Vés al contingut

John Greaves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Greaves

Gravat de 1650 per Edward Mascall Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1602 Modifica el valor a Wikidata
Colemore (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1652 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Benet Sherehog 51° 30′ 47″ N, 0° 05′ 29″ O / 51.51319°N,0.09139°O / 51.51319; -0.09139 Modifica el valor a Wikidata
Càtedra Saviliana d'Astronomia
1643 – 1648
← John BainbridgeSeth Ward → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College (1617–1623) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, numismàtica i egiptologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, arqueòleg, astrònom, numismàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1643–1648)
Gresham College (1631–1640)
Merton College (1618–1652) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElizabeth Gibbon Modifica el valor a Wikidata
GermansSir Edward Greaves
Nicholas Greaves
Thomas Greaves Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 64557412 Modifica el valor a Wikidata


John Greaves (Colemore, 1602 - Londres, 8 d'octubre de 1652) va ser un matemàtic i egiptòleg britànic del segle xvii.

Vida

[modifica]

El seu pare era, a més del rector de Colemore (sud d'Anglaterra, prop de Winchester), mestre a l'escola de la vila. Per això, tant ell com els seus tres germans, van rebre una bona educació infantil, que els va permetre ingressar a la universitat. El seu germà Edward va arribar a ser el metge de Carles II d'Anglaterra.[1]

John Greaves va ingressar, doncs, a la Universitat d'Oxford el 1617 (amb només quinze anys), on es va graduar el 1621 i doctorar el 1628. El 1624 va ser escollit fellow del Merton College. Els seus professors foren Henry Briggs i John Bainbridge que li transmeteren l'interès per les matemàtiques i l'astronomia.[2]

El 1630 va ser nomenat professor de geometria al Gresham College de Londres en substitució de Peter Turner,[3] també amic seu mantenint-se com fellow del Merton College.[4] Els anys següents va viatjar a Leiden i París. El 1637 va embarcar-se per anar a l'Est, passant primer per Pàdua i Roma on va estudiar les restes de l'antiguitat clàssica i va fer amistat amb Athanasius Kircher i altres intel·lectuals romans.[5] L'abril de 1638 arribà a Constantinoble on no va poder estudiar a la biblioteca dels sultans, que conservava bon nombre de manuscrits grecs, però si als monestirs del mont Atos.[6]

El setembre de 1638 va arribar a Alexandria, havent passat abans per Rodes, on hi va restar uns mesos fent estudis de l'antiguitat egípcia. Al Caire va portar a terme les mesures de les piràmides i a l'agost de 1639, retornava cap Itàlia amb una bona col·lecció de manuscrits grecs, àrabs i perses, i d'altres objectes de gran valor.[7]

El 1640, va ser nomenat savilian professor d'astronomia a Oxford en substitució del recentment mort John Bainbridge.

El 1648, enmig de la Guerra Civil Anglesa va ser expulsat de la seva càtedra d'Oxford i de fellow de Merton College acusat de ser reialista. El 1649 es va retirar a Londres, on es va casar i va prosseguir els seus estudis, tot i que bona part dels seus manuscrits es van perdre durant la guerra i la seva expulsió.[8]

Obra

[modifica]
  • 1646, Londres: Pyramidographia, or a discourse of the Pyramids in Aegipt. L'obra per la qual és més conegut i en la que estableix les mesures de la gran piràmide del Caire.
  • 1647, Londres: Discourse of the Roman Foot and Denarius on dedueix les mesures utilitzades per les antigues civilitzacions.
  • 1647, Londres: John Bainbridge's Canicularia, traducció del llatí del llibre dels seus professor, a la que hi afegeix la seva Demonstratio Ortus Sirii heliaci.
  • 1649, Londres: Elementa Linguae Persicae, una de les primeres gramàtiques perses publicada.
  • 1650, Londres: Epochae celebriores, Astronomis, Historicis, Chronologicis, Chataiorum, Syro-Graecorum, Arabum, Persarum, ...
  • 1652, Londres: Astronomica quaedam ex traditione Shah Cholgii Persae.

Referències

[modifica]
  1. Butler, 2018, p. 176.
  2. Butler, 2018, p. 177.
  3. Shalev, 2005, p. 81.
  4. Feingold, 1984, p. 70.
  5. Shalev, 2005, p. 82-83.
  6. Johnson, 2000, p. 2469 i ss.
  7. Shalev, 2002, p. 555-556.
  8. Butler, 2018, p. xxxiii.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Greaves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Maddison, Francis. «Greaves, John» (en anglès). Oxford Dictionary of Scientific Biography, 2004. [Consulta: 7 setembre 2024].