Hovhannès Tumanian
Nom original | (hy) Հովհաննես Թադևոսի Թումանյան |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 febrer 1869 (Julià) Dsegh (Armènia) |
Mort | 23 març 1923 (54 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Armenian cemetery of Khojivanq (en) 41° 41′ 54″ N, 44° 49′ 07″ E / 41.69844°N,44.81861°E |
Residència | Tbilisi (1883–) |
Grup ètnic | Armenis |
Formació | Nersisyan School (en) (1883–1887) |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura creativa i professional, prosa, poesia, filosofia i virtut |
Ocupació | poeta, figura pública, prosista, escriptor |
Activitat | 1880 - 1923 |
Membre de | |
Gènere | Poema, poesia narrativa, conte de fades i balada |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Olga Tumanyan |
Fills | Areg Tumanyan, Moushegh Toumanyan, Ashkhen Tumanyan, Nvard Tʻumanyan, Artavazd Tumanyan, Hamlik Tumanyan, Anush Tumanyan, Arpenik Tumanyan, Seda Tumanyan, Tamar Tumanyan |
|
Hovhannès Tumanian — Հովհաննես Թումանյան en armeni— (Dsegh, Lori, 19 de febrer de 1869 - 23 de març de 1923) va ser un escriptor i activista armeni. És considerat el poeta nacional d'Armènia.[1]
Tumanian va escriure poemes, quartets, balades, novel·les, rondalles, crítiques i articles periodístics.[2] La seva obra va ser escrita en la seva majoria en forma realista, sovint centrada en la vida quotidiana del seu temps.[1] Nascut al poble històric de Dsegh, a una edat primerenca Tumanian es traslladà a Tbilisi, que era el centre de la cultura armènia en l'Imperi Rus durant els segles xix i xx.[3] Aviat es va fer conegut a la societat armènia per les seves obres senzilles però molt poètiques.
Moltes pel·lícules i pel·lícules d'animació han estat adaptades d'obres de Tumanyan. També dues òperes, Anush (1912) d'Armin Tigranian i Almast (1930) d'Aleksandr Spendiaryan, van ser escrites sobre la base de les seves obres.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jrbashyan, E. «Hovhannes Tumanyan Biography». armenianhouse.org. [Consulta: 11 juliol 2012].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en armeni). Դպրոցական Մեծ Հանրագիտարան, Գիրք II, 2010. [Consulta: 10 juliol 2012].
- ↑ Atxarian, Hratxià. Classification des dialectes arméniens (PDF) (en francès). París: Librairie Honore Champion, 1909, p. 72 [Consulta: 8 juliol 2012]. Arxivat 5 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.