Galí II Asnar

Galí II Asnar
	;
Biografia
Naixement	segle IX
Mort	922
Comte d'Aragó
	893 (Gregorià) – 922 (Gregorià) ; ← Asnar II Galí d'Aragó – Andregot Galindes →
Activitat
Ocupació	governant
Família
Família	Galíndez
Cònjuge	Acibel·la de Gascunya ; Sança Garcés
Fills	Guntislo Galíndez; () ; Asnar Galindes; () Sança Garcés; Miró Galindes d'Aragó; () Acibel·la de Gascunya; Redempt Galindes d'Aragó; () Acibel·la de Gascunya; Belasquita Galindes d'Aragó; () Sança Garcés; Toda Galindes; () Acibel·la de Gascunya; Andregot Galindes; () Sança Garcés
Pares	Asnar II Galí d'Aragó i Ònnega Garcés
Germans	Garcia Asnar d'Aragó; Sança Asnar

Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).^[1]^[2]

Va ser fill i successor del comte Asnar Galí II i d'Ònnega Garcés.^[3]

Està documentat exercint com a comte des del 893,^[3] data tradicional en què es data la mort del seu pare. Protegit dels atacs del valí d'Osca, Muhàmmad al-Tawil, amb qui tenia vincles familiars, durant el seu mandat va incorporar al comtat la meitat oriental de la vall de l'Aragó, les valls d'Atarés i Aucumer i el camp de Jaca. Es considera que durant el seu govern el comtat d'Aragó va deixar de ser independent i va passar a dependre del regne de Pamplona, tot i que es desconeix en quin moment exacte. En tot cas, es va respectar el càrrec de Galí II, que va continuar sent comte fins a la seva mort, l'any 922.^[4]

Es va casar dues vegades. En primeres núpcies amb Acibel·la, filla del comte Garcia Sanxes de Gascunya. D'aquest matrimoni en van néixer Toda, el bisbe Redempt i Miró. En segones núpcies es va casar amb Sança Garcés, filla del cabdill vascó Garcia Ximenes, de qui van néixer Belasquita i Andregot.^[3]^[1]

En termes generals, es considera que el comtat d'Aragó va passar definitivament al regne de Pamplona a través del matrimoni de la seva filla Andregot amb Garcia Sanxes I.^[2]^[3] Segons Julia Pavón, amb l'herència es va aplicar una reptura de la successió familiar mitjançant l'encomanament de la noblesa local a un nou senyor, Sanç I de Pamplona, quelcom que explicaria, d'altra banda, perquè el comtat d'Aragó va mantenir la seva imatge tradicional d'entitat política separada de la resta del regne, amb el grup nobiliari o barons aragonesos.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Galindo II Aznárez» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 23 gener 2021].
↑ ^2,0 ^2,1 «Galí II Asnar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 «Galindo Aznar II» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 23 gener 2021].
↑ ^4,0 ^4,1 Pavón Benito, Julia. «Galindo II Aznar» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galí II Asnar

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Galindo II Aznárez» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 23 gener 2021].

[:1-2] 2,0 ^2,1 «Galí II Asnar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:2-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 «Galindo Aznar II» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 23 gener 2021].

[:3-4] 4,0 ^4,1 Pavón Benito, Julia. «Galindo II Aznar» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2021].

[1]