Gisèle Pelicot
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1952  (72 anys)Villingen-Schwenningen (Alemanya) | ||
| Color de cabells | Pèl-roig | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | quadre professional | ||
| Ocupador | Électricité de France | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Dominique Pelicot (1973–2024) | ||
| Fills | Caroline Darian | ||
| Cronologia | |||
| juliol 2011-octubre 2020 | cas Pelicot
| ||
| Premis | |||
Gisèle Pelicot (Villingen-Schwenningen, 7 de desembre de 1952) [1] és una antiga directora de logística francesa que ha guanyat protagonisme en relació amb el judici del seu marit Dominique Pelicot, que la va drogar i va permetre que almenys 50 homes la violessin mentre estava inconscient. Va renunciar a l'anonimat durant el judici, preferint revelar el seu maltractament en públic en suport de totes les víctimes d'abús sexual.[2] Com a resultat, ha guanyat una gran atenció mediàtica i ha estat inclosa en la llista de 100 dones de la BBC del 2024 [3] i citada com una de les 25 dones més influents del 2024 pel Financial Times.[4]
Biografia
[modifica]Nascuda el 7 de desembre de 1952 a Villingen-Schwenninge, al sud-oest d'Alemanya, Gisèle Pelicot era filla d'un militar francès. Va arribar a França quan tenia cinc anys, però va perdre la seva mare per càncer a nou anys. El 1971 va conèixer el seu marit, Dominique Pelicot.[1] Es van casar l'abril de 1973 i es van traslladar al barri parisenc de Villiers-sur-Marne on van criar els seus tres fills, dos fills i una filla.[5]
Després de passar diversos anys dedicats a la seva família, Pelicot va començar a treballar a la companyia elèctrica francesa Électricité de France, a la zona de París, on també treballava el seu marit.[5] Va romandre allà durant la resta de la seva vida laboral activa, i finalment va aconseguir un càrrec directiu en logística de centrals nuclears.[1] El 2013 es van retirar i es van traslladar a Mazan, al sud-est de França.[6] Vivien en una gran casa amb piscina, sovint hi passaven els estius amb els seus fills i néts. Per a Gisèle Pelicot va ser una vida molt feliç.[7]
Entre el 2011 i el 2020, Gisèle Pelicot va patir símptomes com desmais i pèrdua de memòria que no sabia explicar i va passar exàmens mèdics exhaustius per determinar-ne les causes. Eren els efectes secundaris de les drogues que li donava el seu marit sense que ella ho sabés. Es va divorciar i el 2020 el seu marit va entrar a la presó on ell acabaria condemnat per violació agreujada junt amb la cinquantena d'homes acusats també de violació.[8] Al judici del Cas de violació de Masan Gisèle va decidir renunciar a l'anonimat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lucazeau, Olivier. «" Une femme extraordinaire " : Gisèle Pelicot, la figure de proue des victimes de viol et de soumission chimique» (en francès). le Télégramme, 14-09-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ Chrisafis, Angelique. «Gisèle Pelicot held trial in public to force debate on rape culture, say lawyers». The Guardian, 20-11-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «BBC 100 Women 2024: Who is on the list this year? - BBC News» (en anglès britànic). News. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Slimani, Leila. «The FT’s 25 most influential women of 2024». Financial Times, 06-12-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Prange de Oliverira, Astrid. «Missbrauchsprozess in Frankreich: Wer ist Gisèle Pélicot?» (en alemany). DW, 25-10-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ Lamoen, Claire. «A French Man Recruited Dozens of Strangers to Rape His Wife». The Cut, 28-11-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Gozzi, Laura. «Final phase for mass rape trial that has horrified France». BBC, 17-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Dominique Pelicot i la cinquantena d'encausats, declarats culpables de les violacions a Gisèle». Vilaweb, 19-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
