Imiterita
Imiterita | |
---|---|
Cristall d'imiterita de la mina Imiter, Boumalne-Dadès, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc | |
Fórmula química | Ag₂HgS₂ |
Epònim | mina d'Imiter |
Nom IUPAC | disulfur de diargent i mercuri |
Localitat tipus | mina d'Imiter |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.05 |
Dana | 2.5.8.1 |
Heys | 3.5.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 4.03Å, b = 8Å, c = 6.58Å, β = 107.12° |
Color | gris pal·lid, gris acer; negre |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica brillant |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,846 g/cm³ |
Birefringència | alta |
Pleocroisme | blau a rosat |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
Codi IMA | IMA1983-038 |
Símbol | Imi |
Referències | [1][2] |
La imiterita[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa referència a la mina Imiter, a les muntanyes Anti-Atles, Província d'Ouarzazate, Regió de Souss-Massa-Draâ, Marroc, on fou descoberta l'any 1985. Fou descrita per J J Gillou, J Monthel, P Picot, F Pillard, J Protas i J C Samama el 1985.[1]
Característiques
[modifica]La imiterita és un mineral d'argent, mercuri i sofre. Químicament és un sulfur doble d'argent i mercuri (II), de fórmula Ag₂HgS₂ i de color gris pàl·lid o gris acer, tot i que també pot ser negre completament. La seva densitat és de 7,846 g/cm³, i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la imiterita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha trobat imiterita principalment en els dipòsits de pirita de la mina Imiter, al Marroc, associada a calcopirita, esfalerita, acantita, polibasita, galena i arsenopirita, i en uns dipòsits als filons hidrotermals de Ramsbeck, Alemanya, juntament amb acantita, pirita, marcassita, polibasita i calcita.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Imiterite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ «Imiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].