Histèria col·lectiva

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La histèria col·lectiva, també denominada histèria de masses, psicosi col·lectiva o comportament obsessiu col·lectiu és el fenomen sociopsicològic que comprèn la manifestació dels mateixos o similars símptomes histèrics per més d'una persona. Una manifestació comuna d'histèria en massa ocorre quan un grup de persones creu que està sofrint una malaltia similar.

La histèria en massa comença normalment quan un individu cau malalt o histèric durant un període d'estrès.^[1] Després que aquest individu inicial mostri els símptomes, d'altres comencen a manifestar símptomes similars, generalment nàusees, debilitat muscular, atacs o mal de cap.^[2] Sovint, la visió de miracles religiosos s'atribueix a la histèria en massa. Avui en dia es prefereix utilitzar el terme reacció d'estrès col·lectiu per parlar de fenòmens d'aquest gènere. Els símptomes comencen i remeten ràpidament en un grup tancat i es donen més freqüentment en gent gran o adolescents.

• Epidèmia de ball de 1518, on un grup de persones va començar a ballar sense poder aturar-se fins a la mort d'alguns dels components del grup
• Irish Fright, l'anomenada por irlandesa, on es va produir el pànic i els vilatans irlandesos van preparar-se massivament per resistir un invasor inexistent
• El cas del convent de Würzburg, on les monges van posar-se a cridar histèricament fins a l'execució d'una suposada bruixa
• Epidèmia de riure de Tanganyika, declarada en una escola femenina en 1962
• Incident de Hollinwell, amb tres-cents nens patint atacs de marejos en 1980 sense explicació mèdica