Vés al contingut

Lakmé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióLakmé

Cartell del Théâtre national de l'Opéra-Comique abans de 1923
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorLéo Delibes
LlibretistaEdmond Gondinet i Philippe Gille
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès
Basat ennovel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti (Pierre Loti Modifica el valor a Wikidata)
Creació1881 -1882
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereopéra-comique Modifica el valor a Wikidata
Parts3
Lloc de la narracióRaj britànic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesS'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
Estrena
Estrena14 d'abril de 1883
EscenariOpéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya15 de setembre de 1898, Teatre Novedades (Barcelona)
Estrena al Liceu6 d'abril de 1915
Musicbrainz: ea9195ab-f3d6-420b-b087-d2f59868f745 IMSLP: Lakmé_(Delibes,_Léo) Allmusic: mc0002360922 Modifica el valor a Wikidata

Lakmé és una òpera en tres actes amb música de Léo Delibes sobre un llibret francès d'Edmond Gondinet i Philippe Gille, basat en la novel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti.

Història

[modifica]

El tema de l'òpera va ser suggerit per Gondinet com un vehicle per al lluïment de la soprano nord-americana Marie van Zandt. Delibes va compondre'n la partitura entre 1881 i 1882. Com altres òperes franceses de les darreries del segle xix, Lakmé evoca ambients orientals, tan de moda durant aquella època; Els pescadors de perles de Georges Bizet i Le Roi de Lahore de Jules Massenet en són altres exemples.

Va ser estrenada el 14 d'abril de 1883 a l'Opéra-Comique de París amb Van Zandt en el paper protagonista i Jean-Alexandre Talazac com Gérald.

Sinopsi

[modifica]

L'acció transcorre a les acaballes del segle xix al Raj Britànic de l'Índia, on molts hindús es veien forçats a practicar la seua religió en secret, forçats per l'oposició britànica a les seues creences.

Amelita Galli-Curci en el paper protagonista de Lakmé

Acte I

[modifica]

Gérald, un oficial britànic, s'introdueix accidentalment en un temple dedicat a Brama. Hi troba Lakmé (nom derivat del sànscrit Lakshmi), filla del gran sacerdot, Nilakantha. Gérald i Lakmé s'enamoren. Nilakantha s'assabenta del sacrilegi del jove oficial i jura venjar-se'n.

Acte II

[modifica]

En un basar, Nilakantha obliga Lakmé a cantar (ària de les campanetes) amb l'objectiu d'atreure el seu jove enamorat estranger i així poder identificar-lo. Quan Gérald s'acosta, Lakmé s'esvaneix i Nilakantha apunyala el jove, deixant-lo ferit. Lakmé s'enduu Gérald a un indret secret de la selva, on pensa guarir-lo.

Acte III

[modifica]

Mentre Lakmé ha anat a cercar l'aigua sagrada que ha de confirmar els vots dels amants, apareix Fréderic, un oficial britànic company de Gérald, i li recorda a aquest el seu deure amb l'exèrcit. En tornar, Lakmé s'adona dels dubtes de Gérald i comprèn que l'ha perdut. Lakmé prefereix morir amb honor abans que viure en la vergonya, i se suïcida menjant la fulla d'una datura verinosa.

Números musicals

[modifica]
  • Preludi

Acte I

[modifica]
  • Núm. 1 Introducció: "À l'heure accoutumée" (Nilakantha)
  • Prière: "Blanche Dourga" (Lakmé, Nilakantha)
  • Núm. 1 Bis - Escena: "Lakmé, c'est toi qui nous protégeons!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Núm. 2 - Duet (Duet de les flors): "Viens, Mallika, les lianes en fleurs ... Dôme épais, le jasmin" (Lakmé, Mallika)
  • Escena: "Miss Rose, Miss Ellen" (Gérald)
  • Núm. 3 - Quintet i couplets: "Quand une femme est si jolie" (Gérald)
  • Recitatiu: "Nous commettons un sacrilège" (Gérald)
  • Núm. 4 - Ària: "Prendre le dessin d'un bijou" (Gérald)
  • Núm. 4 Bis - Escena: "Non! Je ne veux pas toucher" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 5 - Recitatiu i Cantabile: "Les fleurs me paraissent plus belles" (Lakmé)
  • Núm. 5 Bis - Recitatiu: "Ah! Mallika! Mallika!" (Lakmé)
  • Núm. 6 - Duo: "D'où viens-tu? Que veux-tu?" (Lakme, Gérald)
  • Núm. 6 Bis - Escena: "Viens! La! La!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Entreacte

Acte II

[modifica]
  • Núm. 7 - Cor i Escena del mercat: "Allons, avant que midi sonne"
  • Núm. 7 Bis - Recitatiu: "Enfin! Nous aurons du silence!"
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Introducció
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Terana
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Rektah
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Persa
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Coda amb cors
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Eixida
  • Recitatiu: "Voyez donc ce vieillard"
  • Núm. 9 - Escena i Cantabile: "Ah! Ce vieillard encore!" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 9 Bis - Recitatiu: "Ah! C'est de ta douleur" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 10 - Escena i Llegenda de la filla del Pària (Air des Clochettes/Ària de les campanetes):
    "Ah!... Par les dieux inspires... Où va la jeune Hindoue" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 11 - Escena: "La rage me dévore" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 - Escena i Cor: "Au milieu des chants d'allegresse" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 Bis - Recitatiu: "Le maître ne pense qu'à sa vengeance"
  • Núm. 13 - Duo: "Lakmé! Lakmé! C'est toi!" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 14 - Finale: "O Dourga, toi qui renais" (Gérald)
  • Entreacte

Acte III

[modifica]
  • Núm. 15 - Berceuse: "Sous le ciel tout étoile" (Lakmé)
  • Núm. 15 Bis - Recitatiu: "Quel vague souvenir alourdit ma pensée?" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 16 - Cantilène: "Lakmé! Lakmé! Ah! Viens dans la forêt profonde" (Gérald)
  • Núm. 17 - Escena i Cor: "La, je pourrai t'entendre" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 18 - Escena: "Vivant!" (Gérald)
  • Núm. 19 - Duo: "Ils allaient deux à deux" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 20 - Finale: "C'est lui! C'est lui!" (Nilankantha, Lakmé, Gérald)

Enregistraments

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lakmé
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lakmé&oldid=32705571»