Vés al contingut

Malabsorció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalabsorció
Microscopia d'una biòpsia d'una malaltia de Whipple, una de les causes de malabsorció. modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectaintestinal absorption (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DA96.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K90 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9579 i 579.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB7698 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000299 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine180785 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008286 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024523 Modifica el valor a Wikidata

Malabsorció o la síndrome de malabsorció és un trastorn de la digestió causat per la dificultat per assimilar, absorbir, o digerir els nutrients que es troben en els aliments al llarg del tracte gastrointestinal.

La malabsorció pot ser deguda a diferents tipus de malalties i pot implicar a un o a molts nutrients, depenent de la anormalitat que la generi. Generalment està associada a dificultats per absorbir nutrients en l'intestí prim; sovint derivades d'intervencions quirúrgiques (per traumatismes, neoplàsies o patologies intestinals inflamatòries o necrotitzants),[1] d'infeccions del tracte digestiu (com la malaltia de Whipple, la giardiosi, la microsporidiosi per Enterocytozoon bieneusi i Encephalitizoon intestinalis o la criptosporidiosi)[2] o d'efectes adversos d'alguns medicaments (per exemple: colestiramina, tetraciclina o colquicina).

És una de les conseqüències més habituals de la pancreatitis crònica, de l'enteritis regional[3] i de la gastritis atròfica autoimmunitària (aquesta malaltia provoca una aclorhídria que altera la normal absorció del ferro).[4] Es presenta amb freqüència en les amiloïdosis gastrointestinals, independentment de la seva etiologia.[5]

També és una de les possibles complicacions de la cirurgia bariàtrica.[6] En general, totes les actuacions quirúrgiques que comportin una disminució volumètrica/d'extensió superficial important de la mucosa de l'intestí prim i/o de l'intestí gros (menys freqüentment) poden ser causa d'un quadre de malabsorció de tipus divers.[7] Pot ser resultat d'una enteritis actínica[8] secundària a radioteràpia sobre àrees abdominals, pèlviques o rectals. Per regla general, es controla bé i acostuma a desaparèixer amb la remissió de la fase aguda d'aquest tipus d'enteritis, però un 5%-15% dels pacients irradiats desenvolupen un trastorn crònic necessitat de mesures més complexes.[9]

A molts països, la principal causa de malabsorció és l'esprue tropical (una alteració entèrica que es creu deriva de l'exposició reiterada a patògens intestinals presents al sòl).[10] Les limfangiectàsies intestinals (una condició derivada del bloqueig del normal drenatge dels vasos limfàtics de l'intestí) poden provocar fàcilment fenòmens malabsortius greus.[11]

Acostuma a provocar diarrea, gasos, distensió abdominal, pèrdua de pes, malnutrició, anèmia, etc.[12] Les manifestacions sistèmiques poden variar en funció del principal tipus de nutrient deficitari: esteatorrea (excés de greix a la femta per malabsorció de lípids), hipoalbuminèmia i edemes (malabsorció proteica) o alteracions neurològiques (símptomes tardans propis de l'hipocalcèmia i de diferents avitaminosis associades a certs quadres de malabsorció).[13] En els nens petits un símptoma molt evident és un guany de pes insuficient.[14] Els estats perllongats de malabsorció poden ser causa d'una lipofuscinosi intestinal per manca de vitamines liposolubles, com la D.[15] Diversos autors afirmen que la malabsorció de la fructosa és una de les causes desencadenants de la síndrome de l'intestí irritable.[16][17]

Classificació

[modifica]

Diagnosi

[modifica]

Els procediments per diagnosticar aquest trastorn —o gamma de trastorns— són múltiples i han d'ajustar-se a l'etiopatogènesi de cada cas i a la seva semiologia. Normalment, cal tot un conjunt de proves i analítiques per aconseguir un diagnòstic de certesa.[27] En funció de la naturalesa de la malabsorció a avaluar, aquestes tècniques es poden dividir en tres grans grups:[28]

Tractament

[modifica]
  • Reemplaçar els nutrients.
  • Modificació de la dieta.
  • Antibiòtics.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Thompson, JS «Short Bowel Syndrome and Malabsorption - Causes and Prevention» (en anglès). Viszeralmedizin, 2014 Jun; 30 (3), pp: 174-178. DOI: 10.1159/000363276. PMC: 4513821. PMID: 26288591 [Consulta: 28 agost 2017].
  2. ↑ Ramakrishna BS, Venkataraman S, Mukhopadhya A «Tropical malabsorption» (en anglès). Postgrad Med, 2006 Des; 82 (974), pp: 779–787. DOI: 10.1136/pgmj.2006.048579. PMC: 2653921. PMID: 17148698 [Consulta: 18 setembre 2017].
  3. ↑ Martínez Gómez MJ, Melián Fernández C, Romeo Donlo M «Nutrición en enfermedad inflamatoria intestinal» (en castellà). Nutr Hosp, 2016 Jul 12; 33 (Supl 4), pp: 348. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2017. DOI: 10.20960/nh.348. ISSN: 0212-1611. PMID: 27571867 [Consulta: 28 agost 2017].
  4. ↑ Kulnigg-Dabsch, S «Autoimmune gastritis» (en anglès). Wien Med Wochenschr, 2016 Oct; 166 (13-14), pp: 424–430. DOI: 10.1007/s10354-016-0515-5. PMC: 5065578. PMID: 27671008 [Consulta: 4 novembre 2017].
  5. ↑ Rowe K, Pankow J, Nehme F, Salyers W «Gastrointestinal Amyloidosis: Review of the Literature» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 8; 9 (5), pp: e1228. DOI: 10.7759/cureus.1228. PMC: 5464793. PMID: 28611935 [Consulta: 3 novembre 2017].
  6. ↑ Borbély YM, Osterwalder A, Kröll D, Nett PC, Inglin RA «Diarrhea after bariatric procedures: Diagnosis and therapy» (en anglès). World J Gastroenterol, 2017 Jul 14; 23 (26), pp: 4689-4700. DOI: 10.3748/wjg.v23.i26.4689. PMC: 5514634. PMID: 28765690 [Consulta: 9 setembre 2017].
  7. ↑ Lutz TA, Bueter M «Physiological mechanisms behind Roux-en-Y gastric bypass surgery» (en anglès). Dig Surg, 2014; 31 (1), pp: 13-24. DOI: 10.1159/000354319. ISSN: 0253–4886. PMID: 24819493 [Consulta: 18 setembre 2017].
  8. ↑ Defendente, M; Eskinazi, D «Enteritis actínica» (en castellà). A: Enciclopedia de Cirugía Digestiva (Galindo, F; Dir.) SACD, 2009; II -251, pàgs: 10 [Consulta: 8 juny 2018].
  9. ↑ Tankel HI, Clark DH, Lee FD «Radiation enteritis with malabsorption» (en anglès). Gut, 1965 Des; 6 (6), pp: 560-569. ISSN: 0017-5749. PMC: 1552369. PMID: 5857892 [Consulta: 8 juny 2018].
  10. ↑ Walker, MM «What is tropical sprue?» (en anglès). J Gastroenterol Hepatol, 2003 Ag; 18 (8), pp: 887-890. ISSN: 0815-9319. PMID: 12859716 [Consulta: 18 setembre 2017].
  11. ↑ Owens SR, Greenson JK «The pathology of malabsorption: current concepts» (en anglès). Histopathology, 2007 Gen; 50 (1), pp: 64-82. DOI: 10.1111/j.1365-2559.2006.02547.x. PMID: 17204022 [Consulta: 20 octubre 2017].
  12. ↑ Anunayi J, Neelima G, Amanulla Khan Mohd, Prathima P, et al «An Overview and Diagnosis of Malabsorbtion Syndromes-Review of Literature» (en anglès). Indian Journal of Mednodent and Allied Sciences, 2015 Jun; 3 (2), pp: 108-114. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2017. DOI: 0.5958/2347-6206.2015.00023.0. ISSN: 2347-6192 [Consulta: 20 octubre 2017].
  13. ↑ Herrera Ballester A, Baixauli Rubio A, Herrera de Pablo P, Calvo Catalá J, et al «Manifestaciones sistémicas de la malabsorción intestinal» (en castellà). Rev Soc Valencia Patol Dig, 2002 Gen; 21 (1), pp: 1-16. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2017. ISSN: 0301-1143 [Consulta: 28 agost 2017].
  14. ↑ Ammoury RF, Croffie, JF «Malabsorptive Disorders of Childhood» (en anglès). Pediatrics in Review, 2010 Oct, 31 (10), pp: 407-416. DOI: 10.1542/pir.31-10-407 [Consulta: 21 setembre 2017].
  15. ↑ Albrecht H, Hagel A, de Rossi T, Rau TT, et al «Brown bowel syndrome: a rare complication in diseases associated with long-standing malabsorption» (en anglès). Digestion, 2014; 89 (2), pp: 105-109. DOI: 10.1159/000357228. ISSN: 0012-2823. PMID: 24503572 [Consulta: 20 octubre 2017].
  16. ↑ Kim Y, Choi CH «Role of Fructose Malabsorption in Patients With Irritable Bowel Syndrome» (en anglès). J Neurogastroenterol Motil, 2018 Abr; 24 (2), pp: 161–163. DOI: 10.5056/jnm18057. PMC: 5885715. PMID: 29605972 [Consulta: 10 juny 2018].
  17. ↑ DiNicolantonio JJ, Lucan SC «Is Fructose Malabsorption a Cause of Irritable Bowel Syndrome?» (en anglès). Med Hypotheses, 2015 Set; 85 (3), pp: 295–297. DOI: 10.1016/j.mehy.2015.05.019. PMC: 4729202. PMID: 26059250 [Consulta: 10 juny 2018].
  18. ↑ Pawłowska K, Umławska W2, Iwańczak B «Prevalence of Lactose Malabsorption and Lactose Intolerance in Pediatric Patients with Selected Gastrointestinal Diseases» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2015 Sep-Oct; 24 (5), pp: 863–871. DOI: 10.17219/acem/26337. PMID: 26768639 [Consulta: 26 agost 2017].
  19. ↑ Prieto Bozano, G; Fernández Caamaño, B «Malabsorción de hidratos de carbono» (en castellà). An Pediatr Contin, 2014 Mai-Jun; 12 (3), pp: 111-118. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2017. ISSN: 1696-2818 [Consulta: 20 octubre 2017].
  20. ↑ Gräsbeck, R «Imerslund-Gräsbeck syndrome (selective vitamin B12 malabsorption with proteinuria)» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Maig 19; 1, pp: 17. DOI: 10.1186/1750-1172-1-17. PMC: 1513194. PMID: 16722557 [Consulta: 20 octubre 2017].
  21. ↑ Fyfe JC, Hemker SL, Venta PJ, Stebbing B, Giger U «Selective intestinal cobalamin malabsorption with proteinuria (Imerslund-Gräsbeck syndrome) in juvenile Beagles» (en anglès). J Vet Intern Med, 2014 Mar-Abr; 28 (2), pp: 356-362. DOI: 10.1111/jvim.12284. PMC: 3959579. PMID: 24433284 [Consulta: 20 octubre 2017].
  22. ↑ Kniffin, CL «Cholecystokinin» (en anglès). OMIM. Johns Hopkins University, 2004; Des 15, pàgs: 4 [Consulta: 9 juny 2018].
  23. ↑ Högenauer C, Meyer RL, Netto GJ, Bell D, et al «Malabsorption Due to Cholecystokinin Deficiency in a Patient with Autoimmune Polyglandular Syndrome Type I» (en anglès). N Engl J Med, 2001 Gen 25; 344 (4), pp: 270-274. DOI: 10.1056/NEJM200101253440405. ISSN: 1533-4406. PMID: 11172154 [Consulta: 9 juny 2018].
  24. ↑ Kohlschütter, A «Bassen-Kornzweig Syndrome» (en anglès). A: Encyclopedia of Molecular Mechanisms of Disease. Springer Verlag, 2009, ISBN 9783540671367, pp: 209-210. DOI: 10.1007/978-3-540-29676-8_8 [Consulta: 26 agost 2017].
  25. ↑ Keller J, Layer P «The Pathophysiology of Malabsorption» (en anglès). Viszeralmedizin, 2014 Jun; 30 (3), pp: 150–154. DOI: 10.1159/000364794. PMC: 4513829. PMID: 26288588 [Consulta: 26 agost 2017].
  26. ↑ Abreu R, Bento C, Oliveira L, Morgado T «Malabsorption syndrome as a rare cause of nephrocalcinosis» (en anglès). Clin Cases Miner Bone Metab, 2016 Set-Des; 13 (3), pp: 247-248. DOI: 10.11138/ccmbm/2016.13.3.247. PMC: 5318182. PMID: 28228792 [Consulta: 20 octubre 2017].
  27. ↑ Dueñas Disotuar, S; García Luna, PP «Técnicas diagnósticas en malabsorción y maldigestión de macronutrientes» (en castellà). Nutrición Clínica en Medicina, 2016; X (1), pp: 40-53. DOI: 10.7400/NCM.2016.10.1.5036. ISSN: 2255-1700 [Consulta: 28 agost 2017].
  28. ↑ García Luna, PP; López Gallardo, G «Evaluación de la absorción y metabolismo intestinal» (en castellà). Nutr Hosp, 2007 Maig; 22 (Supl 2), pp: 5-13. ISSN: 1699-5198. PMID: 17679288 [Consulta: 10 juny 2017].
  29. ↑ Khouri MR, Huang G, Shiau YF «Sudan stain of fecal fat: new insight into an old test» (en anglès). Gastroenterology, 1989 Feb; 96 (2 Pt 1), pp: 421-427. ISSN: 0016-5085. PMID: 2463205 [Consulta: 10 juny 2017].
  30. ↑ Antunes DM, da Costa JP, Campos SM, Paschoal PO, et al «The serum D-xylose test as a useful tool to identify malabsorption in rats with antigen specific gut inflammatory reaction» (en anglès). Int J Exp Pathol, 2009 Abr; 90 (2), pp: 141-147. DOI: 10.1111/j.1365-2613.2008.00627.x. PMC: 2676701. PMID: 19335552 [Consulta: 10 juny 2017].
  31. ↑ Cruz Iglesias, E; Fernández Fernández, A; Valcárcel Piedra, G, García Bao, C; Gutiérrez Cecchini, B «Aplicación clínica de la prueba del hidrógeno espirado para el diagnóstico de intolerancia a la lactosa y sobrecrecimiento bacteriano» (en castellà). Diagnóstico in vitro. División de Comunicaciones y Publicaciones de la IFCC (rev. elec.), 2005; 3 (55), pàgs: 8. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2016 [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Practice guideline from World Gastroenterology Organisation «Malabsorption». Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 3 setembre 2010].
  • Tests for malabsorption; from British Society for Gastroenterology (2003)«PDF». Arxivat de l'original el 2006-12-03. [Consulta: 3 setembre 2010].
  • Malabsorption syndromes. Gastroenterology, ch 04 13. 23 gener 2017 (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malabsorció&oldid=33590038»