Irtix

Irtix

Confluència dels rius Irtix i Tobol a Tobolsk (Rússia).
Tipus	riu internacional riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Rússia
Entitat territorial administrativa	Khàntia-Mànsia (Rússia)
Localització	Muntanyes de l'Altai
Final
Entitat territorial administrativa	Khàntia-Mànsia (Rússia)
Localització	Riu Obi
Desembocadura	Obi
47° 24′ 52″ N, 90° 12′ 56″ E / 47.414528°N,90.215544°E / 47.414528; 90.215544 B 61° 04′ 50″ N, 68° 49′ 50″ E / 61.0806°N,68.8306°E / 61.0806; 68.8306
Afluents	98
Conca hidrogràfica	conca del riu Irtix
Característiques
Dimensió	4.248 () km
Travessa	Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
Superfície de conca hidrogràfica	1.643.000 km²
Mesures
Cabal	3.000 m³/s

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) ^[1][2] és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix. El nom significa «riu Blanc». La conca de l'Obi i l'Irtix és una de les principals d'Àsia i ocupa la major part de la Sibèria occidental i la regió de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix és el riu Tobol.^[3]

Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre, denominació del seu primer tram) a l'Altai mongol, a la regió xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcció nord-oest a través del llac Zaissan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental (Rússia), després d'haver recorregut 4.248 km.

El nom d'aquest riu vol dir 'riu Blanc', però a la part del seu naixement, en territori de la República Popular de la Xina, fins a entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtix Negre. L'Irtix Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i després corre per la plana de Bosangir fins al llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtix (Irtix Blanc).

Pel riu, hi naveguen vaixells de càrrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no està glaçat. La ciutat d'Omsk és la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i és el principal port fluvial de la Sibèria occidental. Les centrals hidroelèctriques d'Öskemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aigües de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhs.

A les riberes del riu, hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle xvi. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al començament del segle xix.

Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, són:

• al Kazakhstan: Öskemen (o Ust-Kamenogorsk), Semei (o Semipalàtinsk) i Pavlodar;
• a Rússia: Omsk, Tara, Tobolsk i Khanti-Mansisk.

Des dels seus orígens com el Kara Irtysh (Vast Irtysh, kara significa Vast en idiomes turcs però també negre. Però en el context i termes geogràfics generalment es refereix vast) a les muntanyes mongols altai en Xinjiang, la Xina, l'Irtix flueix cap al nord-oest a través del llac Zaysan a Kazakhstan, coneixent els rius Ixim i Tobol abans de fusionar-se amb l'Ob prop de Kh-Mansiysk en l'oest de Sibèria, Rússia després de 4.248 quilòmetres.

El nom Black Irtix (Kara Irtysh en kazajstán, o Cherny Irtysh en rus) és aplicat per alguns autors, especialment a Rússia i Kazakhstan, al curs superior del riu, des de la seva font que entra en el llac Zaysan. El terme White Irtix, en oposició al Black Irtix, es va fer servir ocasionalment en el passat per a referir-se a l'Irtix sota el llac Zaysan; ara aquest ús és en gran manera obsolet.^[4]

Els majors tributaris de l'Irtysh són, del naixement a la desembocadura:

• Kelan (dreta)
• Burqin (dreta)
• Kalzhyr (dreta)
• Kürshim (dreta)
• Naryn (dreta)
• Bukhtarma (dreta)
• Ulba (dreta)
• Uba (dreta)
• Chagan (esquerra)
• Om (dreta)
• Tara (dreta)
• Uy (dreta)
• Osha (esquerra)
• Shish (dreta)
• Ishim (esquerra)
• Tobol (esquerra)
• Noska (esquerra)
• Demyanka (dreta)
• Konda (esquerra)

Les principals ciutat al llarg del riu Irtix:

• a la Xina: Fuyun, Beitun, Burqin
• al Kazakhstan: Oskemen, Semei, Aksu, Pavlodar
• a Rússia: Omsk, Tara, Tobolsk, Khanti-Mansisk

Una sèrie de pobles mongols i turcs van ocupar les ribes del riu durant molts segles. L'any 657, el general de la dinastia Tang Su Dingfang va derrotar a Ashina Helu, qaghan del Kaganat turc occidental, a la batalla del riu Irtix, posant fi a la campanya Tang contra els turcs occidentals.^[5] La derrota d'Helu va posar fi al Kaganat, va reforçar el control Tang de Xinjiang i va portar a la sobirania Tang sobre els turcs occidentals.^[6]

Als segles XV i XVI els cursos baixos i mitjans de l'Irtix es trobaven dins del Kanat de Sibèria; la seva capital, Qashliq (també coneguda com a Sibir) es trobava a l'Irtix a pocs quilòmetres aigües amunt de la desembocadura del Tobol (on es troba l'actual Tobolsk).

El khanat de Sibir va ser conquerit pels russos a la dècada de 1580. Els russos van començar a construir fortaleses i ciutats al costat dels llocs d'antigues ciutats tàrtares; una de les primeres ciutats russes a Sibèria (després de Tiumén) va ser Tobolsk, fundada el 1587 a la caiguda del Tobol a l'Irtix, aigües avall de l'antic Qashliq.^[7] Més a l'est, Tara es va fundar el 1594, aproximadament a la frontera del cinturó de la taigà (al nord) i l'estepa al sud.^[8]

Al segle xvii, el Kanat de Jungària, format pel poble mongol Oirat, es va convertir en el veí del sud de Rússia i controlava l'alt Irtix.^[9] Com a resultat de l'enfrontament de Rússia amb els jungars a l'època de Pere el Gran,^[10] els russos van fundar les ciutats d'Omsk el 1716, Semipalatinsk el 1718, Ust-Kamenogorsk el 1720 i Petropavl el 1752.

L’Imperi Qing xinès va conquerir Jungària a la dècada de 1750. Això va provocar un augment de l'atenció de les autoritats russes a la seva frontera; el 1756, el governador d'Orenburg, Ivan Neplyuyev, fins i tot va proposar l'annexió de la regió del llac Zaissan, però aquest projecte es va veure anticipat pels èxits xinesos.^[11] A Rússia (1759) es va plantejar la preocupació sobre la possibilitat (teòrica) d'una flota xinesa navegant des del llac Zaysan per l'Irtix i cap a Sibèria occidental. Una expedició russa va visitar el llac Zaissan el 1764 i va concloure que una invasió fluvial d'aquest tipus no seria probable. No obstant això, una cadena de piquets russos es va establir al riu Bukhtarma, al nord del llac Zaissan.^[11] Així, la frontera entre els dos Imperis a la conca d'Irtix es va delimitar aproximadament, amb una cadena (escassa) de llocs de guàrdia a ambdós costats.

La situació a les zones frontereres a mitjans del segle xix es descriu en un informe d'A. Abramof (ru; 1865). Tot i que la regió de Zaissan va ser reconeguda per ambdues parts com a part de l'Imperi Qing, havia estat utilitzada anualment per expedicions de pesca enviades per l’amfitrió cosac siberià. Les expedicions d'estiu van començar el 1803, i el 1822–25 el seu abast es va ampliar per tot el llac Zaissan i fins a la desembocadura del Black Irtix. A mitjans del segle xix, la presència dels Qing a l'Irtix superior es va limitar principalment a la visita anual del Qing amban des de Chuguchak a una de les estacions de pesca dels cosacs (Batavski Piket).^[12]

La frontera entre els Imperis rus i Qing a la conca d'Irtix es va establir al llarg de la línia força semblant a la frontera moderna de la Xina amb Rússia i Kazakhstan per la Convenció de Pequín de 1860.^[13] La línia fronterera real d'acord amb la convenció va ser traçada pel Protocol de Chuguchak (1864), deixant el llac Zaysan al costat rus.^[14][15] La presència militar de l'Imperi Qing a la conca d'Irtix es va enfonsar durant la revolta de Dungan de 1862–77. Després de la caiguda de la rebel·lió i la reconquesta de Xinjiang per Zuo Zongtang, la frontera entre els Imperis rus i els Qing a la conca d'Irtix va ser encara més lleugerament reajustada, a favor de Rússia, pel Tractat de Sant Petersburg (1881).

A Kazakhstan i Rússia, els vaixells cisterna, de passatgers i de càrrega naveguen pel riu durant la temporada sense gel, entre abril i octubre. Omsk, seu de la seu de la companyia estatal de navegació del riu Irtix, funciona com el port fluvial més gran de Sibèria occidental.

A la secció del riu Kazakhstan hi ha actualment tres grans centrals hidroelèctriques, a saber, a Bukhtarma, Ust-Kamenogorsk i Shulbinsk. La resclosa més profunda del món, amb un desnivell de 42 m, permet que el trànsit fluvial passi per alt la presa d’Ust-Kamenogorsk.^[16] Hi ha plans per a la construcció de diverses preses més.

També s'han construït tres preses a la secció xinesa de l'Irtix: la presa de Keketuohai (可可托海) (47° 10′ 51″ N, 89° 42′ 35″ E / 47.18083°N,89.70972°E / 47.18083; 89.70972), la presa de Kalasuke (喀腊塑克) (47° 08′ 14″ N, 88° 53′ 15″ E / 47.13722°N,88.88750°E / 47.13722; 88.88750),^[17][18] i el Projecte 635 Presa. També hi ha la presa de Burqin Chonghu'er i la presa de Burqin Shankou a l'afluent dret de l'Irtix, el riu Burqin i la presa de Jilebulake i la presa de Shankou del riu Haba.

Les propostes d'inversions del riu Nord, àmpliament discutides pels planificadors i científics de l'URSS als anys 60 i 70, enviarien part de l'aigua d'Irtix (i possiblement d'Ob) a les regions deficients d'aigua del Kazakhstan central i l'Uzbekistan. Algunes versions d'aquest projecte haurien vist la direcció del flux de l'Irtix invertida en la seva secció entre la desembocadura del Tobol (a Tobolsk) i la confluència de l'Irtix amb l'Ob a Khanty-Mansiysk, creant així un "Anti-Irtix". ".^[19] Tot i que aquests gegantins esquemes de transferència entre conques no es van implementar, es va construir un canal més petit Irtix-Karaganda entre 1962 i 1974 per subministrar aigua a les estepes seques del Kazakhstan i a un dels principals centres industrials del país, Kharagandí. El 2002, es van construir canonades per subministrar aigua des del canal fins al riu Ixim i la capital del Kazakhstan, Nursultan.

A la Xina, el 1987 es va construir un canal curt (presa d'aigua a47° 26′ 31″ N, 87° 34′ 11″ E / 47.44194°N,87.56972°E / 47.44194; 87.56972) per desviar part de l'aigua d'Irtix cap al llac endorreic llac Ulungur, el nivell del qual havia anat baixant precipitadament a causa de l'augment de l'ús del regadiu del principal afluent del llac, el riu Urungu.^[20] En els últims anys del segle XX i principis dels anys 2000, es va completar un projecte molt més important, el Canal Irtix–Karamay–Urümqi. L'augment de l'ús d'aigua a la Xina ha causat importants preocupacions entre els ecologistes kazakhs i russos.^[21] Segons un informe publicat per investigadors pesquers del Kazakhstan el 2013, l'ús total d'aigua d'Irtix a la Xina és d'uns 3 km3 per any; com a resultat, només aproximadament 2/3 del que seria el cabal "natural" del riu (6 km³ de 9 km³) arriba a la frontera kazakh.^[22]

El riu Irtix té moltíssims afluents, i els més importants són els que recull la taula següent:

El riu Irtix i els seus afluents (de més de 200 km i primaris destacats)

Ramal		km[23] (boca)	Nom del riu						Nom (rus)	Desembocadura	Longitud (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	Kazakhstan	Subjectes federals russos	Tram
—	D		Riu Kaldzir						-	Irtych	120	3.090	20,1	Kazakhstan	-	Curs Superior riu Ertis (Kazakhstan)
I	—		Riu Kandisu -							Llac Zaysan	180	3.500	3,75	Kazakhstan	-
I	—		Riu Kokpekty						-	Llac Zaysan	150	4.400	4,40	Kazakhstan	-
—	D		Riu Kurčum						Курчум	Irtych	140	6.140	58	Kazakhstan	-
—	D		Riu Narym							Irtych	100			Kazakhstan	-
—	D		Riu Buchtarma							Irtych	336	12.660	214	Kazakhstan	-
—	D		Riu Ulba							Irtych	160	4.990	99	Kazakhstan	-
—	D		Riu Uba						Уба	Irtych	278	9.850	178	Kazakhstan	-
I	—		Riu Kyzylsu							Irtych				Kazakhstan	-
I	—		Riu Čar						Чар	Irtych	250	14.000	4,82	Kazakhstan	-
I	—		Riu Chagan						Шаган	Irtych	295	25.400	1,02	Kazakhstan	-
—	D	1.831	Riu Om							Irtych	1.091	52.400	50	-	Rússia Rússia	Curs Medio
—	—	—	—	Riu Tartas						Riu Om	566	16.200	21,2	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Itcha					Ича	Riu Om	240	3.300	4,81	-	Rússia
—	D	1.470	Riu Tara							Irtych	806	18.300	40,8	-	Rússia Rússia
—	D	1.374	Riu Uy						Уй	Irtych	387	26.700	24	-	Rússia Rússia
I	—	1.332	Riu Osha (Ocha)						Оша	Irtych	530	21.300	4,95	-	Rússia
—	D	1.288	Riu Shish (o Chich)						Шиш	Irtych	378	5.270	15,2	-	Rússia
—	D	1.174	Riu Tuy						Туй	Irtych	507	8.490	31,3	-	Rússia
I	—	1.016	Riu Ishim							Irtych	2.450	177.000	56,3	Kazakhstan	Rússia Rússia
—	—	—	—	Riu Koluton						Riu Ichim	200			Kazakhstan	-
—	—	—	—	Riu Žabaj						Riu Ichim	196			Kazakhstan	-
—	—	—	—	Riu Terisakkan						Riu Ichim	350			Kazakhstan	-
—	—	—	—	Riu Akan-Burluk						Riu Ichim	240			Kazakhstan	-
—	—	—	—	Riu Iman-Burluk						Riu Ichim	230			Kazakhstan	-
—	—	—	—	Riu Bolchaya Tava					Большая Тава	Riu Ichim	180	2.740	6,23	-	Rússia Rússia
I	—	729	Riu Vagai							Irtych	555	23.200	35	-	Rússia
I	—	643	Riu Tobol							Irtych	1.591	426.000	805	-	Rússia Rússia	Curs Inferior
—	—	—	—	Riu Tavda[24]					Тавда	Riu Tobol	719	88.100	440	-	Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Pelym				Пелым	Riu Tavda	707	15.200	100	-	Rússia
—	—	—	—		Riu Lozva				Лозьва	Riu Tavda	637	17.800	70	-	Rússia
—	—	—	—		Riu Sosva				Сосьва	Riu Tavda	635	24.700	113	-	Rússia
—	—	—	—			Riu Lialia			Ляля	Riu Sosva	320	7.500		-	Rússia
—	—	—	—				Riu Lobva		Лобва	Riu Lialia	260	3.980	20,1	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Tura					Тура́	Riu Tobol	1.030	80.400		-	Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Pychna				Пышма	Riu Tura	603	19.700	34	-	Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Nitsa[25]				Ница	Riu Tura	262	22.600		-	Rússia
—	—	—	—			Riu Neiva			Нейва	Riu Nitsa	294	5.600	19	-	Rússia
—	—	—	—			Riu Rej			Реж	Riu Nitsa	219	4.400	11,9	-	Rússia
—	—	—	—		Riu Tagil				Тагил	Riu Tura	414	10.100		-	Rússia
—	—	—	—		Riu Salda				Салда	Riu Tura	182	3.670	13,4	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Iset					Исеть	Riu Tobol	606	58.900	65,4	-	Rússia Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Miass				Миасс	Riu Iset	658	21.800	17	-	Rússia Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Tetcha				Теча	Riu Iset	240	715.000	6,63	-	Rússia Rússia Rússia
—	—	—	—	Riu Uy					Уй	Riu Tobol	462	34.400	13,6	-	Rússia Rússia Rússia
—	—	—	—		Riu Uvelka				Увелька	Riu Uy	260	4.700	4,3	-	Rússia
—	—	—	—		Riu Toguzak				Тогузак	Riu Uy	200	7.970	2,9	Kazakhstan	Rússia
—	—	—	—	Riu Ubagan					Убаган	Riu Tobol	376	50.700		Kazakhstan	Rússia
—	—	—	—	Riu Aïat					Аять	Riu Tobol	225	11.000	4,88	Kazakhstan	Rússia
—	—	—	—		Riu Kartaly-Aïat				Карталы-Аят	Riu Aïat	160		0,54	-	Rússia
—	—	—	—		Riu Kamistiaïat				Карталы-Аят	Riu Aïat	150	2.950	2,18	Kazakhstan	Rússia
—	D	422	Riu Turtas						Туртас	Irtych	241	12.100	39,9	-	Rússia Rússia
I	—		Riu Noska						Носка	Irtych	374	8.500	16,5	-	Rússia
—	D	318	Riu Demianka							Irtych	1.160	34.800		-	Rússia Rússia
—	—	—	—	Riu Keum						Riu Demianka	354	3.630		-	Rússia
—	—	—	—	Riu Urna						Riu Demianka	336			-	Rússia Rússia
—	—	—	—	Riu Imgyt						Riu Demianka	304	5.980		-	Rússia
I	—	86	Riu Konda							Irtych	1.097	72.800	230	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Mulymya					Мулымья	Riu Konda	608	7.810	22,5	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Bolshoy Tap					Большой Тап	Riu Konda	504	6.700		-	Rússia
—	—	—	—	Riu Kuma					Кума	Riu Konda	530	7.750	22,9	-	Rússia
—	—	—	—	Riu Yukonda						Riu Konda	324	6.870		-	Rússia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irtix

• Gran enciclopèdia soviètica^[1]
• Abramof, A. «The lake Nor-Zaysan and its neighborhood, translated by John Michell» p. 58–69. Journal of the Royal Geographical Society of London, 1865. DOI: 10.2307/3698078.