Els Amics de les Arts

Per a altres significats, vegeu «Amics de les Arts (desambiguació)».

Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts el 2009.
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	2005, Barcelona
Activitat
Activitat	2005  –
Afiliats	Dani Alegret: piano, Hammond i veu Joan Enric Barceló: guitarra acústica i veu Ferran Piqué: guitarra elèctrica i veu
Segell discogràfic	Pistatxo Records
Gènere	Pop, folk, música avantguardista, música d'autor i pop-rock
Format per	Joan Enric Barceló
Altres
Premis (2010)  premi Cerverí de lletres per a cançó (2009)  Premi Disc Català de l'Any, per l'obra Bed & Breakfast
Lloc web	elsamicsdelesarts.cat

Els Amics de les Arts és un grup de música català creat l'any 2005 a Barcelona, d'estil folk-pop, avant, pop d'autor.^[1] Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué. Es donaren a conèixer amb dues maquetes editades entre 2005 i 2006 i es feren populars gràcies al disc Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Els seus següents àlbums foren Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi, 2014), Un estrany poder (Discmedi, 2017) i El senyal que esperaves (Discmedi, 2020). Es tracta d'un grup de pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos lírics es poden destacar els jocs de paraules i la ironia.

El grup va néixer en un pis de Barcelona, on els quatre joves van coincidir per estudis. Eduard Costa (nascut el 1977), natural de Banyoles, estava fent un doctorat de ciències ambientals; Ferran Piqué (nascut el 1980),^{[cal citació]} reusenc, feia la carrera d'art dramàtic; Joan Enric Barceló (nascut el 1981), de Vidreres, va fer la filologia anglesa a la UAB i tres anys d'art dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona; i Dani Alegret (el més jove, del 1983), barceloní, compaginava els estudis de filosofia a la UAB amb el grau superior de composició i arranjaments del Taller de Músics.^[2]

Els Amics de les Arts es formaren l'any 2005, quan es van autoproduir la maqueta Catalonautes (Pistatxo Records, 2005), que van presentar al concurs Sona9. Arribaren a la final del concurs i s'endugueren el premi a Millor grup per votació popular.^[3] Continuaren la seva activitat tot i estar repartits per Estats Units, Itàlia, Regne Unit i Catalunya i l'any 2006 es van autoproduir l'EP Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006), que van distribuir de manera gratuïta per internet.

L'any 2008 publicaren el seu primer disc d'estudi, titulat Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008). Es gravà a casa de Dani Alegret, contenia sis cançons noves i fou el seu primer àlbum a distribuir-se físicament. Al juliol d'aquell any, es distribuïren 8.000 còpies del disc amb la revista Enderrock (núm. 153), que també dedicà un reportatge especial al grup.^[3] En directe presentaren el disc amb la Gira Castafiore, que els portà per esdeveniments i sales com la Fira de Música al Carrer de Vilaseca, al Festinoval de Lleida, a La Mirona, a la Sala Apolo, el Minifestival de Músiques Independents de Barcelona o el Festival D9.CAT de Palma, entre altres.

Al maig del 2009, Els Amics de les Arts tragueren un disc de rareses anomenat Càpsules Hoi-Poi, que contenia tres cançons.^[4]

A l'estiu del 2009 entraren a l'estudi Nòmada57 de Barcelona per gravar el seu nou treball, Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Aquest disc suposà un punt inflexió a la carrera d'Els Amics de les Arts, ja que els feu guanyar un Disc d'Or després de superar les 30.000 còpies venudes,^[5] així com el Premi Impala de l'Associació Europea de Discogràfiques Independents que s'atorga a totes les formacions que superen les 20.000 unitats venudes. També els portà guardons com deu premis Bed & Breakfast d'Enderrock, el Disc Català de l'Any de Ràdio 4 i el Premi Cerverí. Presentaren Bed & Breakfast arreu de Catalunya i acabaren la gira amb un total de 123 actuacions i dos concerts al Palau de la Música Catalana, on van exhaurir les localitats en poques hores. També el presentaren a Madrid, València, Illes Balears i feren una gira per Alemanya.

El gener del 2011 Els Amics de les Arts protagonitzaren, juntament amb l'actor Quim Gutiérrez, l'anunci promocional d'Estrella Damm, patrocinador oficial del FC Barcelona, que duia el lema #quetenim i que va ser un èxit a les xarxes socials.^[6]

El seu tercer disc fou Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), que es va gravar entre Barcelona (Rosazul) i Girona (44.1) i va ser produït per Ferran Conangla i Els Amics de les Arts.^[7][8] El disc contenia instrumentació d'acordió, violins i sons electrònics. Aquest treball els situà al número 1 d'iTunes España i els feu pujar directament al quart lloc de la llista de discs més venuts a l'Estat Espanyol. El presentaren pels festivals més importants de Catalunya: Cap Roig, Festival Grec, Protalblau, Porta Ferrada o Sons del Món, entre d'altres. Durant aquesta gira tocaren per més de 100.000 espectadors entre Catalunya, Madrid, Bilbao, Glasgow i València. Espècies per catalogar fou Disc d'Or poques setmanes després de sortir al mercat i rebé diversos Premis Enderrock de la Música Catalana, el Premi Altaveu, el Premi Arc 2012 a la millor gira per teatres i auditoris i el Premi UFI, atorgat per les discogràfiques independents.

El 2013 publicaren un CD-DVD titulat Tenim dret a fer l'animal (Discmedi, 2013) enregistrat en directe a la Sala Razzmatazz durant el concert final de la gira. El mateix any presentaren la cançó «La ciutat entre dos blaus», melodia oficial del Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona.

A l'abril del 2014 publicaren Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi, 2014), que suposà el seu quart disc d'estudi. El single de l'àlbum fou «Ja no ens passa», que s'oferí en descàrrega gratuïta durant 5 hores i del qual se'n feren més de 6.000 descàrregues.^[9] Durant la primera setmana, va ser el segon disc més venut d'Espanya, segons Promusicae^[10] i a l'abril del 2015 aconseguí ser Disc d'Or. També rebé dos premis Enderrock per millor portada i millor cançó.

A l'abril del 2015, per celebrar el seu desè aniversari, Els Amics de les Arts editaren l'EP La taula petita, que contenia dues cançons inèdites.

El 30 de juliol van fer el primer dels dos concerts de celebració al Teatre Grec de Barcelona. El segon concert va ser el dia 6 d'agost al festival Cap Roig.

El 24 de febrer del 2017 publiquen un nou disc, amb el títol de Un estrany poder.^[11] La producció de les dotze cançons que l'integren va a càrrec de Tony Doogan, reconegut productor de prestigi internacional que ha treballat per grups com Belle & Sebastian, Mogwai, Teenage Fan Club i artistes com David Byrne. La masterització del disc es fa a Sterling Sound (NYC) sota les ordres de Greg Calbi.

La gira de presentació del disc els porta a fer més de 80 concerts majoritàriament a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Cançons com «El seu gran hit», «Les coses »i «30 dies sense cap accident» esdevenen himnes indispensables en totes les actuacions.

Al març del 2018, la Crítica dels Premis Enderrock els reconeix com a Millor Artista de l'any. També s'enduen el Premi ARC 2018 a la Millor gira per teatres i auditoris.

Al novembre de 2018, clouen la gira amb un concert especial anomenat Symphonic Project, que repassa algunes de les seves cançons més representatives amb l'acompanyament d'una orquestra simfònica i el Cor de Noies de l'Orfeó Català. El concert també significa l'adéu d'Eduard Costa, que deixa el grup per emprendre un projecte en solitari, L'Últim Indi.^[12]

Durant l'any 2019, el grup farà una gira de concerts internacionals i prepararà un nou disc, previst per 2020. Com avançament del nou àlbum, El senyal que esperaves, va presentar el single «El meu cos» el gener de 2020.^[13] Després, com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, la publicació de l'àlbum va retardar fins al 18 de setembre.^[14] Però abans, el grup va llançar un triplet de discos EP, amb el nom comú Els dies més dolços. Contenen versions acústiques, i des de casa, de cançons conegudes el grup, produïts durant el confinament d'aquell any.^[15]

L'estiu de 2021, any després de la publicació de l'últim disc, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va triar a Els Amics De Les Arts per a posar la banda sonora a la temporada d'estiu de TV3. El trio ho va fer amb «No se com t'ho fas», on hi destacava una melodia de trombons.^[16] Uns mesos abans ja havien col·laborat amb The Tyets a «Amics, tiets i coneguts»,^[17] i a finals d'any van publicar una nova versió del seu èxit «Jean-Luc» junt amb Pablo López.^[18]

El novembre de 2022 el grup va publicar l'EP Vides llunyanes amb una nadala homònima i una versió de «El noi de la mare»,^[19] i uns mesos abans encara van fer una altra col·laboració amb La Pegatina a «La meva gent».^[20]

El novembre de 2022 s'estrenava Pares normals, una comèdia musical original de Els Amics De Les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, al Teatre Poliorama de Barcelona. Tot i que els diversos membres del grup ja havien participat en musicals, aquest va ser el primer escrit sota el nom de la banda.^[21] Sempre havien tingut les ganes de fer un musical, pel que quan Jordi Sellas, de Minoria Absoluta, els ho va proposar, no van poder dir que no.^[22]

L'obra parla de l’Aran i dels seus pares, qui no podrien ser més diferents. El dia que l'Aran decideix explicar als seus pares que vol començar una nova vida lluny de casa, un inesperat accident trenca tots els seus plans. Obligat a replantejar-se qui és, a qui estima de debò i quines són les coses realment importants, iniciarà un viatge que el portarà més lluny del que mai s’hauria imaginat.^[23] Els papers principals van ser interpretats per Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Albert Pérez i Annabel Totusaus.

Poc després de l'estrena del seu musical, el març de 2023 Els Amics De Les Arts van presentar el seu nou disc d'estudi: Allà on volia (Pistatxo Records, 2023). Aquest va ser el primer disc del grup publicat pel seu propi segell, Pistaxo Records. El productor en va tornar a ser l'escocès Tony Doogan.^[24] Els principals senzills d'aquest disc van ser «Citant Mercè Rodoreda» i «La nit sembla que serà nostra», aquesta útlima en col·laboració amb Amaral.^[25]

A les acaballes de l'estiu del mateix 2023, van publicar el senzill «Tothom es separa» com a "anticançó" de l'estiu, una batxata que parla sobre com el final de l'estiu és l'època en què, segons l'estadística, més parelles es separen.^[26] El novembre del mateix any van publicar la cançó «Saps fer-ho», en col·laboració amb Lildami.^[27]

Només un any després de l'anterior disc, Els Amics De Les Arts va publicar el seu següent disc, Les paraules que triem no dir (Pistatxo Records, 2024). Aquest disc inclou la nadala «Aquests dinars», publicada per les festes de l'any anterior. Aquest disc va ser produït per Tony Doogan i Manu Guix.^[28]

• Joan Enric Barceló Fàbregas (2005 - present): veu i guitarra acústica.
• Ferran Piqué Fargas (2005 - present): veu i guitarra elèctrica.
• Dani Alegret Ruiz (2005 - present): veu, piano i orgue Hammond.

• Eduard Costa (2005 - 2018): veu i glockenspiel.

• Pol Cruells Raurich: baix elèctric.
• Ramon Aragall Sabiron: bateria.

• 10 anys (Pistatxo Records, 2015) - CD+DVD en directe amb la col·laboració de Vicens Martín Dream Big Band al Festival Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell)

• Catalonautes (Pistatxo Records, 2005, maqueta)
• Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006, maqueta)
• Càpsules Hoi-poi (Pistatxo Records, 2009) - Disc de rareses
• Les mans plenes (Pistatxo Records, 2009) - Col·laboració amb el fanzine Malalletra
• Non-non (Pistatxo Records, 2009) - Col·laboració amb el fanzine Malalletra
• Submarí Pop. Tribut català a The Beatles (Grup Enderrock, 2010) - Recopilatori
• Bed & Breakfast (Discmedi, 2010) - Edició especial
• La taula petita (Pistatxo Records / Clipper's sounds, 2015) - EP
• Giralunas. Un homenaje a Luis Eduardo Aute (Sony, 2015) - Versió de les Quatre i deu.
• Els dies més dolços vol#1, Els dies més dolços vol#2 i Els dies més dolços vol#3 (2020, un trio de EP's, Música Global/ Universal Music)
• Vides llunyanes (Pistatxo Records, 2022) - EP

• Disc d'Or entregat per la Indústria musical Promusicae^[5]
• 10 Premis Enderrock incloent el Millor Disc 2009 per la crítica i Millor Directe pel públic.^[5]
• Disc Català de l'Any 2010 entregat per Ràdio 4.^[5]
• Premi Impala Silver (2010) de la Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 20.000 còpies venudes)^[5]
• Finalistes Premis UFI (Unión Fonográfica Independiente) a Millor Artista Myspace.^[29]
• Nominats als Premis ARC a Millor Grup 2010^[30]
• Premi Cerverí 2010 a la Millor Lletra de Cançó per Reikiavyk^[5]
• Premi Impala Double Silver 2012 per la Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 40.000 còpies venudes)^[31]

• Disc d'Or per la Indústria musical Promusicae^[32]
• Premi Impala Silver per la Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 20.000 còpies venudes)^[33]
• Premi Altaveu 2012 en reconeixement a la trajectòria musical del grup^[34]
• Premi Arc 2012 per la Millor Gira de Teatres i Auditoris^[35]
• Louisiana o els camps de cotó nominada a Millor Cançó del 2012 per iCat.^[36]
• 4 Premis Enderrock 2012 per Millor Artista Pop-Rock, Millor lletra de cançó per “Louisiana o els camps de cotó“, Millor videoclip per "Monsieur Cousteau" i Millor pàgina Web^[37]
• Premi Nacional El Vallenc a la Projecció Artística del grup^[38]
• Premio de Música Independiente – UFI 2013 a Mejor Álbum cantado en catalán^[39]

• Disc d'Or per la Indústria musical Promusicae.
• Premi Enderrock a Millor cançó i Millor portada.
• Premio de Música Independiente – UFI 2014 a Mejor Álbum cantado en catalán
• Guanyador dels premis ARC 2015 a Millor gira per festivals.^[40]

• Soriguera, Elisenda. Els Amics de les Arts. Espècies per catalogar. El llibre. Cossetània i Grup Enderrock. ISBN 978-84-15456-28-5. 
• Els amics de les arts; Escandell, Víctor. Déjà vu. La Galera. ISBN 978-84-246-4397-3. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Amics de les Arts

• Els Amics de les Arts - Lloc web oficial
• Myspace d'Els Amics de les Arts
• Recull de premsa del grup
• «Els Amics de les Arts». Viasona.