Juan Alvarado y del Saz

Juan Alvarado y del Saz

Juan Alvarado y del Saz foto Debás. Nuevo Mundo 3.11.1905.
Biografia
Naixement	1856 Agüimes (Las Palmas)
Mort	1935 (78/79 anys) Madrid
Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i de Cooperació
19 abril 1917 – 11 juny 1917 ← Amalio Gimeno Cabañas – Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
Ministeri de Justícia d'Espanya
10 octubre 1916 – 19 abril 1917 ← Antonio Barroso Castillo – Trinitario Ruiz Valarino →
Ministre d'Hisenda
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910 ← Augusto González-Besada y Mein – Eduardo Cobián y Roffignac →
Ministre de Marina
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906 ← Víctor Maria Concas i Palau – Santiago Alba Bonifaz →
Diputat al Congrés dels Diputats
12 abril 1886 – 15 setembre 1923 ← Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Ministre d'Afers Exteriors
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista

Juan Alvarado y del Saz (* Agüimes, 23 de març 1855 - † Madrid, 1 de juny de 1935)^[1] fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Marina, d'Hisenda, de Gracia i Justícia i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Estudià al Col·legi de San Agustín de Las Palmas de Gran Canària i es llicencià en Dret a la Universitat de Madrid. Iniciarà la seva carrera política de la mà d'Emilio Castelar, de qui en fou secretari, dins del Partit Demòcrata Possibilista, del que passarà, en 1893, a militar en el Partit Liberal.

Fou elegit diputat pel districte de Sariñena (província d'Osca) des de les eleccions generals espanyoles de 1886 fins a les eleccions generals espanyoles de 1923.^[2] Fou vicepresident del Congrés dels Diputats en 1901 i 1905. Gràcies a les seves gestions es va construir el primer port d'Arinaga i l'edifici de la Comandància de Marina de Telde.^[3]

Va ser ministre de Marina entre el 6 de juliol i el 30 de novembre de 1906, en un govern presidit per José López Domínguez. Entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910 ocuparia la cartera d'Hisenda en un gabinet presidit per Segismundo Moret. Tornaria a formar part d'un govern, en aquest cas presidit pel comte de Romanones, ocupant la cartera de Gracia i Justícia entre l'11 d'octubre de 1913 i el 19 d'abril de 1917, data en la qual passaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat fins a l'11 de juny de 1917 sota la presidència de Manuel García Prieto.

El 1922 va presidir la Comissió Parlamentària encarregada d'estudiar l'expedient Picasso per tal de depurar les responsabilitats pel desastre d'Annual. En aquesta comissió també hi figurava el canari Leopoldo Matos y Massieu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Alvarado y del Saz

Càrrecs públics
Precedit per: Víctor Maria Concas i Palau	Ministre de Marina (juliol-novembre) 1906	Succeït per: Santiago Alba Bonifaz
Precedit per: Augusto González-Besada y Mein	Ministre d'Hisenda 1909 - 1910	Succeït per: Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per: Antonio Barroso y Castillo	Ministre de Gràcia i Justícia 1916 - 1917	Succeït per: Trinitario Ruiz Valarino
Precedit per: Amalio Gimeno Cabañas	Ministre d'Estat (abril-juny 1917	Succeït per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor