Guixera
Lathyrus sativus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Lathyrus |
| Espècie | Lathyrus sativus L. |
.svg){kind=icon}
La guixa, guixera, caireta o pedrerol (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus.[1] És un llegum que ha perdut molt interès, però que a la serra equatoriana és encara de consum popular.[2] N'existeixen tres varietats:
- Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
- Lathyrus sativas L.
- Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind[3]
És una herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample i aplanat amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible, de 30 a 50 cm d'alt.[4] És cultivada per la seva llavor, la guixa o caireta, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica. Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, (castellà harina de almorta) s'utilitza per a empanar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia, on es valora com a cultiu de collita segura en cas que la sequera faci malbé els conreus principals.
Usos
[modifica]A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Són un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. És baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.
Consumir-ne com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme, una afecció de paràlisi i reducció de massa muscular per la presència en la farina d'àcid oxalildiaminopropiònic, un aminoàcid (conegut amb l'acròstic anglès ODAP), que pot causar problemes neurotòxics.[5][6]
Existeix una gravadura de Goya «Gracias a la almorta» en una de les sèries de Los Desastres de la Guerra, que és un homenatge a aquest llegum per la importància que va tenir en la gran fam de Madrid del 1811.[7]
El 15 de gener de 1944 es publicà un decret sobre la prohibició de la comercialització de les guixes i els productes derivats, després d'identificar aquest llegum com el causant d'una malaltia. A Espanya, i especialment a Catalunya, va adquirir un caràcter epidèmic durant els primers anys de la postguerra, fet que va donar lloc a una sèrie d'investigacions i descripcions clíniques d'interès tant històric com mèdic.[8] Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Guixera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «caireta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Lathyrus sativus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ «Guixera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Fasanella i Seligrat, Assumpta «Latirisme de Postguerra 1941-1943» (Pdf). Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136.
- ↑ Azcoytia, Carlos. «Historia de la almorta o el veneno que llegó con el hambre tras la Guerra Civil española» (en castellà). Historia de la Cocina i de la Gastronomía, 01-07-2012.
- ↑ «Gracias á la almorta» (en castellà). Catálogo online de obra - Goya. Fundación Goya en Aragón, 27-07-2017. [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ Fasanella i Seligrat, 2011, p. 124.
Enllaços externs
[modifica]
- [Enllaç no actiu]«Lathyrus Lathyrism Newsletter» (en anglès). Arxivat de l'original el 2004-10-13. [Consulta: 21 novembre 2008].