José Ramón Rodil y Campillo

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

José Ramón Rodil y Campillo

Nom original	(es) José Ramón Rodil Pampillo
Biografia
Naixement	(es) José Ramón Esteban Mateo Méndez Rodil y Gayoso 5 febrer 1789 A Fonsagrada (Lugo)
Mort	20 febrer 1853 (64 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
President del Consell de Ministres d'Espanya de la Regencia de Baldomero Espartero
17 de juny de 1842 – 9 de maig de 1843
← Antonio González y González Joaquín María López López →
Ministre de Guerra
27 d'abril de 1836 – 15 de maig de 1836
← Ildefonso Díez de Rivera i Muro Antonio Seoane Hoyos →
20 d'agost de 1836 – 26 de novembre de 1836
← Andrés García Camba Francisco Javier Rodríguez Vera →
17 de juny de 1842 – 9 de maig de 1843
← Evaristo Fernández de San Miguel Francisco Serrano Domínguez →
Dades personals
Religió	Francmaçoneria
Formació	Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar, Mariscal de l'exèrcit espanyol a ultramar Ministre, Senador i Virrei de Navarra
Partit	Partit Progressista
Carrera militar
Rang militar	Capità General de l'Exèrcit
Conflicte	Guerra del Francès guerres d'independència hispanoamericanes Primera Guerra Carlina
Altres
Títol	Marcgravi
Cònjuge	Gràcia de Medinaceli
Signatura
Llista Virrei de Navarra 1r juliol 1834 – Capità general d'Aragó Diputat al Congrés dels Diputats

José Ramón Rodil y Campillo, Virrei de Navarra, Marqués de Rodil i Vescomte de Trobo (Lugo, 5 de febrer de 1789 - Madrid, 20 de febrer de 1853). Militar espanyol.

Durant la Guerra del Francès es trobava cursant els seus estudis a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Com en altres centres universitaris, es van formar pels claustres unitats de voluntaris per combatre l'invasor, enquadrant-se Rodil en el Batalló Literari el 1808.

Va passar al Perú amb el Regiment de l'Infant; i poc després d'arribar al Callao va ser ascendit a comandant (1817). Destacat a la ciutat d'Arequipa amb la missió d'organitzar un batalló, es va traslladar amb els seus reclutes a la petita illa de l'Alacran, davant el port d'Arica. Després d'un rigorós entrenament, al capdavant d'ells va marxar a reforçar les unitats realistes de la guarnició de Xile.

Va participar en els combats de Talca, Cancha Rayada i Maipú. En retornar a Lima va ser ascendit a coronel (1820) i destinat a les forces acantonades a la fortalesa del Callao.

Acabat el conflicte va continuar la seva carrera militar amb destinació a Amèrica amb el grau d'oficial, fins que la batalla d'Ayacucho (1824) va posar final al virregnat peruà. Però Rodíl encara mantindria la presència espanyola a la zona dos anys més tard durant el setge del Callao. Va tornar a la península el 1826 com Mariscal de Camp després d'haver defensat El Callao en la Fortalesa del Real Felipe i pels seus mèrits militars se li va atorgar el 1831 el títol nobiliari de Marqués de Rodil.

Unit als liberals, amb ocasió de la reorganització militar portada a terme per la Regent Maria Cristina de Borbó a la mort de Ferran VII, va ser encarregat de perseguir i capturar el pretendent al tron Carles Maria Isidre de Borbó, germà del difunt rei, però la tasca va ser debades en estar aquest refugiat a Portugal. Durant la Primera Guerra Carlista va ser nomenat General en Cap de l'Exèrcit del Nord i últim virrei de Navarra (1836-1843), enfrontant-se a Zumalacárregui que el va derrotar i va provocar la seva fulminant destitució.

Posteriorment va tenir diverses destinacions administratives fora del front de batalla com a Capità General. Home de confiança de Baldomero Espartero, quan aquest va assolir la Regència el 1840 el va nomenar President del Consell de Ministres. Anteriorment havia estat Ministre de la Guerra, Diputat i Senador.

Casat amb Gràcia Medinaceli Borbón (que va viure 113 anys), van tenir una filla, Rita Rodil i Medinaceli, casada amb Joaquín Aguirre Echagüe Marquès de Parabere.

Gran Mestre Maçó des de 1837 fins a 1851. Avi de l'actor Fernando Aguirre.

• El sitio de Rodil Arxivat 2008-12-28 a Wayback Machine., por Daniel Mathews, Universidad Nacional del Centro del Perú.
• Expedient personal del Senat.

• Manifiesto y causa del Teniente Jeneral Marqués de Rodil. Documentos importantes a la época contemporánea, publicados por él mismo. Madrid, 1838.
• Memoria del sitio del Callao, editado en Madrid, en 1955, por la Escuela de Estudios Hispanoamericanos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Ramón Rodil y Campillo

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio González y González	President del Govern d'Espanya 1842 - 1843	Succeït per: Joaquín María López López
Precedit per: Ildefonso Díez de Rivera i Muro Andrés García Camba Evaristo Fernández de San Miguel	Ministre de Guerra (abril-maig) 1836 (agost-novembre) 1836 1842-1843	Succeït per: Antonio Seoane Hoyos Francisco Javier Rodríguez Vera Francisco Serrano Domínguez