Francis Bacon
|
Aquest article tracta sobre el filòsof anglès. Si cerqueu l'artista angloirlandès, vegeu «Francis Bacon (pintor)». |
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626),[1] va ser un filòsof,[2] estadista,[2] francmaçó i assagista anglès. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat 1r Vescomte de Sant Albans el 1621, títols nobiliaris que es van extingir en morir a l'edat de 65 anys, ja que no va tenir descendents.
Va establir i popularitzà una metodologia inductiva per a la investigació científica.
Francis Bacon és considerat per alguns analistes com l'iniciador del moviment filosòfic de l'empirisme.[3] Va defensar la possibilitat de coneixement científic basat només en el raonament inductiu i l'observació acurada dels esdeveniments a la natura. El més important, va argumentar que la ciència es podria aconseguir mitjançant l’ús d’un enfocament escèptic i metòdic mitjançant el qual els científics pretenen evitar enganyar-se. Tot i que les seves propostes més específiques sobre aquest mètode, el mètode baconià, no van tenir una influència duradora, la idea general de la importància i possibilitat d’una metodologia escèptica fa de Bacon el pare del mètode científic. Aquest mètode era un nou marc retòric i teòric per a la ciència, els detalls pràctics dels quals segueixen sent fonamentals en els debats sobre ciència i metodologia.
Biografia
[modifica]L'any 1573, quan tenia 13 anys, va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on hi va estudiar fins al 1576, en companyia del seu germà gran, Anthony. L'educació de Bacon es va dur a terme principalment en llatí i va seguir el currículum medieval. Va començar la seva vida professional com a advocat, però la seva fama es deu al seu paper com a filòsof i defensor de la revolució científica.
Pensament
[modifica]
Francis Bacon es va proposar reorganitzar el mètode científic. Contagiat pel sentiment de canvi i de progrés de la seva època, va apostar per un tipus de ciència pràctica i útil. Bacon va voler dirigir la ciència del coneixement vers allò que és observable i utilitzable, la naturalesa real tal com la coneixem, en totes les seves manifestacions. Aquest tipus d'aproximació a la realitat no estava especialment potenciat pel mètode aristotèlic, predominant de l'època, que pretenia conèixer i definir les essències dels objectes.
La seva obra Novum Organum va influir molt en l'acceptació de la ciència com un procés d'observació i experimentació precís. En aquesta obra, mantenia que s'havien d'abandonar tots els prejudicis i actituds preconcebudes de la realitat que va anomenar en grec eidola o ídols i classificà en 4 grups:
- Ídols de la tribu (comuns a tots els humans, són els errors deguts a les inclinacions naturals).
- Ídols de la caverna (propis de cada individu, són els errors deguts a l'educació rebuda o el caràcter individual).
- Ídols del fòrum (són els errors deguts a les limitacions del llenguatge).
- Ídols del teatre (són els errors deguts a acceptar els sistemes filosòfics anteriors).
La filosofia de Bacon va incidir en la idea que la veritat no es deriva de l'autoritat i que el coneixement és fruit de l'experiència. Bacon considerava que la tradició culta contemporània era estèril perquè havia perdut el contacte amb l'experiència i que la tradició artesanal, que basava el seu coneixement en l'experiència, estava mancada dels mètodes de registre adequats.[4] Bacon proposà el mètode experimental-inductiu.
.jpg)
El seu mètode inductiu té com a objectiu extreure coneixements del món natural mitjançant l'experimentació, l'observació i l'examen d'hipòtesis. La inducció pretén arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars i es fa amb les taules següents:
- Taula de la presència (analitzem quan apareix el fenomen estudiat).
- Taula de l'absència (analitzem quan no apareix el fenomen estudiat).
- Taula dels graus (analitzem quina gradació té el fenomen estudiat).
- Taula de l'exclusió (separem les qualitats essencials de les accidentals).
Segons Bacon, només eliminant tota noció preconcebuda del món es podria estudiar l'ésser humà i el seu entorn mitjançant observacions detallades i controlades, realitzant el mínim possible de generalitzacions. Totes les tesis científiques han de poder ser validades mitjançant les observacions. Per a Bacon, un científic ha de ser, per damunt de tot, escèptic i no acceptar explicacions que no es puguin demostrar mitjançant l'experiència sensible (empirisme). De fet, els principis que planteja en la seva obra varen ser de vital importància per al posterior desenvolupament de l'empirisme.
Considerava que la ment humana té tres facultats fonamentals: la memòria (que es plasma en la història), la raó (de què s'ocupa la filosofia) i la imaginació (que crea l'art).
Controvèrsies
[modifica]Bacon i Shakespeare
[modifica]Des del segle xix, Bacon ha estat considerat per moltes veus com el veritable autor de les obres atribuïdes a Shakespeare. Per contra, els que refusen aquesta tesi denuncien que la poesia atribuïda a Bacon és massa diferent de la de Shakespeare com per haver estat escrita per la mateixa persona.
Teories sobre ocultisme
[modifica]La suposada connexió entre Bacon, els Rosa-Creu i la francmaçoneria ha estat àmpliament comentada en nombrosos llibres per distints autors i estudiosos.[5] Per altra banda, altres estudiosos com Daphne du Maurier sostenen que no existeix cap prova substancial que avali la teoria de la seva relació amb els rosacreus.[6]
Obres
[modifica]Entre les obres més destacades de Bacon, s'hi troben Novum Organum (1620) La Nova Atlàntida (1626), Essays (Assaigs) (1597), The Colours of Good and Evil (Els colors del bé i del mal) (1597), The Advancement of Learning (1605) i Meditationes Sacrae. En aquest darrer, apareix el seu conegut aforisme "el coneixement és poder".
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Bacon, Francis». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 81. ISBN 8429270043.
- ↑ 2,0 2,1 «Francis Bacon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Empiricism: The influence of Francis Bacon, John Locke, and David Hume». Sweet Briar College. Arxivat de l'original el 8 juliol 2013. [Consulta: 21 octubre 2013].
- ↑ Manson, Stephen F. Historia de las ciencias, Madrid: Alianza Editorial, 2005
- ↑ Bryan Bevan, The Real Francis Bacon, England: Centaur Press, 1960
- ↑ Daphne du Maurier, The Winding Stair, Biography of Bacon 1976.
- Assagistes londinencs
- Barons britànics
- Filòsofs en anglès
- Filòsofs londinencs
- Història de la ciència
- Mètode científic
- Vescomtes britànics
- Escriptors cristians
- Filòsofs del segle XVI
- Filòsofs del segle XVII
- Escriptors anglesos del segle XVII
- Escriptors anglesos del segle XVI
- Alumnes del Trinity College (Cambridge)
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat de Poitiers
- Knights Bachelor
- Morts a Anglaterra
- Anglicans
- Polítics londinencs
- Naixements del 1561