Jordi I Ghisi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | 1311 Almirós (Grècia) |
| Senyor de Tinos | |
| Senyor de Sérifos | |
| Baró de Calandritsa | |
| Senyor de Ceos | |
| Senyor de Míkonos | |
| Triarca de Negrepont | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Carrera militar | |
| Conflicte | batalla del Cefís |
| Família | |
| Família | Ghisi |
| Cònjuge | Alícia dalle Carceri (1299–) filla de Guiu de Dramelay |
| Fills | Bartolomeu II Ghisi (  ) |
| Pare | Bartolomeu I Ghisi |
 | |
Jordi I Ghisi (italià: Giorgio I Ghisi; mort el 15 de març del 1311) fou un senyor feudal llatí a la Grècia sota el domini franc.
Fill de Bartolomeu I Ghisi i la seva primera muller, una filla de Guiu II de Dramelay, era baró de Calandritsa, al Principat d'Acaia. El 1292 també fou nomenat castellà de Calamata.[1] Aquell mateix any, després d'una sèrie d'incursions destructives a les possessions insulars gregues i llatines del mar Egeu, l'almirall aragonès Roger de Llúria, tirà les àncores del seu estol a Navarino. Tement que els aragonesos els arrabassessin terres a Acaia o renovessin les seves incursions, i davant l'absència del príncep Florenci d'Hainaut, que era a Itàlia, Jordi reuní dos-cents cavallers a Andrussa i atacà els aragonesos. En un enfrontament breu però sangonent, els aqueus foren derrotats i Jordi fou capturat, tot i que poc després seria rescatat per 8.000 perpres quan l'estol aragonès posà rumb a Clarença.[2][3]
El 1303, a la mort del seu pare, heretà la senyoria sobre les illes egees de Tinos i Míkonos, amb feus a Sèrifos i Ceos.[1][4] Així mateix, esdevingué triarca de Negrepont (Eubea) a través de la seva segona muller, Alícia dalle Carceri. Morí a la batalla del Cefís contra la Gran Companyia Catalana el 1311.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bon, 1969, p. 234, 235 i 459.
- ↑ Bon, 1969, p. 167.
- ↑ Miller i 1908, 185 i 186.
- ↑ Setton, 1975, p. 12.
- ↑ Ayensa, 2020, p. 138.
Bibliografia
[modifica]- Ayensa, E. «La dominació catalana a Grècia en el segle xiv: història, arqueologia, record i mite». Catalan Historical Review, 13, 2020, pàg. 135-147.
- Bon, A. La Morée franque. Recherches historiques, topographiques et archéologiques sur la principauté d'Achaïe (en francès). De Boccard, 1969.
- Setton, K. M. Catalan Domination of Athens 1311–1388, Revised Edition (en anglès). Variorum, 1975. ISBN 0-902089-77-3.