Germaine de Aranda Constantin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 maig 1888  París | ||
| Mort | 19 novembre 1974 (86 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | violinista, professora de música, pianista | ||
| Alumnes | Rosa Garcia-Faria | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Joaquim Pena i Costa | ||
| Pare | Aranda Pacha | ||
Germaine de Aranda Constantin (París, 4 de maig de 1888 – Barcelona, 19 de novembre de 1974) va ser una violinista, pianista, cantant i professora de música.
Biografia
Filla de Fernando Aranda Seadot-Bertrix (conegut com a Aranda Pacha) (Madrid, 1846-Barcelona, 1919 i Matilde-Lluïsa Constantin Constantin (morta a Barcelona el novembre de 1945),[1] va viure amb la seva família a Istanbul, on el seu pare, un alt dignatari de la Cort Imperial de Turquia, amb el títol de paixà, era Director de l'Orquestra Imperial del Sultà i de les bandes militars de l'exèrcit otomà. Va arribar a Barcelona el 1909, i ja hi visqué sempre. El seu germanastre va ser l'arquitecte Fernando de Aranda González.[2]
Es va formar com a violinista amb el seu pare i també amb el mestre Albert Geloso. El juny de 1910 oferí, com a violinista, al costat del seu pare, dos concerts de música de cambra al Saló de la Reina Regent del Palau de les Belles Arts de Barcelona i la revista Feminal se'n va fer ressò.[3] En anys successius actuà als salons de l'Acadèmia Granados,[4] al Palau de la Música, acompanyant el comiat de la cantant Marya Freund,[5] amb l'Orquestra de l'Associació d'Amics de la Música, dirigida per Francesc Pujol [6] o bé a la Sala Mozart, amb el pianista Carlos José Gacituaga.[7] Entretant es dedicà també a la labor pedagògica, ensenyant música i violí a les filles de la burgesia barcelonina –ja fos en classes particulars o en alguna acadèmia, com la de Maria Lluïsa Ponsa.[8] En aquests anys va ser alumna seva la violinista Rosa Garcia-Faria.
El 30 de juliol de 1924 es va casar amb el musicòleg i crític musical Joaquim Pena a Sant Genís dels Agudells, amb Pau Casals com a padrí de casament. La parella s'instal·là a Can Piteu, un mas del districte d'Horta-Guinardó i després de 1936 a casa de Pau Casals, que ja havia marxat a l'exili. Més tard van viure a la Plaça de Llevant, que s'anomenaria després Plaça de Joaquim Pena. Germaine de Aranda es feu càrrec de preservar el llegat del seu marit, cedit a la Biblioteca de Catalunya.[2][9]
Referències
- ↑ «Defuncions.Any 1945.Registre núm.350. Jutjat 5». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-11-1945. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Vila, Montserrat. «Joaquim Pena i Germaine de Aranda». Wagneriana catalana, núm. 39. Associació Wagneriana de Barcelona, 2013. [Consulta: abril 2019].
- ↑ Feminal, núm 36, 27-03-1910, pàg. 189.
- ↑ «Recital Aranda». Revista musical catalana : butlletí mensual de l'Orfeó Català, núm. 100-101, Abril-Maig 1912, pàg. 158.
- ↑ «Programa de mà del Concert de 3 d'abril de 1914». Centre de documentació de l'Orfeó Català. CEDOC. [Consulta: abril 2019].
- ↑ «Programa de mà del Concert de 10 de maig de 1918». Centre de documentació de l'Orfeó Català. CEDOC. [Consulta: abril 2019].
- ↑ «Sala Mozart. Aranda-Gacituaga». La Vanguardia, 18-03-1923, pàg. 20.
- ↑ «Concerts. Institut Musical». La Veu de Catalunya, núm. 5712, 30-03-1915, pàg. 2.
- ↑ «Exposición Wagneriana en la Biblioteca Central». La Vanguardia, 07-01-1952, pàg. 12.