Vés al contingut

Mantíspids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMantíspids
Mantispidae Modifica el valor a Wikidata

Mantispa styriaca Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreNeuroptera
SuperfamíliaMantispoidea
FamíliaMantispidae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Liassochrysidae
Subfamílies

Els mantíspids (Mantispidae)[1][2] són una família d'insectes de l'ordre Neuroptera. Són de grandària mitjana a gran, i es caracteritzen per un llarg protòrax i unes potes anteriors raptores que recorden a les dels màntids, amb els quals no obstant això no estan relacionats. Les ales tenen nervadures protuberants i són de gran envergadura, entre 15 a 40 mm; en repòs les manté plegades com en teulada.[3]

Alguns són semblants a màntids i uns altres a vespes, com els gèneres Climaciella i Entanoneura. Els adults són depredadors en la seva gran majoria; algunes larves són depredadores, però en general completen o realitzen aquesta etapa com a paràsites d'alguns insectes i aranyes.

Cicle de vida i hàbits

[modifica]

Són insectes de metamorfosi completa. La femella col·loca els ous sobre el tronc d'arbres; en descloure, les larves en general busquen dispersar-se, ja sigui caminant o deixant-se portar pel vent, o algunes són arrossegades per algun animal en passar.

Les del gènere Nolima són actives depredadores d'insectes de cos tou, unes altres s'associen a altres insectes durant gairebé tota l'etapa larval, algunes a lepidòpters, particularment a algunes papallones nocturnes, unes altres a coleòpters essencialment a alguns escarabats, unes altres a himenòpters especialment a algunes vespes i abelles. Acaben la seva etapa larval dins de massa d'ous d'aranyes, introduint-se o entrant quan l'aranya femella els diposita.[4]

Emergeixen com a adults alats; alguns són nocturns, altres diürns i uns altres són molt actius durant el crepuscle. Tots són depredadors d'insectes de cos tou, aguaiten les seves preses posats. Durant el perllongat festeig, que consisteix en danses de complicats moviments i producció d'olors, la femella diposita els ous sobre els troncs de la vegetació, arribant a dipositar diversos milers d'ous una sola femella.També se'ls considera paràsits entomòfags.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Mantispidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 27 març 2022].
  2. «Mantispidae». mindat.org. [Consulta: 27 març 2022].
  3. Montserrat, Victor. «Els mantíspids». Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins. Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC. [Consulta: 27 març 2022].
  4. Belles, Xavier. Insect Metamorphosis: From Natural History to Regulation of Development and Evolution (en anglès). Elsevier, 2020-03-27, p. 87. ISBN 978-0-12-813020-9. 
  5. Blas, Marina. «Els flagells i la lluita biològica». Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats. Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC. [Consulta: 27 març 2022].