Vés al contingut

Justícia feta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJustícia feta
Justice est faite Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAndré Cayatte Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Dorfmann Modifica el valor a Wikidata
GuióAndré Cayatte i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaymond Legrand Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Bourgoin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristian Gaudin Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLux Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lleó d'Or (1950)
Os d'Or (1951) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0042625 FilmAffinity: 997352 Allocine: 5275 cap valor Letterboxd: justice-is-done Allmovie: v145107 TCM: 510191 TMDB.org: 67731 Modifica el valor a Wikidata

Justícia feta (original: Justice est faite ) és una pel·lícula francesa dirigida per André Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

El guió ha estat novel·litzat per Jean Meckert amb el mateix títol.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat. 
  2. «Justice est faite». The New York Times.
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 9 desembre 2015].