Vés al contingut

Elisabete Weiderpass

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElisabete Weiderpass

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Karolinska - Philosophiæ doctor (1995–1999)
Universitat Federal de Pelotas - doctor en medicina (1986–1992) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSome hormonal factors in the etiology of endometrial cancer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1999 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballCàncer, càncer d'endometri, epidemiologia, càncer d'ovari, limfoma de Burkitt, càncer colorectal i factor de risc Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinvestigadora del càncer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAgència Internacional de Recerca sobre el Càncer, directora (2019–cap valor)
Universitat de Tromsø, catedràtica (2008–cap valor)
Folkhälsan Research Center (2007–cap valor)
Registre de Càncer de Noruega, epidemiòloga (2004–2014)
Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, epidemiòloga (2001–2004)
Institut Karolinska, catedràtica (2000–cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
X: IARC_DIR Modifica el valor a Wikidata

Elisabete Weiderpass-Vainio (São Paulo, Brasil, 11 d'abril de 1966) és una investigadora del càncer brasilera que és directora de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, que forma part de l'Organització Mundial de la Salut. La seva recerca se centra en l'epidemiologia i la prevenció del càncer.

Trajectòria

[modifica]

Weiderpass és de Santo André, São Paulo. Va créixer en una família de classe treballadora i que no estava clar si aniria o no a la universitat.[1] Els seus pares la van animar a continuar els seus estudis, i se li va concedir una beca per estudiar medicina a la Universitat Federal de Pelotas, al sud del Brasil. Durant la seva carrera de grau, Weiderpass es va interessar cada cop més per l'epidemiologia i la salut pública. Va romandre a la Universitat Federal de Pelotas per als seus estudis de postgrau, on va completar un màster en epidemiologia. Weiderpass es va traslladar a l'Institut Karolinska per als seus estudis de doctorat, on va estudiar l'etiologia del càncer d'endometri.[2][3]

A principis dels anys 2000, Weiderpass va començar a treballar a l'Àfrica subsahariana amb l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer. Aquestes experiències van inspirar una carrera centrada a reduir les desigualtats en el diagnòstic i tractament del càncer. Va desenvolupar i va oferir programes de formació per a metges i investigadors africans. Entre els seus estudiants hi havia Jackson Orem, que va arribar a ser director de l'Institut del Càncer d'Uganda.[4] El 2005, va tornar a l'Institut Karolinska, on va continuar estudiant l'epidemiologia del càncer. La seva investigació té en compte la salut de les dones, amb un enfocament particular en la identificació dels factors de risc per a determinades formes de càncer.[5] Va ser responsable de la Col·laboració Ugandesa de Malalties Infeccioses. Weiderpass va trobar que diversos factors de risc de l'estil de vida, com el consum de tabac, la dieta i l'obesitat, poden tenir un impacte marcat en la probabilitat d'una persona de patir càncer.

El 2007, Weiderpass va ser nomenada cap del Grup d'Epidemiologia Genètica del Centre de Recerca Folkhälsan a Hèlsinki, on va passar més de deu anys. Al mateix temps, va supervisar el Registre del càncer de Noruega, que es troba a l'Institut d'Investigació del Càncer basada en la població a Oslo, així com a la Universitat de Tromsø i a la Facultat de Medicina de Yale.

Weiderpass va ser escollida director de l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer el 2019.[6][7][8] L'agència té la seu a Lió. Weiderpass és la primera dona que ocupa el càrrec. El 2020, va llançar l'Informe mundial del càncer, que ofereix una visió general de la investigació actual del càncer i informació sobre estratègies per a la prevenció del càncer.[9] Es va associar amb la Societat Europea d'Oncologia Mèdica el 2020, treballant junts per oferir una sèrie de seminaris web i mòduls d'aprenentatge electrònic centrats en l'eliminació del càncer.[10]

Weiderpass ara té la nacionalitat sueca i finlandesa.[11] Està casada amb Harri Uolevi Vainio, un professor de la Universitat de Kuwait.[12]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Egressa da UFPel será primeira mulher a assumir a direção da Agência Internacional para Pesquisa em Câncer» (en portuguès brasiler). [Consulta: 29 gener 2021].
  2. ↑ (tesi). OCLC 186951765. 
  3. ↑ Davies, Rachael «Elisabete Weiderpass: charting a new course for IARC» (en anglès). The Lancet, 393, 10182, 27-04-2019, pàg. 1689. DOI: 10.1016/S0140-6736(19)30866-9. ISSN: 0140-6736. PMID: 31034367.
  4. ↑ «Part I: Cancer's Lonely Soldier» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2021].
  5. ↑ «Elisabete Weiderpass Vainio | Medarbetare» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2021].
  6. ↑ «Biography Elisabete Weiderpass | UICC». [Consulta: 29 gener 2021].
  7. ↑ «About the Director – IARC». [Consulta: 29 gener 2021].
  8. ↑ «Elisabete Weiderpass» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2021].
  9. ↑ «Dr Elisabete Weiderpass presents World Cancer Report: Cancer Research for Cancer Prevention – IARC». [Consulta: 29 gener 2021].
  10. ↑ ESMO. «ESMO and IARC Join Forces to Improve Cancer Prevention Worldwide» (en anglès britànic). [Consulta: 29 gener 2021].
  11. ↑ «IARC Governing Council elects new IARC Director | UICC». [Consulta: 29 gener 2021].
  12. ↑ «Elisabete_Weiderpass - USERN». [Consulta: 29 gener 2021].
  13. ↑ «Elisabete Weiderpass – IARC». [Consulta: 29 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisabete_Weiderpass&oldid=33771595»