Gondoí d'Alsàcia
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VII |
Mort | 30 octubre 656 (Gregorià) |
Activitat | |
Ocupació | Lord |
Família | |
Fills | Sadalberga |
Gondoí d'Alsàcia († 30 d'octubre del 656),[1] va ser senyor de l'Ornois i de Toul, del Bassigny/Bolenois, i primer duc d'Alsàcia entre 640 i aproximadament 656.
Ascendència
[modifica]Segons el genealogista Christian Settipani, seria un nebot de Warnacari II, majordom de palau de Borgonys, i procedent d'una germana de Khagneric, comte de Meaux.
Biografia
[modifica]Tornant d'una missió, l'abat Eustaci de Luxeuil, li havia retut visita a la seva vil·la situada a la vora del Mosa. Gondoí li va presentar els seus dos fills, després va curar gràcies a una « unció d'oli beneït » la jove Salaberga, la seva filla, que era cega.[2]
Vers el 634 Gondoin va fundar l'Abadia de Moutier-Grandval (Granfeld)[3] (un dels primers convents fundats en territori dels alamans).
El 640, el rei d'Austràsia va fundar el ducat d'Alsàcia (que durarà fins al 754) per garantir a la part del Rin la seguretat de cara al poderós i independent ducat de Saxònia-Alamània. Sundgau i Nordgau foren fusionats sota l'autoritat d'un sol duc, d'un sol administrador reial (Domesticus) i d'un sol bisbe, els tres residint a Estrasburg. Va nomenar a Gondoí com a primer duc d'Alsàcia.
Aquest va afavorir, com també els seus successors, l'expansió del cristianisme creant abadies que asseguraven l'evangelització. Bonifaci el va succeir en el títol de duc d'Alsàcia.
Descendència
[modifica]Gondoí es va casar amb Saratruda amb la que va tenir cinc fills entre els quals:
- Santa Salaberga († el 22 de setembre del 656),[4] abadessa de Saint-Jean de Laon].[5]
- Leudinus Bodo, bisbe de Toul.
- Fulculf Bodo, senyor de l'Ornois, i amb terres a Alsàcia.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Suzanne Martinet (bibliotecaria de la ciutat de Laon, presidenta de la Societat històrica d'Haute-Picardie) L'abbbaye Notre-Dame la Profonde et les deux premières abbesses, una biografia de santa Salaberge i del seu pare Gandoí, duc de l'Ornois.
- ↑ Jean Nicolas Jager, Histoire de l'Église catholique en France, d'après les documents les plus authentiques, depuis son origine jusqu'au concordat de Pie VII[Enllaç no actiu], publicat per A. Le Clere, 1862, pàg. 197
- ↑ Jean Nicolas Jager, op. citat pàg. 288
- ↑ Suzanne Martinet, op. cit., pàg. 67
- ↑ Jean Nicolas Jager, op. citat, pàg 290