Horst

Un horst, que deriva del l'alemany horst 'gep', en geografia física i geologia, és una regió elevada limitada per dues falles normals paral·leles. També s'anomena massís tectònic o pilar tectònic. És propi de règims tectònics descompressius.

Pot passar que als costats dels horst hi hagi sèries de falles normals; en aquest cas, els vessants de les muntanyes estaran formats per una successió de nivells esglaonats.

Una fossa tectònica o graben és una associació de falles que dona lloc a una regió deprimida entre dos blocs aixecats.

Un horst està format per l'extensió de l'escorça terrestre. El bloc elevat és un tros de l'escorça terrestre que generalment roman estacionari o és aixecat mentre la terra s'enfonsa per l'altre costat.

Als Països catalans trobem un sistema horst-graben al sistema format per la Serralada Prelitoral Catalana (horst), la depressió del Vallès-Penedès (graben) i la Serralada Litoral Catalana (horst), resultat de la descompressió tectònica dels Catalànids. Les muntanyes Vosges a França i la Selva Negra a Alemanya també són exemples de horsts. La paraula horst també s'aplica a la Plana de Rússia, Aràbia, Índia ai Sud-àfrica central, on el continent roman estable, amb estratificació tabular, distinta de les regions plegades com són les cadenes de muntanyes d'Euràsia.

En moltes de les conques rift del món la gran majoria dels hidrocarburs descoberts estan associats amb horsts.

• Graben
• Altiplà

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Horst

•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.