Joy Paul Guilford
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1897  Marquette (Nebraska) |
| Mort | 26 novembre 1987 (90 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| President de l'Associació Americana de Psicologia | |
| 1950 – 1950 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nebraska–Lincoln Universitat Cornell |
| Director de tesi | Edward Bradford Titchener |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia |
| Ocupació | psicòleg, professor d'universitat, estadístic |
| Ocupador | Sistema Universitari de Nebraska |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jack Dunham i William B. Michael |
| Premis | |
Joy Paul Guilford (Marquette, 7 de març de 1897 - Los Angeles, 26 de novembre de 1987) fou un psicòleg especialitzat en l'estudi de la intel·ligència, la qual concebia com un fenomen multifactorial i no mesurable amb un únic paràmetre. Va ser professor universitari a Nebraska, va col·laborar amb l'exèrcit en les seves recerques sobre les habilitats individuals.
La teoria de la intel·ligència de Guilford
[modifica]Pensava que la intel·ligència es definia com l'habilitat de manipular informació[1] i distingia entre continguts, processos i productes, que donen fins a 150 components de la intel·ligència.
Els continguts
[modifica]Els continguts fan referència a com es presenta la informació, equivalen als estímuls que rep el cervell (cada persona és millor treballant amb un tipus d'estímuls que amb d'altres). Els estímuls poden ser:
- visuals: formes geomètriques, colors...
- auditius: melodies, sorolls...
- simbòlics: lletres, nombres...
- semàntics: conceptes
- conductuals: inferits del comportament aliè
De vegades els dos primers s'agrupen en els anomenats estímuls figuratius, que poden ampliar-se per incloure dades procedents de l'esfera cinestèsica[2]
Els processos
[modifica]Els processos posen en joc capacitats individuals per tractar la informació rebuda, relacionades amb els components cognitius de la persona.[3] Aquests processos són:
- cognició: comprensió de la informació
- memòria: facultat per emmagatzemar la informació
- record: possibilitat de recuperar informació ja coneguda
- producció divergent: creativitat
- producció convergent: capacitat per resoldre problemes
- avaluació: capacitat per jutjar la validesa o pertinència de la informació
La divisió entre memòria i record va ser citada com a exemple de manca de suport empíric entre els seus crítics, ja que no es pot mesurar la capacitat d'emmagatzemar la informació sense tenir en compte la seva recuperació posterior[4]
Els productes
[modifica]Els productes suposen la resposta o resultat del treball mental:
- unitats: elements individuals de coneixement
- classes: conjunts d'elements amb patrons comuns
- relacions: vincles entre dades (associacions, oposicions, sèries...)
- sistemes: relacions estructurades en un tot
- transformacions: canvis produïts en les unitats informacionals
- implicacions: capacitat de fer prediccions o inferències
Referències
[modifica]- ↑ Plucker. «Human Intelligence». Arxivat de l'original el 21 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Jayme, Maria. Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat. UOC, 2009 [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Guilford, J.P. (1967). The Nature of Human Intelligence.
- ↑ DDAA. The Cambridge Handbook of Intelligence. CUP, 2011. ISBN 9781139498388.