Vés al contingut

Emil Sauer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmil Sauer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Emil von Sauer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJohannisfriedhof, Dresden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNikolai Rubinstein i Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOlof Wibergh Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
MareJulia von Sauer Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 36668011-8c30-45e7-8e16-8ba0dccc93f1 Lieder.net: 17066 Discogs: 1482969 IMSLP: Category:Sauer,_Emil_von Allmusic: mn0002172508 Find a Grave: 238829059 Modifica el valor a Wikidata

Emil von Sauer (Hamburg, 8 d'octubre de 1862 – Viena, 27 d'abril de 1942),[1] va ser un compositor, pianista, editor de partitura i professor de música (piano) alemany. Va ser deixeble de Franz Liszt i un dels pianistes més distingits de la seva generació. Josef Hofmann va anomenar-lo «un veritablement gran virtuoso».[2] Martin Krause, també deixeble de Liszt, va dir que von Sauer era «l'hereu legítim de Liszt; té més encant i genialitat que qualsevol altre deixeble de Liszt».[3]

Biografia

[modifica]

Sauer va néixer a Hamburg i el seu nom complet era Emil Georg Conrad Sauer. Va estudiar amb Nikolai Rubinstein al Conservatori de Moscou entre 1879 i 1881. En una visita a Itàlia el 1884 va conèixer la comtessa von Sayn-Wittgenstein, que el va recomanar al seu antic amant, Franz Liszt. Tot i que va estudiar amb Liszt durant dos anys, durant un temps ell mateix no es va considerar deixeble de Liszt. En una entrevista de 1895, fins i tot ho va negar:[2]

« No és correcte considerar-me deixeble de Liszt, tot i que vaig estar amb ell durant uns mesos. Aleshores era molt gran i no em podia ensenyar gaire. El meu principal mestre ha estat, sens dubte, Nicholas Rubinstein. »
— Emil von Sauer

En els seus darrers anys, però, Sauer es va adonar de la influència de Liszt en ell mateix i en la música en general.[4]

A partir de 1882 Sauer va fer freqüents i gires com a pianista virtuós amb força èxit; la seva carrera d'intèrpret va durar fins al 1940. Es va estrenar a Londres el 1894 i a Nova York el 1899.[5] El 1901 va ser nomenat cap de la Meisterschule für Klavierspiel de l'Acadèmia de Viena, càrrec que va deixar l'abril de 1907, però hi va tornar el 1915.[6] Alguns dels seus deixebles van continuar amb èxit com a concertistes o en altres carreres musicals destacades.

El 1917, Sauer va ser elevat a la noblesa per l'Imperi Austrohongarès, que va afegir al seu cognom la partícula nobiliària von.[cal citació] També va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Royal Philharmonic Society de Londres.[cal citació]

Emil von Sauer es va casar dues vegades. La seva segona esposa, Angélica Morales (Sauer), amb qui va tenir dos filla (Julio i Franz) va continuar el seu llegat en l'ensenyament.[cal citació]

Va morir a Viena el 27 d'abril de 1942, als setanta-nou anys.

Interpretació

[modifica]

Independentment de la seva pròpia opinió inicial, es va considerar que Sauer posava èmfasi en l'enfocament original de Liszt al piano, així com en un fort enfocament romàntic d'una tècnica musical que exigia un domini total del teclat en la que es coneixia com a «escola de piano de Liszt». A diferència del seu company Maurice Rosenthal, que podia aplicar al teclat una força orquestral, es deia que von Sauer acariciava el piano d'una manera suau i polida. Els seus enregistraments el mostren com un pianista suau en el qual predominaven els tempos relaxats i l'exactitud del detall sobre el temperament.[7] Tot i que de vegades la seva interpretació podia mancar d'amplitud, sempre era elegant i amb un acabat bonic.[6]

Composicions

[modifica]

A més d'editar les obres completes per a piano de Johannes Brahms i una sèrie d'obres acadèmiques de Pischna, Plaidy i Kullak, Sauer va escriure concerts per a piano, sonates per a piano, estudis de concert, peces per a piano i lieder. Les seves composicions han estat considerades de poca importància.[6] No obstant això, Oleg Marshev va gravar sis CD de la seva música per a piano.[cal citació]

Obres seleccionades

[modifica]
  • Dos concerts per a piano
  • Dues sonates per a piano
  • Études de concert
  • Suite moderna

Discografia seleccionada

[modifica]
Interpretació
  • Emil von Sauer—enregistraments en directe de 1940. Obres de Chopin, Sauer, Schubert, Schumann, Sgambati. Willem Mengelberg dirigeix la Royal Concertgebouw Orchestra (Arbiter CD 114).
  • Emil von Sauer: The Complete Commercial Recordings (conjunt de 3 CD, Marston Records).
  • Emil von Sauer Toca Liszt: Concerts per a piano núms 1 i 2. Orchestre des Concerts du Conservatoire dirigida per Felix Weingartner (Dutton Labs UK B0001DCXLK).
Composicions

Enregistraments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. "Tchaikovsky Research". Retrieved 21 June 2015.
  2. 2,0 2,1 Quoted in Schonberg, 317.
  3. Quoted in Heliotes, 9.
  4. heliotes, 11.
  5. Modern Musicians by J. Cuthbert Hadden (First published by T. N. Foulis in 1913) - Emil Sauer p70 (September 1918 Foulis reprint)
  6. 6,0 6,1 6,2 Anderson, 16:521.
  7. Schonberg, 317.

Bibliografia

[modifica]
  • Anderson, Robert Kinloch, ed. Stanley Sadie, "Sauer, Emil von," The New Grove Dictionary of Music and Musicians, First Edition (London: Macmillan, 1980), 20 vols. ISBN 0-333-23111-2.
  • Crocus, Anita, “Emil von Sauer, Liszt’s Forgotten Protégé,” biography: ISBN 978-1-64388-964-1, July 12, 2022.
  • Heliotes, Steven, Notes for Hyperion CDA66790, Scharwenka: Piano Concerto No. 4; Sauer: Piano Concerto No. 1; Stephen Hough, pianist; City of Birmingham Symphony Orchestra conducted by Lawrence Foster (London: Hyperion records, 1995).
  • Renfroe, Anita Boyle, Emil von Sauer; A catalogue of his piano works. Louisville, KY, Southern Baptist Theological Seminary, Diss., 1981 Microfiche.
  • Schonberg, Harold C., The Great Pianists (Nova York: Simon & Schuster, 1987, 1963). ISBN 978-0-671-64200-6.

Enllaços externs

[modifica]
  • [1](anglès)Conté informació biogràfica i informació sobre cada peça
  • [2](anglès)a l'International Music Score Library Project (IMSLP)