Vés al contingut

Esteve I de Borgonya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEsteve I de Borgonya
Biografia
Naixementc. 1065 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1102 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Ramla (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Comte de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Lorena Modifica el valor a Wikidata
FillsMarguerite de Bourgogne, Elisabeth de Bourgogne, Renald III de Borgonya, Guillem IV de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata  i Estefania de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansSibil·la de Borgonya
Clemència de Borgonya
Gisela de Borgonya
Calixt II
Renald II de Borgonya
Ramon de Borgonya
Ermentruda de Borgonya Modifica el valor a Wikidata

Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II

Comtat de Borgonya

Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat. Després va esdevenir, a l'edat de 32 anys, el successor del seu germà, quan aquest últim va trobar la mort en el transcurs de la primera croada (1096- 1099). Es va posar ell també en ruta a Terra Santa on igualment va trobar la mort el 1102.

Forma part d'una de poderosa i influent nissaga familiar amb el seu pare, els seus germans i els matrimonis de les seves germanes. Es va casar amb Beatriu de Lorena, filla del duc Gerard I de Lorena, de la qual va tenir quatre fills que van formar dues branques:

El 27 de maig de 1102, va morir assassinat, a Ascaló a les croades a l'edat de 37 anys (després de l'èxit de la Primera Croada (1096- 1099) per alliberar d'infidels la Tomba del Crist a Jerusalem a Terra Santa, i abans de la Segona Croada (1147- 1149), diverses expedicions armades es van constituir amb senyors i eclesiàstics de tota Europa)

Enllaços externs

[modifica]