Glàndula de sal

La glàndula de sal és un òrgan que té per funció excretar l'excés de sal. Està present als elasmobranquis, ocells marins, i alguns rèptils. Als taurons, les glàndules de sal es troben al recte, però als ocells i els rèptils, estan al crani, per la zona dels ulls, fosses nasals o boca. En el cas dels cocodrils, la sal s'excreta a través de la llengua.^[1] Aquestes glàndules funcionen mitjançant un transport actiu a través de la bomba sodi-potassi que mou la sal des de la sang a la glàndula, on pot ser excretada en forma de solució concentrada. La funció de les glàndules de sal és mantenir la concentració de sal a la sang en límits acceptables, permetent als vertebrats marins beure aigua de mar.^[2]

La necessitat de l'excreció de sal en els rèptils (com iguanes marines i tortugues marines) i ocells (com petrells i albatros) es deu al fet que els seus ronyons són molt menys eficients que els dels mamífers.^[3] A diferència de la pell dels amfibis, la pell de rèptils i aus és impermeable a la sal, el que ocasiona que tampoc no puguin alliberar-se de la sal a través de la pell.^[4] L'evolució d'una glàndula de sal hauria permès als rèptils i aus menjar plantes i animals aquàtics, amb altes concentracions de sal. Això no explica l'evolució de la glàndula als elasmobranquis, que és el resultat d'una evolució convergent.

Algunes hipòtesis suggereixen que les glàndules lacrimals i sudorípares podrien estar evolutivament relacionades amb les glàndules de sal. Les llàgrimes humanes són riques en potassi, el que sembla donar suport a aquesta teoria. La major part dels filogenistes però, està en desacord amb aquesta idea.