Khabur
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| País de la conca | Turquia | ||||
| Cota inicial | 350 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Şanlıurfa (Turquia) | ||||
| Localització | Ras al-Ayn | ||||
| Final | |||||
| Localització | Eufrates | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 320 cm ( ) | ||||
| Travessa | Ras al-Ayn, Al-Hasakah, Busayrah | ||||
| Superfície | 37.081 km² | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 37.081 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 45 | ||||
El riu Khabur (àrab: نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor. Passa entre el Jàbal Abd-al-Aziz i les muntanyes de Sinjar. Els seus principals afluents són l'Aweidj, Dara, Djirdjib, Jaghjagh, Radd, Sawr i Zergan o Zargan (riu Mardin). Neix al sud-est de Turquia i té 320 km de llargada.
Històricament, la vall del Khabur va ser el centre de la cultura hurrita, especialment la ciutat de Nagar. Els hurrites van fundar diversos regnes a la zona, entre ells l'important regne de Mitanni.[1] La Bíblia diu que els captius jueus que va fer Salmanassar V i que es va emportar cap a Mesopotàmia s'establiren a la riba d'aquest riu.[2]
El riu va ser molt conegut a l'antiguitat clàssica. En parlen (i l'anomenen amb diferents noms): Plini el Vell (que l'anomena Chaborras), Claudi Ptolemeu (Χαβώρας 'Caboras'),[3][4] Procopi (Chabura),[5] Estrabó, Zòsim i Ammià Marcel·lí (Aborras, Ἀβόρρας),[6][7][8] i Isidor de Carax (Aburas, Ἀβούρας).[9] Tots els autors el descriuen com un riu molt important, i Ammià Marcelí diu que l'emperador Julià l'Apòstata el va travessar amb un pont de barques.
Modernament, la vall del Khabur forma una conca de 16.000 quilòmetres quadrats de terra cultivable. A més a més, al nord-est del riu hi ha la zona de major producció de petroli de Síria; això, juntament amb les diverses preses als afluents de l'Eufrates, converteix aquesta zona en essencial per al desenvolupament de l'estat sirià. Aquest riu és anomenat també Gran Khabur per distingir-lo del Petit Khabur.[10]
Referències
- ↑ Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 83-84. ISBN 9788446019497.
- ↑ Segon llibre dels Reis, XVIII
- ↑ Plini El Vell. Naturalis Historia, XXX, 3
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, V, 18,3
- ↑ Procopi. Ιστορίαι, Història de les guerres, II,5
- ↑ Estrabó. Geografia, XVI.
- ↑ Zòsim. Historia Nova, III, 13
- ↑ Ammià Marcel·lí. Rerum Gestarum, XIV, 3, XXIII, 5
- ↑ Isidor de Carax. Τῆς Παρθίας περιηγητικός 'Tes Partias peiegetikós' 'La Pàrtia desvetllada').
- ↑ Mutin, Georges «Le Tigre et l'Euphrate de la discorde» (en francès). Vertigo, 4, 3, 2003, pàg. 1-10. DOI: https://journals.openedition.org/vertigo/3869.
Vegeu també
| Conca de la mar Negra | Sangari • Mutludere • Veleka • Kızılırmak • Delice • Devrez • Gök • Yeşilırmak • Çekerek • Kelkit • Yağlıdere • Kılıçlar • Kılıçlar • Tohumluk Üçköprü • Aksu Deresi • Batlama • Bartın • Çoruh • Gelevara Deresi • Kara Dere • Machakhlistskal • Terme |
|---|---|
| Conca de la mar de Màrmara | |
| Conca de la mar Egea | Maritsa • Tunca • Ergene • Bakır Çay • Büyük Menderes • Çürüksu Çayı • Cadmus • Küçük Menderes • Gediz • Pactol • Karamenderes |
| Conca de la mar Mediterrània | |
| Conca del golf Pèrsic | |
| Conca de la mar Càspia | |
