Kroehnkita

Kroehnkita
Kroehnkita de la mina Chuquicamata, Chuquicamata, Antofagasta, Xile
Fórmula química	Na₂Cu(SO₄)₂·2H₂O
Epònim	Johannes Berthold Christian Kröhnke (en)
Localitat tipus	Chuquicamata
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.09
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	incrustacions, fibrós, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.78 Å, b = 12.58 Å, c = 5.48 Å; β = 108.3°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m - prismàtica
Color	blau a blau clar
Macles	comunes, de vegades en forma de cor
Exfoliació	perfecta en {010}, bona {011}, molt imperfecta {101}
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2.92
Densitat	2,9
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.544 nβ = 1.578 nγ = 1.601
Birefringència	0.057
Angle 2V	78° mesurat
Solubilitat	fàcilment soluble en aigua
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Khk
Referències	[1][2]

La kroehnkita o kröhnkita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al supergrup de la kröhnkita. Rep el seu nom de B. Kröhnke, la primera persona que la va analitzar. Va ser descoberta l'any 1876 a la mina Chuquicamata, prop de Calama a la província d'Antofagasta (Xile). Pertany al grup roselita de minerals.^[3]

La kröhnkita és un sulfat de coure i sodi hidratat, membre del grup roselita en el qual s'enquadren tots els sulfats monoclínics. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant petits cristalls. El seu hàbit també pot ser fibrós o massiu, o en forma d'incrustacions en matriu. La seva duresa es troba entre 2,5 i 3 a l'escala de Mohs. La seva fractura és concoidal i pot formar macles en forma de cor.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kroehnkita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Apareix de forma rara, com un mineral secundari format en les zones d'oxidació hidrotermal en els jaciments de minerals del coure, típicament en climes molt àrids com el del desert d'Atacama. Sol trobar-se associada a altres minerals com: atacamita, blödita, calcantita, antlerita o natrocalcita. Només apareix en les zones dels jaciments on hi ha hagut alteració hidrotermal, pel que és utilitzat com a indicador d'on s'ha produït aquesta, sent molt útil, ja que allà se solen trobar minerals d'importància industrial.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kroehnkita