Geikielita

Geikielita
Fórmula química	MgTiO₃
Epònim	Archibald Geikie i pedra
Localitat tipus	Rakwana, Districte de Ratnapura, Província de Sabaragamuwa, Sri Lanka
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.04b
Dana	4.3.5.2
Heys	7.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 5,05478(26) Å; c = 13,8992(7) Å;
Grup puntual	3 - piramidal
Grup espacial	grup espacial R-3
Color	negre, vermell, negre marronós
Exfoliació	bona
Fractura	concoidal, subconcoidal
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró porpra
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,79 a 4,2 g/cm³ (mesurada); 3,895 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,310 a 2,350 nε = 1,950 a 1,980
Birefringència	δ = 0,360 a 0,370
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Fe, Cr, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1892
Símbol	Gk
Referències	[1]

La geikielita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'ilmenita. Rep el seu nom de Sir Archibald Geikie (1835-1924), professor escocès de geologia i mineralogia de la Universitat d'Edimburg, i director general de la Geological Survey of Great Britain and Ireland.

La geikielita és un òxid de fórmula química MgTiO₃. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ilmenita.^[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb magnesi de l'ilmenita, la pirofanita i l'ecandrewsita, i l'anàleg amb titani de l'akimotoïta. Pot ser confosa amb l'hematites.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geikielita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Va ser descoberta l'any 1892 a Rakwana, al districte de Ratnapura de la província de Sabaragamuwa, a Sri Lanka. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat geikielita a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Occitània).