Múscul salpingofaringi

Salpingofaringi
	Dissecció dels músculs del paladar. Vista posterior.
Detalls
Llatí	Musculus salpingopharyngeus
Part de	pharyngeal muscles (en)
Origen	En el cartílag de la trompa d'Eustaqui.
Inserció	En la paret de la faringe i el cartílag tiroide, juntament amb el múscul palatofaringi.
Innervació	Plexe faringi del nervi vague.
Accions	Eleva la faringe. Actua en la deglució.
Identificadors
TA	A05.3.01.115
FMA	46665 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1143
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul salpingofaringi (musculus salpingopharyngeus) és un múscul del coll que va des de la vora superior del cartílag medial del tub faringotimpànic (trompa d'Eustaqui) fins a la cavitat nasal.^[2] Passa per baix i es barreja amb el fascicle posterior del múscul palatofaringi.

L'acció del salpingofaringi permet augmentar la mida de la faringe i la laringe durant la deglució i eixampla lateralment les parets faríngies superiors. A més, obra l'orifici faringi del tub faringotimpànic durant la deglució. Això permet la igualació de la pressió entre el canal auditiu i la faringe.

El salpingofaringi està innervat pel nervi vague a través del plexe faringi.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 3 febrer 2014].
↑ "Functional anatomy of the eustachian tube". Cleveland S. Simkins, PH.D. Arch Otolaryngol. 1943;38(5):476-484.

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

Dissecció on es mostra el múscul salpingofaringi.
Dissecció de la zona de la trompa d'Eustaqui on es mostra el múscul salpingofaringi.

Enllaços externs

LUC salp
Salpingopharyngeus+muscle al Diccionari d'eMedicine

[D.E._Medicina-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 3 febrer 2014].

[test-2] "Functional anatomy of the eustachian tube". Cleveland S. Simkins, PH.D. Arch Otolaryngol. 1943;38(5):476-484.

[1]