Juan María de Araluce Villar

Juan María de Araluce Villar

Biografia
Naixement	24 juny 1917 Santurtzi (Biscaia)
Mort	4 octubre 1976 (59 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa)
Causa de mort	homicidi homicidi, assassination of Juan María de Araluce Villar (en)
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 4 octubre 1976 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
7 febrer 1969 – 15 novembre 1971 ← Antonio Epelde Hueto Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Diputat General de Gipúscoa
7 febrer 1969 – 4 octubre 1976 ← Antonio Epelde Hueto – Javier Aizarna Azula →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Deusto
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	notari, polític, voluntari requeté
Partit	Unió Nacional Espanyola
Membre de	Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei
Carrera militar
Rang militar	tinent
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Família
Fills	Maite Araluce
Premis
(2018)  Gran Creu de l'Orde de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme (1976)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1976)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1972)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Juan María de Araluce Villar (Santurtzi, Biscaia, 24 de juny de 1917 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 4 d'octubre de 1976) va ser un notari espanyol, Conseller del Regne, president de la Diputació de Guipúscoa i procurador en Corts durant dues legislatures, des del 7 de febrer de 1969 fins al seu assassinat el 4 d'octubre de 1976.^[1]

Durant la Guerra Civil espanyola forma part de les files del requeté, combatent en l'aviació de caça i es va llicenciar amb el grau de Tinent pilot.^[2]

Va estudiar Dret en la Universitat de Deusto, doctorant-se en la Universitat de Madrid. Notari el 1944, va guanyar la plaça de Tolosa el 1947. Va exercir després a Errenteria.

President de la Diputació de Guipúscoa el 1969 substituint Antonio Epelde Hueto.^[3]

Membre de la Diputació Permanent de les Corts Espanyoles des del 16 de desembre de 1969.^[4]

Membre del Consell del Regne, un dels dos consellers electius, triats per votació pels grups de procuradors d'Administració Local.

Vicepresident del Grup Parlamentari Regionalista, liderat per Laureano López Rodó i promotor d'Unión Nacional Española liderada per Gonzalo Fernández de la Mora. Promotor de la Comissió d'Estudi d'un Règim especial per a Guipúscoa i Biscaia, incloent la restitució del Concert Econòmic.

Segons testimoni posterior del general Sáenz de Santamaría, aleshores cap d'Estat Major de la Guàrdia Civil, en l'anomenada Operació Reconquista, que comptava amb les benediccions dels estaments superiors incloent Fraga (ministre de Governació) i Arias Navarro (President de Govern).^[6][7] i mercè la qual es van orquestrar els fets de Montejurra de 1976 n'hi estaven implicats Antonio María de Oriol y Urquijo, llavors president del Consell d'Estat; el general Angel Campano, director de la Guàrdia Civil (en el despatx de la qual es va gestar l'operació); José María Araluce Villar, president de la Diputació de Guipúscoa, i José Ruiz de Gordoa, governador civil de Navarra.^[8]

Procurador en les Corts durant el franquisme, triat com a representant de la Diputació de Guipúscoa en la IX Legislatura de les Corts Espanyoles (1967-1971).^[9] Per cobrir la seva vacant no es van convocar noves eleccions en aplicació del que es disposa en l'article 14 del Reglament de les Corts de 17 de novembre de 1971.

El 4 d'octubre de 1976, fou crivellat a trets en el portal de casa seva quan arribava al migdia a dinar. En l'atemptat moren també el seu xofer, José María Elícegui Díaz i tres policies d'escorta: Agent Alfredo García González, Inspector Luis Francisco Sanz Flores i Sotsinspector Antonio Palomo Pérez.^[10] El seu fill gran, Juan María, de 24 anys, llicenciat en Filosofia i Lletres, confirmà que pràcticament la família presencià l'atemptat.^[11]

Poques hores després de cometre's l'atemptat. ETA militar en reivindicava l'autoria a través de trucades telefòniques anònimes a diversos mitjans de comunicació donostiarres.^[12]