i d'aleta adiposa.^[8][9] Dents bicúspides. Peduncle caudal més aviat prim.^[10]

A Guinea, els adults es nodreixen d'invertebrats aquàtics bentònics,^[11] detrits, plantes i invertebrats terrestres.^[12]

És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical (12°N-6°N),^[6] el qual viu a Àfrica: Guinea,^[13][14][15] Sierra Leone,^[13][16][17] Libèria^[8][18][17] i Guinea Bissau,^[15][19][20] incloent-hi els rius Corubal,^[19][21] Great Scarcies,^[19][22] Kogon,^[19][23] Konkouré,^[19][24] Lofa-Mano,^[19][25] Moa,^[19][26] Rokel,^[19][27] Saint Paul,^[19][28] Sewa^[19][29] i Fatala.^{[30][31][3][6]}

És inofensiu per als humans,^[6] forma part de la dieta humana local,^[32] el seu índex de vulnerabilitat és baix (22 de 100)^[33] i les seues principals amenaces són les extraccions mineres i la desforestació a Libèria.^[32]

• Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
• Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

• Africhthy - African ichthyology portal Arxivat 2015-07-20 a Wayback Machine. (anglès) i (francès)
• YouTube (anglès)