Vés al contingut

Eugenio Beltrami

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEugenio Beltrami

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador
1899 –
President
1898 –
Senador del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaRegne d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pavia
Director de tesiFrancesco Brioschi Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perGeometria hiperbòlica
Operador de Laplace-Beltrami
Identitat de Beltrami
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial, matemàtiques, física i geodèsia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Universitat de Bolonya
Universitat de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Universitat de Pavia
Universitat de Roma La Sapienza
Membre de
AlumnesGiovanni Frattini Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGiovanni Frattini
Ernesto Padova
Premis
Senador del Regne d'Itàlia (1899)

Goodreads character: 995748

Eugenio Beltrami (Cremona, 16 de novembre de 1835 - Roma, 18 de febrer de 1900) va ser un matemàtic italià, que va construir per primera vegada un model de la geometria hiperbòlica.

Beltrami, fill d'una família d'artistes, va començar els seus estudis de matemàtiques a la universitat de Pavia el 1853, però els va interrompre el 1856 per posar-se a treballar com ajudant d'un enginyer ferroviari, primer a Verona i després a Milà. A Milà va continuar els seus estudis i el 1862 va publicar el seu primer article sobre geometria diferencial.[1] Aquest mateix any és nomenat professor visitant d'àlgebra i geometria de la universitat de Bolonya iniciant la seva carrera acadèmica que el portarà a les universitats de Pisa (càtedra de geodèsia, 1864-1866), Bolonya (càtedra de mecànica, 1866-1873), Roma (càtedra de mecànica, 1873-1876), Pavia (càtedra de física matemàtica, 1876-1891) i altre cop Roma (1891-1900).[2]

L'obra de Beltrami es pot dividir en dos grups: abans de 1872 en el que tracta amb temes de geometria diferencial, i a partir d'aquesta data, en el que tracta de diferents temes de matemàtica aplicada.[1]

De la primera època són els seus dos articles fonamentals,[3] Saggio di interpretazione della geometria non-Euclidea (1868) i Teoria fondamentale degli spazii di curvatura costante (1869), en els que construeix un model de la geometria no euclidiana[4] basat en la pseudoesfera, la superfície de revolució originada per la rotació d'una tractriu entorn de la seva asímptota.[5] També va rescatar de l'oblit l'obra de 1733 del matemàtic italià Saccheri.

En la segona època va treballar en una ampla gama de temes, des de l'elasticitat fins l'electromagnetisme, fent aportacions interessants sobre la descomposició en valors singulars[6] o sobre els paràmetres diferencials.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Struik, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
  2. O'Connor i Robertson, 2005, p. MacTutor History of Mathematics.
  3. Arcozzi, 2012, p. 1.
  4. Voelke, 2005, p. 133 i ss.
  5. Shenitzer, 1994, p. 465.
  6. Stewart, 1993, p. 551 i ss.
  7. Tazzioli, 1997, p. 28.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]