Laigueglia

Laigueglia
Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
	43° 58′ 28″ N, 8° 09′ 30″ E / 43.974511°N,8.158311°E
País	Itàlia
Regió	Ligúria
Província	Província de Savona
Capital	Laigueglia
Població humana
Població	1.705 (2023) (626,84 hab./km²)
Geografia
Superfície	2,72 km²
Altitud	6 m
Limita amb	Andora ; Alassio
Patrocini	Mateu apòstol
Organització política
Membre de	Els pobles més bonics d'Itàlia
Identificador descriptiu
Codi postal	17053
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0182
Identificador ISTAT	009033
Codi del cadastre d'Itàlia	E414
Altres
Agermanament amb	La Thuile ; Semur-en-Auxois
Lloc web	comunelaigueglia.net

Laigueglia és un comune italiana de la província de Savona, regió de Ligúria, amb 1.956 habitants.^[1]^[2]^[3]

Geografia física

Laigueglia és un petit poble costaner, igual que molts altres de Ligúria, envoltat per les ciutats de Alassio i Andora i el mar de Ligúria, a l'est. S'estén al llarg de la costa de la Riviera Ligure di Ponent, a la Badia del Sol, delimitada entre el Cap de Santa Croce i Capo Mele. Per la superfície territorial - 2,72 quilòmetres ² - és l'entitat municipal més petita de la província de Savona.

Història

Laigueglia a una foto de la meitat del Novecento

Segons alguns supòsits històrics l'origen del terme Laigueglia derivaria del nom Aquilia, aquest darrer derivat de l'ensenya de les legions de l'Imperi Romà -l'àguila- que creuaven aquest tram de la Ligúria occidental al llarg de la via Iulia Augusta.^[4] En canvi, els primers testimonis escrits sobre el territori Laigueglia són del segle XII^[4] quan, després haver format part del Comtat d'Albenga, el feu va signar el 1191^[4] un jurament de lleialtat a la República de Gènova, pel que, la gestió administrativa, econòmica i jurídica de la localitat va quedar sota la potestat Gènova.

El territori de Laigueglia, poblat principalment per pescadors,^[4] va patir una forta immigració d'habitants catalans, entre els segles xii i XIII,^[4] que s'hi van establir amb les seves famílies, contribuint a la ja existent recol·lecció local del corall al llarg de tot el promontori de Capo Mele.^[4] Al llarg del segle xv i el següent, la població costanera va conèixer una creixent activitat lligada a la navegació i al comerç i per tant sovint era presa d'atacs de pirates, com en efecte va succeir en molts llocs de la costa de Ligúria.^[4]

Entre els desembarcaments més atroços hi ha els duts a terme per l'Almirall turc Dragut i per Khayr Al Din, anomenat Barba-rossa.^[4] Aquest últim almirall al servei de l'emperador Solimà,^[4] va atacar l'indefens poble de Laigueglia en el curs del 1543^[4] sotmetent el poble a un furiós canoneig des del mar; fins que els vaixells genovesos van poder arribar i van perseguir la flota turca, mentre que els habitants ja havien fugit refugiant-se als turons a l'interior del país. el desembarcament a terra va ser en canvi més afortunat per a Dragut, el 1546,^[4] que va saquejar el poble prenent un bon nombre d'ostatges entre la població desarmada: només la intervenció del capità Giulio Berno d'Alassio va poder portar l'episodi piratesc, a un epilog menys tràgic.^[4]