Francesco Cossiga

Francesco Cossiga

Biografia
Naixement	26 juliol 1928 Sàsser (Itàlia)
Mort	17 agost 2010 (82 anys) Roma
Senador del Senat italià
29 abril 2008 – 17 agost 2010 Legislatura: setzena legislatura de la República Italiana
Senador vitalici d'Itàlia
28 abril 1992 – 17 agost 2010 (mort en el càrrec)
8è President d'Itàlia
3 juliol 1985 – 28 abril 1992 ← Alessandro Pertini – Oscar Luigi Scalfaro →
Substitute President of Italy (en)
25 juny 1985 – 3 juliol 1985
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 abril 1980 – 18 octubre 1980 ← Francesco Cossiga – Arnaldo Forlani → Membre del gabinet: Cossiga II Cabinet (en)
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
24 novembre 1979 – 20 desembre 1979 Membre del gabinet: Cossiga I Cabinet (en)
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 agost 1979 – 4 abril 1980 ← Giulio Andreotti – Francesco Cossiga → Membre del gabinet: Cossiga I Cabinet (en)
Diputat de la República d'Itàlia
14 juny 1979 – 11 juliol 1983 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament de la República Italiana
Ministre de l'Interior d'Itàlia
13 març 1978 – 11 maig 1978 ← Francesco Cossiga – Giulio Andreotti → Membre del gabinet: quart govern de Giulio Andreotti
Ministre de l'Interior d'Itàlia
30 juliol 1976 – 13 març 1978 ← Francesco Cossiga – Francesco Cossiga → Membre del gabinet: tercer govern de Giulio Andreotti
Diputat de la República d'Itàlia
1r juliol 1976 – 19 juny 1979 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
Ministre de l'Interior d'Itàlia
12 febrer 1976 – 30 juliol 1976 ← Luigi Gui – Francesco Cossiga → Membre del gabinet: Govern Moro V
Ministre sans portefeuille pour l'organisation de l'Administration publique et des Régions (fr)
23 novembre 1974 – 11 febrer 1976 Membre del gabinet: Govern Moro IV
Diputat de la República d'Itàlia
19 maig 1972 – 4 juliol 1976 Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
28 maig 1968 – 24 maig 1972 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
8 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
3 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Liceo classico Domenico Alberto Azuni (en) Universitat de Sàsser Universitat Catòlica del Sagrat Cor
Activitat
Camp de treball	Política i dret
Lloc de treball	Roma Sàsser
Ocupació	polític, jurista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Sàsser (1951–1974) , nomenament ministerial
Partit	Democràcia Cristiana (1945–)
Carrera militar
Branca militar	Armada
Rang militar	capità de fragata
Família
Cònjuge	Giuseppa Sigurani (1960–1998), divorci
Fills	Anna Maria Cossiga, Giuseppe Cossiga
Premis
(2001)  Lagun Onari../... 29+
Signatura

Francesco Cossiga (Sàsser, 26 de juliol de 1928 - Roma, 17 d'agost de 2010) fou un polític, jurista i professor sard pertanyent a la Democràcia Cristiana italiana que ocupà el càrrec de vuitè president de la República Italiana entre 1985 i 1992. (En italià, el seu cognom és comunament pronunciat [kos'siga] tot i que la pronunciació original és ['kɔs-], amb accent en la vocal -o-; es tracta d'un cognom sard, que significa pròpiament Còrsega.) Durant la Segona Guerra Mundial va estar en contacte amb organitzacions polítiques catòliques. Estudià dret i va ser professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sàsser.

Quan només tenia disset  anys, va iniciar la seva carrera política en el si de la secció sasseresa de laDemocrazia Cristiana. En 1966 va ser nomenat sotssecretari de defensa en el govern. Va ocupar des de llavors alts càrrecs de l'administració. Va ser ministre d'Interior des de 1976 a 1978,^[1] durant el període al capdavant d'aquest departament, el 1978, va haver de dimitir per la crisi que va generar l'assassinat d'Aldo Moro. Va ser primer ministre d'Itàlia des de 1979 fins a 1980.^[1] Durant el seu mandat va haver d'afrontar l'oposició arran de diversos escàndols de corrupció política que van arribar a afectar el govern i que l'obligaren a retirar-se de la política durant un temps. Va ser designat president del Senat el 1983 i a les eleccions de 1985 fou elegit president de la República Italiana, com a candidat de la Democràcia Cristiana.

El 1985 Cossiga esdevingué el vuitè president de la República Italiana, succeint Sandro Pertini. Era la primera vegada a la història d'Itàlia que s'elegia el president a la primera volta, amb una gran majoria (752 de 977 votants) i, amb cinquanta-set anys, va ser el polític més jove a ocupar el càrrec. A més del suport de la Democràcia Cristiana, Cossiga va rebre aleshores els vots del PSI, del PCI, del PRI, del PLI, del PSDI i de l'Esquerra independent.

El nom de Francesco Cossiga es va veure de nou relacionat amb assumptes il·legals i va haver d'abandonar anticipadament la presidència el 28 d'abril de 1992, a dos mesos de la fi del seu mandat.

Després de la seva dimissió del càrrec de president, li fou atorgat el títol de senador vitalici, com ho són tots els antics presidents de la República Italiana a partir del 1992. Va abandonar la Democràcia Cristiana el 1998 i fundà el partit Unió Democràtica per a la República (UDR), d'idees centristes. Aquest partit fou un suport fonamental de la majoria que va donar suport al govern de Massimo D'Alema a l'octubre del 1998, després de l'ensorrament del govern de Romano Prodi que va perdre un vot de confiança.

Cossiga declarà després que el seu suport a D'Alema tenia com a intenció d'acabar amb l'exclusió convencional dels líders de l'antic Partit Comunista (PCI) al càrrec de Primer Ministre a Itàlia.

El 1999 es va dissoldre l'UDR i Cossiga tornà a les seves activitats de senador. Fou molt actiu en les qüestions de seguretat.

Francesco Cossiga va morir el 17 d'agost de 2010 a l'hospital Agostino Gemelli de Roma, a l'edat de vuitanta-dos anys, a conseqüència d'una aturada cardiorespiratòria.^[1] Els seus fills, Annamaria i Giuseppe Cossiga, van fer donació de l'arxiu del seu pare al Parlament Italià. Els gairebé 3.500 feixos de document permeten aprofundir en un període de la història d'Itàlia que va del 1944 al 2011.^[2]

Francesco Cossiga va ser investit doctor honoris causa per diverses universitats: el 1988, per la Universitat de Bolonya;^[3] el 1990, per la Universitat d'Ais en Provença;^[4] el 1991, per la Universitat de Barcelona (Cossiga era partidari del dret a l'autodeterminació i havia manifestat un interès particular per Catalunya i Euskadi);^[1] el 1992, per la Universitat Loyola de Chicago;^[5] el 1994, per la Universitat de Navarra;^[6] el 2004, per la Universitat de Sofia, i el 2005, per la Universitat de Sàsser.^[7]

Li fou atorgat el títol de president Emèrit de la República Italiana que conservà fins a la seva mort.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Cossiga