Edward Howell
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 febrer 1846 Londres |
Mort | 1898 (51/52 anys) Londres |
Formació | Royal Academy of Music |
Activitat | |
Ocupació | pedagog musical |
Ocupador | Royal Academy of Music Guildhall School of Music and Drama |
Instrument | Violoncel |
Edward Howell (Londres, 5 de febrer de 1846 - Londres, 1898) va ser un violoncel·lista i professor de música anglès de finals del segle xix. Va estudiar violoncel a la Royal Academy of Music de Londres després convertint-se en professor de violoncel al Royal College of Music, a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music de Londres.
Biografia
[modifica]Edward Howell va néixer a St. Pancras, Londres, Anglaterra el 1846.[1] Va estudiar violoncel a la Royal Academy of Music, on tingué per professor el mestre Piatti.[2][3]
Howell es va convertir en membre de l'Orquestra de l'òpera italiana i des de 1872 de l'orquestra del "Covent Garden Theatre".[2] Va actuar regularment a festivals i concerts tant a Londres com a totes les províncies i es va fer conegut com a solista i membre de quartet.[2][4] Va ser membre de la Societat Filharmònica i durant molts anys principal violoncel·lista en la seva orquestra, ocupant la mateixa posició en l'orquestra del Festival de Leeds des de 1880; també va ser violoncel·lista principal als "Three Choirs Festival" i a la Banda de la Reina.[4][5] Va aparèixer al palau de cristall en els concerts per primera vegada el 27 d'octubre de 1883 com a solista al tercer concert de violoncel de Georg Goltermann.[4] En 1892 va ser un dels tres violoncel·listes que van acvtuar en l'estrena del Rèquiem de David Popper per a tres violoncels i orquestra (Op. 66) juntament amb el compositor i Jules Delsart.[5]
El seu violoncel fou un Montagnana fabricat el 1747.[6]
Carrera acadèmica
[modifica]Howell era músic ordinari de la reina.[4] Va ser professor de violoncel al Royal College of Music de 1884 a 1898; també va impartir classes a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music.[3][4] Entre els seus alumnes hi havia els violoncel·listes W. H. Squire[7] i Hebert Walenn. [18] El 1879 va publicar Un primer llibre per al Violoncello, que era una versió ordenada del tractat de tècnica de violoncel, escrit originalment per Romberg el 1842.[5][8]
Referències
[modifica]- ↑ The British General Register Office - Certificat de naixement: 1846 Jan – Mar Vol. 1 pàgina 320, certificat de defunció: 1898 Jan – Mar Vol. 1B Pàgina 6. Pagament obligatori
- ↑ 2,0 2,1 2,2 El Violoncello i la seva història, Wilhelm Wasielewski, Novello, 1894, pàg. 195
- ↑ 3,0 3,1 Royal College of Music Archive - Foto d'Edward Howell. Consultat el 26 de gener de 2013
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 James D. Brown i Stephen S. Stratton, British Musical Biography, SS Stratton, Birmingham (Regne Unit), 1897, pàg. 209
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Margaret Campbell, The Great Cellists, 2011, Faber and Faber Ltd, pp. 66, 76, 78. ISBN 978-0-571-27800-8
- ↑ Cremona: An Account of the Violin-Makers and their Instruments, Friedrich Niederheitmann, 1882
- ↑ Diccionari de música i músics de Grove, tercera edició, Macmillan and Co., Londres, 1928, Vol.V, pàg. 112
- ↑ Edward Howell, Primer llibre per al violoncel Adaptat des de Romberg's School, Londres, Boosey & Co, 1879