Elsa Peretti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r maig 1940  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 18 març 2021 (80 anys) Sant Martí Vell (Gironès) | ||
| Residència | Nova York (1968–) Barcelona (1966–) Roma Sant Martí Vell | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | joiera, filantropa, model de fotografia, decoradora | ||
| Ocupador | Tiffany & Co. (1974–1989) | ||
| Esport | esquí | ||
| Participà en | |||
| 12 novembre 2018 | Jewelry: The Body Transformed (en)  | ||
| The Jeweller's Art – Revolutionaire juwelen uit de jaren 1960 & 1970 |
|||
| Família | |||
| Parella | Helmut Newton | ||
| Pare | Ferdinando Peretti | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | perettifoundations.org | ||
Elsa Peretti (Florència, 1 de maig de 1940 - Sant Martí Vell, 18 de març de 2021)[1] fou una creadora italiana de joies i complements per a Tiffany & Co., reconeguda internacionalment.
Activitat com a dissenyadora
[modifica]Les seves joies s'exposen, entre altres centres, al British Museum, al Museu de Belles Arts de Boston, al Museum of Fine Arts de Houston i al DOR Museum de Sant Julià de Ramis.[2][3] Des de la dècada de 1960 va estar vinculada a Catalunya, on havia treballat com a model i s'havia relacionat amb artistes de la seva generació. Així, al 1987 havia exposat a Cadaqués una extensa selecció de la seva obra creativa.[4] A començament de la dècada de 1970 va instal·lar-se a Nova York, on va treballar per a joieria Tiffany & Co, de la qual va esdevenir directora creativa el 1979.[1]
Mecenatge a Catalunya
[modifica]Establerta a Catalunya des des de la dècada de 1980, va dur a terme una notable tasca de mecenatge cultural, científic, humanitari, educatiu i de defensa dels drets humans, des de la Fundació Nando i Elsa Peretti, que té la seu principal a Roma i una delegació a Catalunya, a Sant Martí Vell, al Gironès, activa des de 2014.[5][6] Des de la Fundació, va promoure les arts visuals i la consolidació, la protecció i la difusió del patrimoni històric, artístic, cultural, artesà i arquitectònic de Catalunya.[7]
Amb un model de mecenatge basat en la sensibilitat i el plaer,[8] en els darrers anys va treballar en projectes com ara la rehabilitació de l'interior de l'església de Sant Martí Vell, la de la ciutat romana d'Empúries, l'ordenació dels documents històrics del segle xvi del poble, el finançament de la revista cultural Vèlit –Revista de tot l'Empordà–, una especial col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en la restauració d'arxius de fotògrafs de la seva generació, en concret el d'Oriol Maspons i la creació d'un projecte vitivinícola ecològic.[9][10][2]
L'any 2013, Elsa Peretti rebé el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA).[4][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Callarissa, Joan. «Mor Elsa Peretti, l'aclamada dissenyadora de Tiffany & Co». ARA, 19-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-19. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Ubach, Kris. «La joia cultural i artística de La Fortalesa.». DOR Museum. [Consulta: gener 2020].
- ↑ «Elsa Peretti». DOR Museum. [Consulta: gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Elsa Peretti». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: gener 2020].
- ↑ Comas, Meritxell «Carles Puigdemont visita Elsa Peretti a Sant Martí Vell». Diari de Girona, 05-08-2016.
- ↑ «Peretti Foundations | About the Foundation». [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ Amela, Victor M. «"Devuelvo parte de lo que la vida me ha dado"». La Vanguardia, 07-10-2013.
- ↑ «Premis Nacionals de Cultura 2013». Arxivat de l'original el 13 de febrer 2016. [Consulta: 27 juny 2014].
- ↑ «L'església de Sant Martí Vell». ara.cat, 21-04-2013.
- ↑ Puig, Arnau «Col·leccionisme i fundacions» (paper). Revista Bonart. Bonart Publicacions, febrer i març 2014, pàg. 26-39 [Consulta: 13 juliol 2014].
- ↑ Febrés, Xavier «Elsa Peretti merece más que un premio oficial». eldiario.es, 13-07-2013.
