Gastronomia d'Eslovènia

La gastronomia d'Eslovènia és una col·lecció de costums culinaris autòctons, encara que es poden trobar referències de la cuina de l'Imperi austrohongarès. Els plats tradicionals solen portar com a ingredients patates, col, formatge (generalment d'ovella), porc, xai i aus. Solen ser molt populars les sopes. El juliol de 2018 vint-i-quatre plats eslovens eren protegits a nivell europeu.^[1]

La salsitxa kranjska klobasa és un plat habitual de la zona, un producte amb Denominació d'Origen Protegida elaborat amb la recepta de 1896 que es consumeix bullida i se serveix amb mostassa i rave picant, xucrut o naps.^[2][3][4] També és coneguda la mel produïda per l'abella carniolana, una espècie nadiua que permet la producció de diversos pans de mel.^[5][6]

A la zona alpina el formatge és l'estel, amb el trniči en el llogaret de pastors de Velika Planina i el mohant en Bohinj.^[7][8] Prop d'allà, el poble de Bled es va fer famós amb dues postres (blejska kremšnita i potica, que es consumeixen a tota Eslovènia però originaris de Bled), mentre que l'especialitat de Radovljica és la xocolata, on té el seu propi festival anual a l'abril.^{[9][10][11][12]}

Entorn del riu Isonzo (Sotača), el bestiar i el peix són una part essencial de la gastronomia regional. La truita del Sotača (sotašca postrv) és l'ingredient principal de tota una varietat de plats de la zona.^[13][14][15]

A la zona de Carso, la xarcuteria segueix la tradició d'assecat influïda pel vent bora. Són molt canviats el nom la cansalada, el pernil del Carso (kraški pršut) i una carn seca anomenada zašinek. També hi ha una àmplia varietat de vins, així com llegums i hortalisses que formen part de receptes regionals de guisats i sopes.^[16][17][18]

Sobre el mar Adriàtic, entre Itàlia i Croàcia, creix una diversitat d'herbes silvestres utilitzades per assaonar peixos, calamars i musclos de la zona. Hi ha també oliveres a Ístria i figues a la regió del golf de Trieste, encara que el producte més canviat el nom és la sal de Piran, lleugera i rica en minerals marins.^{[19][20][21][22]}

A la capital, Ljubljana, la gran quantitat de granotes influeix en la gastronomia.^[23][24] L'especialitat és la pasta farcida štruklji, els pans dolços pogači i diferents tipus de kruh (pa).^[4][2][25] A Idrija es pot degustar el žlikrofi, una pasta amb farciment de patates a l'estil dels ravioli italians.^[26][27]

Els camps de cereals i la cria de bestiar porten a una gastronomia molt variada, amb plats amb base de llegums i carn de matança (koline), el guisat enolončnice i les postres gibanice, típic de la regió.^[4][28]

Precisament, a la zona del riu Mura (regió de Transmurània), l'especialitat és el prekmurska gibanica, que té dos tipus de massa, quatre farciments i dues salses.^[29][30][31]

Alguns exemples de la gastronomia d'Eslovènia són:^[32][4][33]

• Kislo zelje (col macerada)
• Matevž (fesols i patates)
• Mlinci (pa bullit en forma de pasta)
• Žganci (a base de farina o blat)

• Kremšnita (pastís de pasta de full i crema batuda)
• Potica (postres de massa i nous)
• Prekmurska gibanica (pastís de nous, poma i formatge cottage)
• Špehovka (massa de farina, llet, mantega, ous i crema)
• Štruklji (pastís dolç o salat farcit)

Una de les begudes nacionals és el sljivovica, una espècie d'aiguardent. Els vins més populars són els que procedeixen dels raïms riesling i cabernet sauvignon.

• Gastronomia dels Balcans