Linyola

Linyola

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 42′ 44″ N, 0° 54′ 20″ E / 41.712222222222°N,0.90555555555556°E / 41.712222222222; 0.90555555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pla d'Urgell
Capital	Linyola
Població humana
Població	2.744 (2023) (95,61 hab./km²)
Llars	105 (1553)
Gentilici	Linyolenc, linyolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	28,7 km²
Banyat per	riu Corb i canal auxiliar d'Urgell
Altitud	248 m
Limita amb	Bellcaire d'Urgell el Poal Bellvís Vila-sana Penelles Ivars d'Urgell Vallfogona de Balaguer
Identificador descriptiu
Codi postal	25240
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25122
Codi IDESCAT	251229
Lloc web	ajuntamentdelinyola.cat

Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

• Llista de topònims de Linyola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.

La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega. El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.

El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Al Llibre del Fets apareix com a Linesola i a l'època sarraïna com a Lineola. Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat (tauler d'escacs) d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle xi (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092). La baronia de Linyola continua existint en el llinatge dels Casanova.

Alcover i Moll, al seu diccionari, afirmen que el topònim podria venir del llatí līnĕola ('ratlleta'), explicant-se per dissimilació la no palatalització de la ela inicial, ja que en documents antics el poble apareix esmentat com a Lineola. Manuel de Montoliu afirmà que el nom ve del llatí ĭlla *amnola (derivat d'amnis, 'riu'), que es tradueix com 'el riuet'.^[1]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 96 85 105 164 524 980 826 1.130 1.439 1.760

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.973 2.051 1.924 2.099 2.166 2.332 2.262 2.422 2.359 2.359

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.385 2.391 2.401 2.438 2.529 2.583 2.781 2.774 2.661 2.677

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.650 2.660 2.717 2.723 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El nucli antic de la vila (zona d'interès històrico - artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola,^[2] obra del mestre Bartomeu Roig entre els anys 1586 i 1600. Molt a prop hi ha la Casa de la Vila, un edifici de l'any 1556 obra del mestre Bernat Langor.

També es pot visitar el Museu Pedrós (al carrer de Salmerón)^[3] i l'Alzinera de Linyola (una carrasca amb un gran simbolisme per a la gent de la vila).

Les festes majors se celebren al maig, en honor de Santa Quitèria (dia 22 de maig) i a l'agost, en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost).

Altres festes i tradicions són les de Sant Antoni, Carnestoltes, processó Divendres Sant amb els armats, la festa de la Cassola -que inicia la festa major de maig- i el pessebre vivent, en diades nadalenques.

• Manuel Bergés i Arderiu (1910-1942), republicà, resistent i heroi de la Segona Guerra mundial. A París (França), i al seu poble Linyola, el seu record és homenatjat oficialment.^[4]
• Josep Maria Fusté (1941), exjugador del Futbol Club Barcelona.
• Bojan Krkić (1990), jugador del Montreal Impact de la MLS dels Estats Units. Anteriorment havia jugat al FC Barcelona, i a l'AS Roma.
• Robert Pérez Palou (1948) Artista
• Francesc Foguet i Boreu (1971) escriptor, crític teatral, 2 Premi Serra d' Or. Professor UAB.

• Mestre Roigé, Esteve. Història de Linyola. Lleida: Virgili & Pagès, S.A., 1987. ISBN 84-86387-38-8. 
• Darbra i Palou, Montserrat. Història gràfica de Linyola. Linyola: Ajuntament de Linyola, 2007. 
• Mestre Roigé Esteve, Balcells Palou, Jaume. Carrers de Linyola. Linyola: Barret Picat, 2001
• Mestre Roige, Esteve, Balcells Palou, Jaume. Costumari de Linyola del segle XX. Linyola: Barret Picat, 2002
• Mestre, Esteve; Garganté, Maria, Yeguas, Joan. L'Església de Linyola. Linyola: Ajuntament de Linyola, 2012
• Civit Esmatges, Joan, Linyola, el meu poble. Linyola: Ajuntament de Linyola. 2002
• Civit Esmatge, Joan. 85è aniversari de la fundació del CF Linyola (1920-2005). Linyola: Club futbol Linyola. 2006

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Linyola