La verema (Goya)
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Francisco de Goya y Lucientes |
| Creació | 1786 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 267,5 ( ) × 190,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu del Prado (Madrid) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | P000795 |
| Catàleg | |
La verema o La tardor és una pintura de Francisco de Goya conservat en el Museu del Prado i que és part de la sèrie de cartons per a tapissos que representaven les estacions.
Anàlisi del quadre
[modifica]Correspon a una sèrie de cartons que Goya va pintar per als tapissos que anirien destinats al menjador del Príncep del Palau Reial d'El Pardo a Madrid. Va ser part d'un conjunt sobre les quatre estacions, tema típic del rococó.[1]
Compost per Les floristes (o La primavera), L'era (o L'estiu), La nevada (o L'hivern), o el de La verema (o La tardor) en què se serveix del raïm com a símbol d'aquesta estació. Tots quatre es troben al Museu del Prado. Es va col·locar en el centre de la paret i als seus costats es van penjar Pastor que toca la dolçaina i Caçador al costat d'una font.
D'aquests n'hi ha uns petits esbossos o models previs, igualment a l'oli sobre llenç, que segurament Goya va presentar per a llur aprovació abans de pintar les versions grans; actualment aquests esbossos es troben dispersos en diversos llocs i el de La verema concretament és a l'Institut d'Art Clark a Williamstown (Massachusetts).
Goya va treballar per a la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara des de 1775 fins al 1792. Els tapissos es feien amb seda, i fils de plata i or, la qual cosa en feia un objecte car, assequible solament per a la noblesa.[1]
Descripció del quadre
[modifica]Utilitza el recurs de l'esquema piramidal, molt comú i apreciat en el neoclassicisme.[1] El paisatge sembla tret dels camps de La Rioja (Espanya) en què se succeeixen escenes de recol·lecció com aquesta, encara que probablement el lloc on el va pintar i del qual es va inspirar realment va ser de la localitat de Piedrahíta (Àvila). L'esdeveniment principal s'atura en els personatges que eón stan en primer pla, que, cosa estren ya a Goya, no són gent del poble. En primer terme hi ha una muralleta a manera de tanca, damunt d'aquesta hi ha asseguts un cavaller i una dama. El cavaller ofereix a la dona un carràs de raïm que ella accepta i el nen que està d'esquena i dret alça els braços com si també volgués agafar-lo. Al vèrtex del triangle hi ha una veremadora amb un cistell ple de raïm al cap; està en actitud d'espera, per si volen agafar més raïm. La cistella que porta aquesta dona està pintada com una autèntica natura morta, gènere tradicional a la pintura espanyola.[1] Més enllà de la muralleta i al paisatge de vinya s'hi pot veure dos veremadors en ple treball i en la llunyania s'aixeca una abrupta muntanya i un cel amb núvols. El colorit és lluminós i hi ha un predomini de tons delicats. Malgrat la pinzellada ràpida de Goya es destaquen molt bé els colls i punys dels vestits, les sivelles, les mitges, les faixes, i tota mena de detalls.
Com és propi dels cartons per a tapís, s'usen colors plans i vius, dins de camps ben delimitats.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cirlot, Lourdes. Museo del Prado II. Col. «Museos del Mundo» Tomo 7 (en castellà). Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3810-9.
