Gai Flamini (cònsol 187 aC)

Gai Flamini

Nom original	(la) C. Flaminius C.f.C.n.
Biografia
Naixement	c. 236 aC antiga Roma
Mort	p. segle III aC valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
187 aC – 187 aC Juntament amb: Marc Emili Lèpid
Edil
Qüestor
Governador romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Família
Fills	Flaminius (presumiblement)
Pares	Gai Flamini   i valor desconegut

Gai Flamini (llatí: Caius Flaminius) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Flamínia, una família romana d'origen plebeu. Era fill del cònsol Gai Flamini mort a la batalla del llac Trasimè.

Va ser qüestor de Publi Corneli Escipió Africà el vell a Hispània l'any 210 aC. Catorze anys més tard, el 196 aC va ser edil curul i va distribuir entre el poble una gran quantitat de blat a bon preu que li havien donat els sicilians dels seus excedents en agraïment al bon govern del seu pare a l'illa i d'ell mateix.

L'any 193 aC va ser escollit pretor i se li va donar la província d'Hispània Citerior, on va marxar amb un exèrcit reclutat de poc, i amb l'autorització del senat per fer tornar els soldats veterans d'Hispània, i també de reclutar allí nous legionaris. Quint Valeri Ànties diu que va anar a Sicília a reclutar tropes i a la tornada va ser empès per una tempesta a la costa d'Àfrica. No se sap amb seguretat si això és cert, però va iniciar a Hispània amb els reforços que necessitava, una guerra amb èxit. Va assetjar i conquerir la ciutat rica i fortificada de Litabrum i va fer presoner al cap Corribil.

L'any 187 aC va exercir com a cònsol junt amb Marc Emili Lèpid, al rival del qual, Marc Fulvi, Flamini li havia donat suport. El senat va assignar el país lígur com a província dels dos cònsols i Lèpid es va molestar, ja que la volia sencera per ell mateix, com a successor de Marc Fulvi, que l'havia administrat els dos darrers anys. Finalment però els dos cònsols van anar a la seva província i van combatre els lígurs. Flamini va derrotar els triniats i els va desarmar, i després va atacar als apuans, una altra tribu lígur que havia envaït territoris de Pisa i Bonònia, que també van ser sotmesos. Per no tenir les tropes desocupades va començar la construcció d'una via romana entre Bonònia i Ariminum i el seu col·lega un altre entre Placentia i Ariminum que s'havien d'ajuntar a la via Flamínia.

El darrer càrrec que se li coneix és el de triumvir coloniae deducendae de la colònia d'Aquileia.^[1]