Vés al contingut

Jon Fosse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJon Fosse

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Jon Olav Fosse Modifica el valor a Wikidata
29 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Haugesund (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaGrotten (2011–)
Hainburg an der Donau Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bergen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDramatúrgia, traducció, escriptura creativa i professional, traducció literària, literatura infantil, forma dramàtica, novel·la i assaig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bergen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, novel·lista, especialista en literatura, escriptor, traductor, poeta, escriptor de literatura infantil, assagista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnna Fosse (2011–)
Grethe Fatima Syéd (1993–2009) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 38f35803-8743-41ac-a373-93479674087a Discogs: 1135762 Goodreads author: 68668 Modifica el valor a Wikidata

Jon Fosse (Haugesund, 29 de setembre de 1959) és un prosista, autor dramàtic, poeta i assagista noruec. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura de 2023.[1]

Biografia

[modifica]

Fosse va néixer a Haugesund, Noruega. Va debutar el 1983 amb la novel·la Raudt, svart (Vermell, negre), on abordava el tema del suïcidi d'una forma crua. La seva primera peça, Og aldri skal vi skiljast (I no ens separarem mai), es va representar i publicar l'any 1994. La seva obra, escrita en nynorsk, variant estàndard minoritària del noruec,[2] abasta una varietat de gèneres.[3]Jon Fosse ha escrit novel·les, contes, poesia, llibres infantils, assaigs i obres de teatre. Les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes.

Fosse va ser nomenat cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit de França el 2003.[4] També ha estat classificat com el número 83 de la llista dels 100 millors genis vius per The Daily Telegraph.[5]

Des del 2011, Fosse ha rebut el Grotten, una residència honorífica propietat de l'estat noruec i situada a les instal·lacions del Palau Reial al centre de la ciutat d'Oslo.[6][7] L'ús del Grotten com a residència permanent és un honor atorgat especialment pel rei de Noruega per les contribucions a les arts i la cultura noruegues.

Fosse va ser un dels consultors literaris de Bibel 2011, una traducció noruega de la Bíblia publicada el 2011.[8]

Fosse va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2015 per Andvake (Vigília), Olavs draumar (Somnis d'Olav) i Kveldsvævd (Cansament).[9]

Nombroses de les obres de Fosse han estat traduïdes al persa per Mohammad Hamed, també les seves obres s'han representat a les sales principals de l'Iran/Teheran.[10][11]

El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «les seves obres innovadores i la seva prosa que donen veu a allò que no es diu», Fosse combina llaços locals forts, tant lingüístics com geogràfics, amb tècniques artístiques modernistes. L’acadèmia sueca reconeix que és un dels dramaturgs més interpretats del món, alhora que com més va més és reconegut per la seva prosa.[3]

Obra seleccionada

[modifica]

Prosa

[modifica]
  • Raudt, svart. 1983
  • Stengd gitar. 1985
  • Blod. Steinen er. Forteljing. 1987
  • Naustet. 1989
  • Flaskesamlaren. 1991
  • Bly og vatn. 1992
  • To forteljingar. 1993
  • Prosa frå ein oppvekst. 1994
  • Melancholia I. 1995
  • Melancholia II. 1996
  • Eldre kortare prosa amb il·lustracions de Camilla Wærenskiold. 1998
  • Morgon og kveld. 2000
  • Det er Ales. 2004
  • Andvake. Forteljing. 2007
  • Spelejenta. 2009
  • Kortare prosa. 2011
  • Olavs draumar. Forteljing. 2012
  • Kveldsvævd. Forteljing. 2014
  • Trilogien (recopilatori de Andvake, Olavs draumar i Kveldsvævd). 2014
  • Levande stein. 2015
  • Det andre namnet. Septologien I-II. 2019
  • Eg er ein annan. Septologien III-V. 2020
  • Eit nytt namn. Septologien VI-VII. 2021
  • Septologien. 2022
  • Kvitleik (Blancor). 2023 [12]

Obra dramàtica

[modifica]
  • Og aldri skal vi skiljast (I mai no ens separarem). 1994 [13]
  • Namnet. 1995
  • Nokon kjem til å komme (Vindrà algú). 1996 [6]
  • Barnet. 1996
  • Mor og barn. 1997
  • Sonen. 1997
  • Natta syng sine songar. 1997
  • Gitarmannen. 1998
  • Ein sommars dag. 1999
  • Draum om hausten. 1999
  • Medan lyset går ned og alt blir svart. 1999
  • Sov du vesle barnet mitt. 2000
  • Besøk. 2000
  • Vinter (Hivern). 2000 [14]
  • Ettermiddag. 2000
  • Vakkert. 2001
  • Dødsvariasjonar. 2001
  • Jenta i sofaen. 2002
  • Lilla. 2003
  • Suzannah. 2004
  • Dei døde hundane. 2004
  • Sa ka la. 2004
  • Varmt. 2005
  • Svevn. 2005
  • Rambuku. 2006
  • Skuggar. 2006
  • Eg er vinden 2007
  • Desse auga. 2008
  • Jente i gul regnjakke. 2009
  • Hav. 2014
  • Tre librettoar (Melancholia, 2008; For seint, 2013; Morgon og kveld, 2015)
  • Edda. 2017
  • Slik var det, monòleg. 2020

Traduccions al català

[modifica]

Prosa

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • I mai no ens separarem. Traducció d'Alexandra Pujol Skjønhaug. Direcció i dramaturgia de Carlota Subirós. Intèrprets: Marta Calvó, Ramon Vila i Alicia Pérez. Estrenada al Teatre Malic de Barcelona el 21/12/2001.[2]
  • Vindrà algú. Traducció d'Anne Lise Cloetta i Sergi Belbel. Intèrprets: Andreu Benito, Mercè Mariné i David Vert. Escenografia de Max Galenzel i Estel Cristià. Il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Míriam Compte. Direcció: Antonio Simón Rodríguez. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 13/3/2002.[16]
  • Hivern. Traducció, dramatúrgia i direcció d'Ester Roma Calle. Repartiment: Ramon Bonvehí i Barbara Roig. Institut del Teatre (2009). Porta 4 de Gràcia (2010). Versus Teatre (2014)[14] i el 2017 a La Seca Espai Brossa.[17][16][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The Nobel Prize in Literature 2023» (en anglès americà). [Consulta: 5 octubre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Martín, Carla Fajardo. «Jon Fosse, un Nobel de literatura per a una variant minoritària del noruec». Ara.cat, 29-09-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Lleonart, Arnau. «L'escriptor noruec Jon Fosse guanya el Nobel de literatura». Vilaweb. [Consulta: 7 desembre 2023].
  4. ↑ Fransk heder til Fosse, nrk.no.
  5. ↑ «Top 100 living geniuses». Telegraph.co.uk, 30-10-2007. [Consulta: 6 novembre 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Puigtobella, Bernat. «Seguint la pista a Jon Fosse». Núvol, 06-10-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  7. ↑ «Winje Agency» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
  8. ↑ Kjell Kvamme (16 novembre 2013) Jon Fosse katolikk: Som å kome heim Arxivat 19 November 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. Vårt Land. Consultat 16 novembre 2013 (noruec)
  9. ↑ NRK. «Fosse vant Nordisk råds litteraturpris». NRK. [Consulta: 6 novembre 2015].
  10. ↑ «Iranian actor Kianian to perform in Fosse play» (en anglès), 04-11-2006. [Consulta: 19 abril 2019].
  11. ↑ Behnegarsoft.com. «IBNA - 2nd stage shortlisted works of Dramatic Arts» (en anglès), 01-01-2011. Arxivat de l'original el 2019-04-19. [Consulta: 19 abril 2019].
  12. ↑ Gambín, Marta. «L'obra de Jon Fosse, Nobel de Literatura, arriba en català». ElNacional.cat, 03-11-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  13. ↑ 324cat. «Premi Nobel de Literatura 2023 per a Jon Fosse, dramaturg, novel·lista i assagista noruec», 05-10-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Ester Roma, de Sant Celoni, porta ‘Hivern’ al Versus Teatre de Barcelona». El9Nou, 21-10-2014. [Consulta: 7 desembre 2023].
  15. ↑ «Jon Fosse deixarà de ser inèdit en català gràcies a Galàxia Gutenberg». Ara.cat, 02-11-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura de 2023». Sala Beckett, 05-10-2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
  17. ↑ «CARTELLERA IT. Hivern». Institut del Teatre. [Consulta: 7 desembre 2023].
  18. ↑ «La Seca recupera 'Hivern', una peça de Jon Fosse sobre l'amor». Ajuntament de Barcelona.Barcelona Cultura. [Consulta: 7 desembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jon Fosse
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jon_Fosse&oldid=34013434»